Les granotes (Aristòfanes)

*Les granotes*
(grc) Βάτραχοι
Tipus	obra dramàtica
Fitxa
Autor	Aristòfanes
Llengua	grec antic
Dades i xifres
Gènere	vella comèdia

Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes. Fou estrenada a Lenees, un dels festivals de Dionís, el 405 aC, i hi va rebre el primer premi. El títol procedeix del cor, integrat per les granotes de la llacuna Estígia.^[1]

Argument

Les granotes explica la peripècia del déu Dionís que, decebut de l'estat dels tràgics del moment i suposadament recuperant-se de la desastrosa batalla de les Arginuses, viatja a l'Hades per tornar Eurípides a la vida. L'acompanya el seu esclau Xànties, que és més espavilat, fort, racional, prudent i més valent que Dionís. L'obra comença quan Xànties i Dionís discuteixen sobre quin tipus de queixes pot utilitzar Xànties per a iniciar l'obra còmicament. Per trobar un camí fiable cap al Tàrtar, Dionís busca el consell del seu germanastre Hèracles, que ja hi havia estat anteriorment per endur-se el gos Cèrber. Aleshores, Dionís apareix pel marc de la porta vestit amb una pell de lleó i portant un garrot. Hèracles, quan veu l'efeminat Dionís vestit com ell, es posa a riure. Respecte a la pregunta de quin és el camí més ràpid per arribar a l'Hades, Hèracles contesta amb les opcions de penjar-se, beure verí o saltant des d'una torre. Dionís opta pel camí més llarg, per un llac (possiblement el llac Aqueront), el mateix que va agafar Hèracles.

Quan Dionís arriba al riu, Caront el du a l'altra banda amb la seva barca. Xànties, com que és un esclau, no té permís per a pujar a la barca, ja que no va poder participar en la batalla de les Arginusies i per tant, ha de rodejar el llac. Quan Dionís rema, sent un cor de granotes (l'única escena de l'obra que representen les granotes). El seu cant onomatopèic -"roc-roc"- (en grec: Βρεκεκεκέξ κοάξ κοάξ) és constantment repetit i Dionís canta amb aquestes. Quan arriba a la riba, Dionís es troba amb Xànties, que es burla d'ell cridant per veure el terrorífic monstre d'Empusa. Aviat, apareix un segon cor compost pels esperits iniciats en el culte de Dionís.

En arribar, Eac confon Dionís amb Hèracles a causa de la seva roba. Com que encara està enfadat pel robatori de Cèrber per part d'Hèracles, l'amenaça de deixar-li anar uns monstres com a venjança. Espantat, Dionís es canvia la roba amb Xànties. Després, arriba una noia que està molt contenta de veure Hèracles i el convida a un banquet amb altres noies ballant, i Xànties està molt content de fer un favor. Però, Dionís, ràpidament, vol tornar-se a canviar la roba. Dionís, un altre cop amb la pell de lleó d'Hèracles, es troba més gent enfadada amb Hèracles; així doncs, es torna a canviar la roba amb Xànties per tercera vegada.

Quan Eac torna, Xànties li explica que hauria de torturar Dionís per saber si realment és o no un lladre i li ofereix diverses maneres de fer-ho. Dionís, aterrit, confessa que és un déu i, aleshores, és portat davant dels mestres d'Eac, que verifiquen el que diu.

Després, Dionís es troba amb Eurípides enmig d'un conflicte. Eurípides, que acabava de morir, estava desafiant el lloc de "millor poeta tràgic" al gran Èsquil durant un sopar d'Hades. Es fa un concurs amb Dionís com a jutge i els dos dramaturgs fan torns per citar versos de les seves obres rient-se l'un de l'altre. Eurípides defensa que els personatges de les seves obres són millors perquè són més realistes i lògics, mentre que Èsquil creu que els seus idealitzats personatges són millors perquè són heroics i models de virtuts. Èsquil aconsegueix la raó en la discussió i comença a ridiculitzar Eurípides. Mostra els versos d'Eurípides citant molts dels seus pròlegs i interposant-se cada vegada amb: "...va perdre la seva petita ampolla d'oli".

Per finalitzar el debat, es presenta una balança i se'ls diu que han de dir unes línies dels seus versos. Aquells versos que tinguin més "pes" faran que la balança s'inclini al seu favor. Èsquil guanya, però Dionís encara no pot decidir amb qui renaixerà. Finalment, decideix endur-se el poeta que doni més bon consell sobre com salvar la ciutat. Eurípides dona respostes ben formulades, però sense significat, mentre que Èsquil les dona més pràctiques. Així doncs, Dionís s'endú Èsquil en comptes d'Eurípides. Abans de marxar, Èsquil proclama que mentre ell no hi sigui, Sòfocles hauria d'ocupar el seu lloc.^[2]

Crítica

Charles Paul Segal argumenta que Les granotes és única en la seva estructura, perquè combina dues formes de motius còmics, un motiu de viatge i un motiu de concurs o agó, amb el mateix pes a cada motiu en l'obra.^[3]

Adaptacions

El musical Les granotes va ser una adaptació lliure de l'obra d'Aristòfanes del 197r, on el personatge d'Eurípides va ser reemplaçat per George Bernard Shaw i Èsquil per William Shakespeare.^[4] Una versió ampliada es va estrenar a Broadway el 2004, escrita per Stephen Sondheim i protagonitzada per Nathan Lane.^[5]

Altres obres d'Aristòfanes

Traduccions catalanes

Comèdies, vol. V: Les tesmofòries. Les granotes. Traducció de Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974.
Les granotes. Traducció de Cristian Carandell. Adesiara: Martorell, 2014.^[6]

Referències

↑ Wasson, Donald L. «The Frogs» (en anglès). World History Encyclopedia, 2018. [Consulta: 15 octubre 2023].
↑ Sheppard, J. T. «Politics in the Frogs of Aristophanes» (en anglès). The Journal of Hellenic Studies, 30, 2, 1-1910, pàg. 249–259. DOI: 10.2307/624304. ISSN: 2041-4099.
↑ Segal, Charles Paul «The Character and Cults of Dionysus and the Unity of the Frogs». Harvard Studies in Classical Philology, 65, 1961, pàg. 207–242. DOI: 10.2307/310837. ISSN: 0073-0688.
↑ English, Mary «Aristophanes' Frogs : Brek-kek-kek-kek! on Broadway». American Journal of Philology, 126, 1, 2005, pàg. 127–133. ISSN: 1086-3168.
↑ Stein, Howard «The Unhappy Journey of "The Frogs" from Athens to New York City». Arion: A Journal of Humanities and the Classics, 12, 2, 2004, pàg. 199–206. ISSN: 0095-5809.
↑ «Adesiara: Les granotes». [Consulta: 3 març 2021].^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

Les granotes (grec clàssic).
The Frogs, versió anglesa.

[1] Wasson, Donald L. «The Frogs» (en anglès). World History Encyclopedia, 2018. [Consulta: 15 octubre 2023].

[2] Sheppard, J. T. «Politics in the Frogs of Aristophanes» (en anglès). The Journal of Hellenic Studies, 30, 2, 1-1910, pàg. 249–259. DOI: 10.2307/624304. ISSN: 2041-4099.

[3] Segal, Charles Paul «The Character and Cults of Dionysus and the Unity of the Frogs». Harvard Studies in Classical Philology, 65, 1961, pàg. 207–242. DOI: 10.2307/310837. ISSN: 0073-0688.

[4] English, Mary «Aristophanes' Frogs : Brek-kek-kek-kek! on Broadway». American Journal of Philology, 126, 1, 2005, pàg. 127–133. ISSN: 1086-3168.

[5] Stein, Howard «The Unhappy Journey of "The Frogs" from Athens to New York City». Arion: A Journal of Humanities and the Classics, 12, 2, 2004, pàg. 199–206. ISSN: 0095-5809.

[6] «Adesiara: Les granotes». [Consulta: 3 març 2021].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]