Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 setembre 1945 (78 anys) Chicago (Illinois) |
Dades personals | |
Formació | Shimer College |
Activitat | |
Ocupació | compositora |
Activitat | 1973 – |
Gènere | Música electrònica |
Lloc web | retiary.org… |
|
Laurie Spiegel (Chicago, 20 de setembre de 1945) és una compositora estatunidenca. Ha treballat als Laboratoris Bell, al departament de computació gràfica, i és especialment coneguda per les seves composicions de música electrònica i pel programari de composició algorítmica Music Mouse. També toca la guitarra i llaüt.[1]
Molts han considerat Spiegel com una pionera de la nova escena musical de Nova York, un àmbit que va abandonar als anys 80 del segle XX en considerar que el seu centre d'interès hi havia basculat del procés artístic al producte. Mentre continua treballant en el desenvolupament de programari, Spiegel cerca utilitzar la tecnologia en la música com un mitjà per avançar en el seu més que com un fi per ell mateix. Ell mateix afirma: "automatitzo qualsevol cosa que pot ser automatitzada per tenir més llibertat per centrar-me en aquells aspectes de la música que no es poden automatitzar. El repte és identificar quin és quin."
La composició "Harmonices Mundi" de Spiegel fou escollida per ser la primera pista de la secció "Sons de la Terra" del disc daurat que es va dipositar a la sonda Voyager l'any 1977. L'any 2012, la composició titulada "Sediment" fou emprada per musicar l'escena de la cornucòpia de la pel·lícula Els Jocs de la Fam.[2]
Més coneguda pel seu ús de lògica interactiva i algorítmica com a part del procés compositiu, Spiegel ha treballat amb sintetitzadors Buchla i Electronic Music Laboratories, així com amb altres sistemes de creació musical i d'imatge molt primerencs i experimentals, pràcticament prototipus, entre els quals destaca el sistema GROVE (1973-1978), l'Alles Machine (1977) i el sistema d'afinació definit per Max Mathews i John R. Pierce (1984), l'alphaSyntauri per l'Apple II (1978–1981) i el McLeyvier (1981–1985).[3][4]
El programari més conegut i utilitzat de Spiegel fou el Music Mouse (1986), un instrument intel·ligent per a ordinadors Macintosh, Atari i Amiga. La "intel·ligència" de l'instrument fa referència al fet que el programari incorporava convencions sobre acords i escales musicals, així com restriccions estilístiques, uns processos automatitzats que permetien a l'usuari centrar-se en altres aspectes de la música. A més d'improvisacions emprant aquest programari, Spiegel va compondre diverses obres amb el Music Mouse, com "Cavis muris" (1986), "Three Sonic Spaces" (1989) o "Sound Zones" (1990). Spiegel va mantenir el desenvolupament i l'actualització del programa fins a la versió 9 del sistema operatiu Macintosh.[5]
A més de composicions musicals electròniques o generades per ordinador, Spiegel també ha realitzat composicions per a piano, guitarra i altres instruments o fins i tot petites orquestres, així com dibuixos, fotografia, videoart, publicacions escrites i programari.[6] En l'àmbit visual, Spiegel va crear un dels primers programes de dibuix per ordinador mentre treballava als Laboratoris Bell, que a mitjan dècada dels 70 del segle xx va desenvolupar i ampliar per a incloure-hi el tractament interactiu de vídeo i la sortida d'àudio síncron.
Spiegel va ser vídeo-artista resident al Laboratori Televisiu Experimental de la WNET Thirteen a Nov York l'any 1976, on va continuar avançant en els seus treballs de música visual i va compondre música per a la sèrie VTR (Video and Television Review) i efectes de so per a la pel·lícula The Lathe of Heaven, dirigida per David Loxton.[7]
A més de desenvolupar programari de l'ordinador, als anys 70 del segle XX Spiegel també es va dedicar a la docència i a la composició de bandes sonores, treballant habitualment per Spectra Films, Valkhn Films, el laboratori de televisió experimental de la WNET (PBS) i per videoartistes, animadors i directors de cinema. Spiegel va compondre menys bandes sonores als anys 80, quan es va centrar en la creació de programari i a la consultoria tecnològica, així com a la docència a la New York University (on va establir el primer estudi de composició de música per ordinador)[6] i a la Cooper Union.