Lambesc fou una senyoria de Provença regida per diverses famílies nobles: els eldradians al segle viii, els Porcelet d'Arle (segles IX i X), i els Pontevès dels Baus fins al 1453.[1]
El 1453 fou comprada per Renat d'Anjou i de Lorena comte de Provença als Pontevès i donada a la seva filla Iolanda i del 1453 al 1688 va pertànyer a la casa de Guisa, una branca de la casa de Lorena. Maria de Lorena (1615-1688) la va llegar per testament de 6 de febrer de 1686, al sire (senyor) d'Armagnac, gran escuder de França. La baronia estava formada per diversos llocs (La Chapusse, La Tour-de-Janet, Janet, Douau, Haut-Libran, La Font-d'Arles, Le Coussou, Les Fedons, Suès i Garandeau); el 1688 la senyoria fou elevada a principat pels Brionne branca de la casa de Lorena, que la van conservar fins a la revolució sent els prínceps Lluís d'Armagnac (+1718), el seu net Lluís (I) conegut com el príncep de Lambesc (+1743), lluís (II) de Brionne (+1761) i Carles Eugeni de Lorena (duc d'Elbeuf) que fou el darrer príncep fins a la revolució; va morir el 1825.[cal citació]
↑Comptone, Luc. Lambesc (1692-1789) sous l'Ancien régime, une principauté de provence oubliée (en francès). Dumont-Castells, 2008, p. 318. ISBN 978-2352091714.