Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 octubre 1927 ![]() Bronxville (Nova York) ![]() |
Mort | 19 gener 1987 ![]() Winthrop (Massachusetts) ![]() |
Causa de mort | suïcidi, ofegament ![]() |
Formació | Universitat de Chicago Phillips Academy ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Psicologia ![]() |
Ocupació | psicòleg, filòsof, escriptor de no-ficció, acadèmic, educador ![]() |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Chicago ![]() |
Obra | |
Obres destacables |
Lawrence Kohlberg (Bronxville, 25 d'octubre de 1927 - Winthrop, 19 de gener de 1987) fou un psicòleg nord-americà, professor a Harvard des de l'any 1968 fins a la seva mort l'any 1987, que dedicà la seva investigació a la recerca del procés evolutiu dins el desenvolupament moral i psicosocial. El seu pensament és deutor en molts aspectes del pensament de Piaget. Ha influït el pensament d'altres autors, com els estadis d'evolució espiritual de James Fowler.
Així, segons Lawrence Kohlberg, els éssers humans poden passar pels següents tres nivells de desenvolupament moral:
Segons Kohlberg, només un 5% de la població arriba al darrer estadi, quedant-se la major part de la població en nivells anteriors. Cada nivell pot dividir-se en dos estadis successius.
Per determinar en quin estadi es troba un individu, s'usen les respostes a l'anomenat dilema de Heinz. Aquest dilema planteja el següent cas: un home, Heinz, té la seva dona molt malalta, a punt de morir, i l'única medicina que la pot salvar és en mans d'un farmacèutic que la ven a un preu abusiu. L'home intenta aconseguir els diners o pactar amb el farmacèutic però davant la seva negativa, la roba. La pregunta és si ha fet ben fet o mal fet i per què.
Al primer estadi moral, marcat per l'obediència, els subjectes responen que no ha de robar perquè està mal fet i pot acabar a la presó o bé que pot fer-ho pel preu abusiu i perquè només roba allò que necessita. Al segon, marcat per l'interès propi i l'egoisme, les respostes tenen a veure amb els sentiments que tindrà Heinz si comet el robatori (por i pena a la presó però alegria per salvar la dona).
Al segon nivell, en un primer estadi es respon segons el rol social que adopta Heinz: ha de robar-la perquè és la seva dona (i ser un bon marit implica fer tot el possible per salvar-la) o no fer-ho perquè llavors esdevindria un lladre. Una segona fase fa èmfasi en la llei: robar està malament perquè és il·legal i si es comet un crim s'ha d'estar disposat a assumir-ne les conseqüències.
Posteriorment entren en joc valors més abstractes. En un cinquè estadi s'a·ludeix al dret a viure justificant l'acció i en contra el dret del farmacèutic a vendre la seva medicina, fruit del seu treball (es pot comprendre el robatori però no aprovar-ho). Al darrer estadi, on l'ètica es torna universal, es transcendeix el cas particular de Heinz per reflexionar en general: dret de la vida per sobre del dret de la propietat privada o bé, dret de totes les vides per igual.