Les Nuits de la pleine lune

Infotaula de pel·lículaLes Nuits de la pleine lune
Fitxa
DireccióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMargaret Ménégoz Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPascale Ogier Modifica el valor a Wikidata
GuióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElli Medeiros Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRenato Berta Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCécile Decugis Modifica el valor a Wikidata
VestuariPascale Ogier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes Films du Losange Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís i Comunitat d’aglomeració de Cergy-Pontoise Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0087821 FilmAffinity: 491654 Allocine: 101804 Rottentomatoes: m/full_moon_in_paris Letterboxd: full-moon-in-paris Allmovie: v18881 TCM: 75819 Metacritic: movie/full-moon-in-paris TMDB.org: 27102 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Comedies and Proverbs hexalogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Les Nuits de la pleine lune és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, i estrenada el 1984.

Argument

[modifica]

Louise, que se separa de Rémi, decideix llogar un estudi per provar la seva nova llibertat. Durant tota la pel·lícula, Louise juga perillosament amb els sentiments dels que sedueix. El seu company és el primer a sofrir-ne. Quedarà enganxada en el seu propi joc el dia en què Rémi en descobrirà la Clau...[1]

Comentaris

[modifica]

Aquesta quarta pel·lícula de la sèrie « Comèdies i Proverbis» comença amb la dita de Xampanya inventada pel mateix Rohmer en al·lusió a Chrétien de Troyes:[2]

« « Qui té dues dones perd la seva ànima, qui té dues cases perd la seva raó ». »

Aquesta pel·lícula és un dels prototips del cinema de Rohmer: sota una aparença lleugera i graciosa, es lliura a una anàlisi lúcida sobre la llibertat en una parella, sobre l'atzar, la humanitat i l'animalitat així com la influència suposada de les nits de plena lluna sobre els instints humans...

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Som el 1978, època en la qual estudia a la universitat de París III, i Pascale Ogier, filla de Bulle Ogier, coneix Eric Rohmer. Aquest últim li ofereix un paper secundari a la seva pel·lícula coral Perceval el gal. El realitzador i la jove comedianta col·laboren de nou el 1980 en el telefilm Catherine de Heilbronn, on Pascale Ogier interpreta el personatge principal. La carrera d'aquesta acabarà brutalment el 25 d'octubre de 1984, quan l'actriu, de 26 anys, va morir prematurament d'una crisi cardíaca a París.

  • 4a col·laboració Rohmer / Luchini:

Les Nuits de la pleine lune marca la quarta col·laboració de Fabrice Luchini amb el realitzador que el va fer debutar, Eric Rohmer. Els dos homes havien treballat abans junts Le Genou de Claire (1970), Perceval le Gallois (1978) i La Femme de l'aviateur (1980).

Cal destacar una breu aparició de Laszlo Szabo, un artista fetitxe de la Nouvelle Vague que va actuar sobretot a Les Cousins (1959) de Claude Chabrol i Vivre sa vie (1962) de Jean-Luc Godard.

La música de la pel·lícula és signada per Jacno i Elli Medeiros. El primer ha compost sobretot el tema musical de Lulu, drama en el qual actuava Elli Medeiros, mentre que la segona ha treballat igualment en la música de Tout baigne! el 1999.

Guardons

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Landrot, Marine «Les Nuits de la pleine Lune» (en francès). Télérama, 10-01-2010.
  2. Devarrieux, Claire «Le piège délicieux des " Nuits de la pleine lune "» (en francès). Le Monde.fr, 30-08-1984.