Leyla Şaylemez

Plantilla:Infotaula personaLeyla Şaylemez
Biografia
Naixement1r gener 1988 Modifica el valor a Wikidata
Mersin (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 2013 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRohanni Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Dicle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada, activista política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Treballadors del Kurdistan Modifica el valor a Wikidata

Leyla Şaylemez o Leyla Söylemez, coneguda pel nom de guerra «Rohanni» (en català: "Espiritual"), (Mersin, 1 de gener de 1989 - París, 9 de gener de 2013) fou una advocada i activista política kurda, membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).[1][2][3] Morí assassinada de trets de pistola el 9 de gener de 2013 a París, amb dues altres activistes kurdes més, Sakîne Cansiz i Fidan Doğan.

Orígens

[modifica]

Nasqué l'1 de gener de 1989 a Mersin, localitat situada al sud-oest del Kurdistan sota dominació turca, si bé la seva família fou expulsada del seu lloc d'origen, Lice, a la província de Diyarbakır, poc abans del seu naixement.[4] Quan els soldats turcs cremaren la ciutat de Lice, Şaylemez era tot just un nadó.[4] Als 10 anys patí una nova deportació amb la seva família i, pogué continuar la seva educació al municipi alemany de Halle an der Salle, on emigrà amb els pares i sis germans.[4] Adquirí interès i coneixements sobre la història i la política del Kurdistan gràcies al seu pare.[4] S'involucrà en activitats cultural de l'Institut Kurd i tingué un ressò notori com a activista juvenil entre la comunitat kurda de París.[4]

Mort

[modifica]

Entre les 18h i les 19h del 9 de gener de 2013 fou assassinada a la capital francesa, juntament amb Sakîne Cansiz i Fidan Doğan.[5][6][7] Fou víctima d'un tret al cap d'una arma silenciosa al Centre d'Informació del Kurdistan,[8] prop de l'estació de París Nord (Gare du Nord).[9] Després de l'assassinat, la policia francesa procedí a la detenció i posterior processament d'Ömer Güney, també membre del PKK, principal sospitós del triple assassinat. Un oficial de policia francesa digué que els assassinats podien ser una revenja interior.[10] Després de la detenció d'Ömer Güney, el president del Consell Executiu del PKK, Murat Karayılan, manifestà que darrere l'assassinat s'hi trobava l'OTAN, Turquia i la Xarxa Ergenekon.[11] Ömer Güney morí el desembre de 2016 a la presó per una malaltia al cervell, sense que el cas hagués començat en cap tribunal.[12]

Els assassinats ocorregueren durant una època de negociacions entre el govern turc i dirigents del PKK, com ara Öcalan. Activistes del PKK de París consideraren els fets com un intent de les «forces fosques» de l'interior del govern turc per a fer descarrilar aquestes negociacions. El PKK culpà directament el govern de Turquia dels assassinats. Els oficials turcs assenyalaren com a causa els freqüents conflictes interns del PKK,[13] amb el diari turc Hürriyet plantejant la disputa entre Sakîne Cansiz i Bahoz Erdal, el presumpte comandant de l'ala militar del PKK.[14] El ministre d'interior francès Manuel Valls anuncià que les tres dones foren totes assassinades seguint el mètode d'execució.[15]

Dos dies després de l'assassinat, la policia francesa procedí a la detenció i posterior processament d'Ömer Güney, també membre del PKK, principal sospitós del triple assassinat. Un oficial de policia francesa digué que els assassinats podien ser una revenja interior.[10] El fiscal François Molins conclogué que les càmeres de vigilància mostraren que Ömer Güney era a dins del Centre d'Informació del Kurdistan en el moment de l'assassinat.[16] Després de la detenció d'Ömer Güney, el president del Consell Executiu del PKK, Murat Karayılan, manifestà que darrere l'assassinat s'hi trobava l'OTAN, Turquia i la Xarxa Ergenekon.[11] Ömer Güney morí el 17 de desembre de 2016 a l'Hospital de la Pitié-Salpêtrière de París per un tumor cerebral,[17] sense que el cas hagués començat a ser jutjat en cap tribunal.[12]

Funeral

[modifica]

El seu cos, juntament amb el de les altres dues militants assassinades, fou traslladat de París a Istanbul el 16 de gener de 2013 i transferit posteriorment a Diyarbakır.[18] El 17 de gener de 2013 s'organitzà en aquesta ciutat kurda la cerimònia de funeral a les tres víctimes, acte al que assistiren desenes de milers de kurds.[19] Cadascuna fou enterrada al seu poble natal: Cansiz a Tunceli, Doğan a Maraix, i Şaylemez a Mersin.[20]

Reaccions

[modifica]

Tant Turquia com França condemnaren els assassinats de les tres dones.[21] El Primer ministre turc Recep Tayyip Erdoğan suggerí que els assassinats varen ser per dues raons possibles: 1) fer descarrilar les negociacions actuals o 2) portar a terme una execució interna dins del PKK. El vice-primer ministre i portaveu del govern Bülent Arınç condemnà l'atac i expressà el seu condol.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Valiz toplarken öldürülmüşler» (en turc). Sabah.com.tr, 13-01-2013. [Consulta: 18 desembre 2016].
  2. ↑ «Cenazeleri ilk görenler konuştu» (en turc). Hürriyet.com.tr, 12-12-2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
  3. ↑ «Genç Devrimci Leyla Şaylemez (Ronahi)» (en turc). YouTube.com, 10-01-2013. [Consulta: 18 desembre 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «The political murders of the three Kurdish women still waiting to be clarified» (en anglès). Rojhelat.info, 09-01-2013. [Consulta: 28 gener 2019].
  5. ↑ «Kurdish PKK co-founder Sakine Cansiz shot dead in Paris» (en anglès). BBC.co.uk, 10-01-2013. [Consulta: 10 gener 2013].
  6. ↑ «Autopsy: Kurdish women died between 6 and 7pm» (en anglès). Firat News, 11-01-2013. Arxivat de l'original el 15 gener 2013. [Consulta: 14 gener 2013].
  7. ↑ «Funeral for PKK members set to take place Jan 16» (en anglès). Hurriyet Daily News, 14-01-2013. [Consulta: 14 gener 2013].
  8. ↑ Di Lorenzo, Sarah; Fraser, Suzan. «PKK Executions In Paris» (en anglès). Huffington Post, 01-10-2013. Arxivat de l'original el 24 setembre 2015. [Consulta: 10 gener 2013].
  9. ↑ «Kurdish PKK co-founder Sakine Cansiz shot dead in Paris» (en anglès). BBC.com, 10-01-2013. [Consulta: 17 desembre 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Baş zanlı 2 yıldır PKK üyesi» (en turc). Radikal.com.tr. [Consulta: 18 desembre 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Karayılan: Türk devletinin işin içinde olduğundan kuşkumuz yok» (en turc). FiratNews.com. Arxivat de l'original el 2013-01-23. [Consulta: 18 desembre 2016].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Case into murder of three PKK-linked women in Paris dropped after suspect dies in hospital» (en anglès). HurriyetDailyNews.com, 25-01-2017. [Consulta: 26 gener 2017].
  13. ↑ Morris, Harvey. «Theories Link Paris Murders to Kurdish Peace Moves» (en anglès). The New York Times, 10-01-2013. [Consulta: 10 gener 2013].
  14. ↑ «Three PKK members killed in Paris attack» (en anglès). Hürriyet, 10-01-2013. [Consulta: 10 gener 2013].
  15. ↑ Memmott, Mark. «Three Kurdish Activists Found Dead In Paris; 'Without Doubt An Execution'» (en anglès). NPR.org, 10-01-2013. [Consulta: 10 gener 2013].
  16. ↑ «Attentat in Paris: Wer ist Ömer Güney?» (en alemany). Frankfurter Rundschau. [Consulta: 24 gener 2018].
  17. ↑ «Culprit of the murder in Paris of Sakine, Fidan and Leyla dies» (en anglès). ANFEnglish.com, 17-12-2016. Arxivat de l'original el 21 desembre 2016. [Consulta: 22 gener 2019].
  18. ↑ «Female deputies carry the bodies of the Paris victims» (en anglès). Sabah, 17-01-2013. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2013. [Consulta: 17 gener 2013].
  19. ↑ «PKK shooting: Kurds mass for women's funerals» (en anglès). BBC.co.uk, 17-01-2013. [Consulta: 17 gener 2013].
  20. ↑ «Funerals held in hometowns for three Kurdish women killed in Paris» (en anglès). Today's Zaman, 18-01-2013. Arxivat de l'original el 16 febrer 2013. [Consulta: 20 gener 2013].
  21. ↑ «Police hunt killers of PKK co-founder Sakine Cansiz» (en anglès). BBC.co.uk, 11-01-2013. [Consulta: 12 gener 2013].
  22. ↑ «Three Kurdish women murdered in Paris» (en anglès). Deutsche Welle, 11-01-2013. [Consulta: 11 gener 2013].

Enllaços externs

[modifica]