![]() | |
---|---|
![]() Laumontita de Valdemanco, Madrid, Espanya | |
Fórmula química | CaAl₂Si₄O₁₂·4H₂O |
Epònim | François Pierre Nicolas Gillet de Laumont ![]() |
Localitat tipus | Huelgoat ![]() |
Classificació | |
Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GB.10 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.11 – Anhang ![]() |
Dana | 77.1.1.4 |
Heys | 16.9.23 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües; radiat, columnar, fibrós, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 14.724(9) Å, b = 13.075(6) Å, c = 7.559(2) Å, β = 112.01(3)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor a rosa; blanc, gris, groc, marró, marró daurat i vermell |
Macles | en {100} |
Exfoliació | perfecta en {010}{110} |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Lluïssor | vítria, nacrada, mat |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 2,23 a 2,41 g/cm³ (mesurada); 2,25 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.502 - 1.514 nβ = 1.512 - 1.522 nγ = 1.514 - 1.525 |
Birefringència | δ = 0,012 |
Angle 2V | mesurat: 26° a 47°, calculat: 34° a 44° |
Dispersió òptica | r < v distingible |
Impureses comunes | Na, K, Fe |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat ![]() |
Codi IMA | IMA1997 s.p. ![]() |
Símbol | Lmt ![]() |
Referències | [1] |
La laumontita és un mineral de la classe dels silicats i del grup de les zeolites. Va ser anomenada com a laumonita l'any 1805 per Abraham Gottlieb Werner en honor del mineralogista francès Francois Pierre Nicolas Gillet de Laumont (1747-1834), sent reanomenada amb el seu nom actual l'any 1821 per Karl Cäsar von Leonhard. També és comeguda amb el terme schneiderita.
La laumontita és un tectosilicat hidratat de calci que sol utilitzar-se com a filtre químic. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües. També se'n pot trobar amb un hàbit radiat, columnar, fibrós o massiu. Es deshidrata fàcilment quan s'emmagatzema en un ambient de baixa humitat. Acabada de collir, si no ha estat exposada a la intempèrie, pot ser translúcida o transparent. Durant un període que pot anar d'hores a dies, la pèrdua d'aigua la converteix en un mineral de color blanc opac. Aquesta varietat s'anomena de manera comuna leonhardita.
Es forma en zones hidrotermals a partir de la descomposició d'altres minerals inestables com l'analcima. És un mineral comú, que es troba a tot el món. Pot ser localment abundant, formant filons. S'associa freqüentment amb altres zeolites, incloent estilbita i heulandita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[2]