Lamberto Cesari

S'ha proposat que aquesta pàgina sigui reanomenada a Lamberto Cesàri. Motiu: Aquest és el seu nom correcte. (vegeu discussió)

Lamberto Cesari

Biografia
Naixement	23 setembre 1910 Bolonya (Itàlia)
Mort	12 març 1990 (79 anys) Ann Arbor (Michigan)
Sepultura	Cementiri Forest Hill, Lot 49 Num. 23 ^42° 16′ 35″ N, 83° 43′ 36″ O / 42.276452°N,83.726659°O / 42.276452; -83.726659
Residència	Estats Units d'Amèrica (1948–1990)
Formació	Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze ^(en) - diploma di perfezionamento della Scuola Normale Superiore ^(en) (1934–1935) Universitat de Pisa (–1933) Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze ^(en) - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1929–1933)
Tesi acadèmica	Sulle condizioni sufficienti per le successioni di Fourier  (1933 )
Director de tesi	Leonida Tonelli
Activitat
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Michigan (1960–1980) Universitat Purdue (1952–1960) Universitat de Wisconsin-Madison (1950–1952) Universitat de Califòrnia a Berkeley (1949–1950) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1948–1948) Universitat de Bolonya (1942–1948) Universitat de Pisa (1938–1942) Istituto per le applicazioni del calcolo (1936–1938) Scuola Normale Superiore de Pisa (1935–1936) Universitat de Múnic (1934–1935)
Obra
Estudiant doctoral	Jack K. Hale, George Roger Sell, Garth Warner, Thomas Angell, Michael Smiley, David Alan Sánchez, Arthur Stoddart, George Votruba, Carlos Alberto De Buarque Borges, Raymond Lewkowicz, Richard Nagle, Howard Shaw, Paul Kaiser, Charles Stocking, Robert Goor, Jorge Angel Diaz-Lopez, David Cowles, Richard Baum, John Breckenridge, Manda Suryanarayana, Abraham Naparstek, James La Palm, Leonard Lipkin, John Locker, Togo Nishiura, Mohammad-Ali Kazemi-Dehkordi, Michael Grost, Danny Ku, Patrick McKenna, Anthony Lauria, Robert Gambill, Lincoln Turner, William Richard Fuller, William Edward Thompson, Herbert Bailey i Patrizia Pucci
Família
Cònjuge	Isotta Hornauer

Lamberto Cesari (Bolonya, 23 de setembre de 1910 - Ann Arbor, 12 de març de 1990) va ser un matemàtic italià emigrat als Estats Units.

Cesari es va doctorar a Pisa l'any 1933 amb una tesi sobre la sèrie de Fourier, dirigida per Leonida Tonelli.^[1] El curs següent va anar a perfeccionar-se a la universitat de Múnic sota la direcció de Constantin Carathéodory. Va tornar a Pisa durant un any i posteriorment va anar a treballar a Roma, amb Mauro Picone, a l'Institut Nacional d'Aplicacions de Càlcul.^[2] Des de 1938 va ser professor a la universitat de Pisa. A partir de 1942 ho va ser a la universitat de Bolonya. El 1948 va ser convidat com a professor visitant en algunes universitats nord-americanes i, després d'una estada a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, va ser professor a la universitat de Wisconsin a Madison (1950-1952), a la universitat Purdue a West Lafayette (Indiana) (1952-1960), finalment, a la universitat de Michigan a Ann Arbor, en la qual es va jubilar el 1980.^[3]

Cesari va publicar tres tractats importants: Surface area (1956), Asymptotic Behavior and Stability Problems in Ordinary Differential Equations (1959) i Optimization - Theory and Applications: Problems with Ordinary Differential Equations (1983) que és el més complet i actualitzat sobre la recerca en càlcul de variacions unidimensionals i en teoria de control.^[4] A més, va publicar uns 250 articles científics, sobre càlcul de variacions, oscil·lacions no lineals,^[5] equacions diferencials parcials^[6] i anàlisi funcional.

Referències

1. Hale, 1992, p. 201.
2. Guerraggio i Nastasi, 2012, p. 299.
3. Hale, 1992, p. 202.
4. Warga, 1983, p. 396-401.
5. Graffi, 1984, p. 1.
6. Graffi, 1984, p. 11.

Bibliografia

• Graffi, D. «On the contributions of Lamberto Cesari to applied mathematics». A: Vinti, C. (ed.). Nonlinear Analysis and Optimization (en anglès). Springer, 1984, p. 1-18. ISBN 978-3-540-13903-4. 
• Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. «Leonida Tonelli: A Biography». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Birkhäuser, 2012, p. 289-316. ISBN 978-3-0348-0226-0. 
• Hale, Jack K. «Lamberto Cesari (1910–1990)» (en anglès). Journal of Differential Equations, Vol. 96, Num. 2, 1992, pàg. 201-202. DOI: 10.1016/0022-0396(92)90151-C. ISSN: 0022-0396.
• Warga, J. «Review: Lamberto Cesari, Optimization—Theory and applications» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 9, Num. 3, 1983, pàg. 396-401. ISSN: 0273-0979.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lamberto Cesari» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Varesi, Valerio. «Lamberto Cesari matematico dimenticato». La Reppublica, 2004. [Consulta: 17 març 2022]. (italià)
• «Cesari, Lamberto». Treccani. Enciclopedia on line. [Consulta: 17 març 2022]. (italià)
• «Lamberto Cesari». MATEPristem. [Consulta: 17 març 2022]. (italià)