Lina Poletti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Cordula Poletti 27 agost 1885 Ravenna (Itàlia) |
| Mort | 12 desembre 1971 (86 anys) Sanremo (Itàlia) |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, activista pels drets de les dones |
| Família | |
| Parella | Sibilla Aleramo Eleonora Duse Eugenia Rasponi |
Lina Poletti (Ravenna, 27 d'agost de 1885 - Sanremo, 12 de desembre de 1971) nascuda com Cordula Poletti, fou una escriptora, poeta, dramaturga i feminista italiana.[1] Li agradava vestir-se amb roba d'home i és una de les primeres italianes a declarar obertament el seu lesbianisme.
Biografia
[modifica]Poletti va nàixer a Ravenna, de família acomodada, fou la tercera de les quatre filles que tingueren Rosina Donati i Francesco Poletti.[1] Va estudiar amb Giovanni Pascoli a la Universitat de Bolonya i va completar la seua educació amb una tesi, llegida el 1907, que analitzava la poesia de Giosuè Carducci.[2][3]
Carrera i activisme
[modifica]En 1908 va assistir al Primer Congrés Nacional de Dones (Primo Congresso Femminile Nazionale) organitzat pel Consiglio Nazionale delle Donne Italiane (Consell Nacional de Dones Italianes, CNDI) a Roma, on va conèixer l'escriptora Sibilla Aleramo.[2] El congrés va marcar un abans i un després en el moviment de dones a Itàlia, que va passar d'un enfocament basat en projectes humanitaris a un compromís amb el sufragi femení i el ple reconeixement dels drets legals i cívics de les dones.
Després de la conferència, Poletti i Aleramo van treballar en un projecte per facilitar l'educació del món rural de Calàbria i Sicília després del terratrèmol de desembre de 1908,[1] i aviat es van viure una relació força apassionada, a pesar que Aleramo vivia amb Giovanni Cena, un conegut poeta de Torí des de 1902.[1][4] En les seues cartes a Poletti Aleramo comenta que mai no es va sentir culpable d'haver-los estimat a tots dos alhora,[5] tot i que tant Poletti com Cena no ho acabaven d'acceptar.[6] Poletti no va aconseguir persuadir a Aleramo que deixàs Cena i a finals de 1910 trencaren.[1] L'any següent, Poletti es va casar amb Santi Muratori, el director de la Biblioteca Classense de Ravenna, encara que no mai van viure junts.[1] Poc després de contraure matrimoni, Poletti va conéixer Eleonora Duse, una popular actriu de teatre, amb la qual va iniciar una relació i se n'anaren a viure juntes a Florència, on Poletti començà a treballar en diverses obres per a Duse, i després a Venècia. Al cap d'uns dos anys, Poletti trencà la relació[1] i tornà a Ravenna, on començà a escriure. De 1918 a 1958, Poletti va mantindre una duradora i apassionada relació amb la comtessa Eugenia Rasponi, una noble i ardent companya feminista.[2] Poletti i Rasponi inicialment van viure al Palazzo Rasponi Murat i després van mudar-se a Roma,[7] a la Via Giovanni Battista Morgagni, on van patrocinar diversos salons intel·lectuals. Van viatjar per Europa i Àsia, i van organitzar seminaris per a Jiddu Krishnamurti, un filòsof antifeixista, que va ser una de les primeres persones a introduir el budisme a Itàlia.[1] Poletti no va poder escriure durant els vint anys de la Itàlia feixista, ja que ella i Rasponi estaven sota l'escrutini de les autoritats i la seua llar estava vigilada.[8]
Mort i llegat
[modifica]Poletti va morir el 12 de desembre de 1971 a Sanremo, a la regió costanera del nord de Ligúria. En l'Archivio Aleramo della Fondazione Gramsci (Arxiu Aleramo de la Fundació Gramsci) a Roma, els diaris i cartes de Aleramo van traure a la llum la seua relació amb Poletti. Es poden trobar extractes dels temes que els interessaven en Lettere d'amore a Lina (Cartes d'amor a Lina) de Aleramo.[2][9][9]
Treballs seleccionats
[modifica]- 1918: Il poema della Guerra.[1]
- 1919: Il cipressetto della rocca un Santarcangelo di Romagna.[1]
- 1921: La fabbrica dei mobili Rasponi un Santarcangelo di Romagna
- 1934: Il XXXIII Canto del Paradiso letto nella sala di Dante en Ravenna.[1]
- 1934: Stazio nella Divina Commedia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Cenni, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Borghi, 2011.
- ↑ Zitani, 2009, p. 119.
- ↑ Zitani, 2009, p. 117.
- ↑ Zitani, 2009, p. 123-124.
- ↑ Zitani, 2009, p. 127.
- ↑ Missiroli, 2008.
- ↑ Guazzo, 2010, p. 105.
- ↑ 9,0 9,1 Malagreca, 2006, p. 73.
Bibliografia
[modifica]- Borghi, Lidia «Il fantasma lesbico nella cultura europea del primo Novecento» (en italià). Orizont Literar Contemporan. Pim [Iași, Romania], 4, 24, 8-2011. Arxivat de l'original el 19 de juny de 2020. OCLC: 1032467240 [Consulta: 19 juny 2020].
- «Poletti, Cordula» (en italià). Rome, Italy: Dizionario Biografico degli Italiani, 2015. Arxivat de l'original el 2020-06-19. [Consulta: 19 juny 2020].
- De Turris, Gianfranco. Esoterismo e fascismo: storia, interpretazioni, documenti (en italià). Rome, Italy: Edizioni Mediterranee, 2006. ISBN 978-88-272-1831-0.
- Guazzo, Paola. «Al 'confino' della norma: R/esistenze lesbiche e fascismo [The 'Confinement' of the Norm: Lesbian Resistance/Existence and Fascism». A: R/esistenze lesbiche nell'Europa nazifascista (en italià). Verona, Italy: Ombre corte, 2010, p. 104–126. ISBN 978-88-95366-64-7.
- Malagreca, Miguel «Lottiamo Ancora [We Continue to Struggle: Reviewing One Hundred and Fifty Years of Italian Feminism]» (en italià). Journal of International Women's Studies. Bridgewater State College [Bridgewater, Massachusetts], 7, 4, 5-2006, pàg. 69–89. Arxivat de l'original el 2012-02-07. ISSN: 1539-8706. OCLC: 8092952099 [Consulta: 21 juny 2020].
- «Gabriella Rasponi Spalletti (1853–1931)» (en italià). Ravenna, Italy: Comune di Ravenna, 23-09-2008. Arxivat de l'original el 2020-06-20. [Consulta: 20 juny 2020].
- Zitani, Ellen «Sibilla Aleramo, Lina Poletti and Giovanni Cena: Understanding Connections between Lesbian Desire, Feminism and Free Love in Early-Twentieth-Century Italy». Graduate Journal of Social Science. London School of Economics and Political Science [Londres], 6, Special 1, 2009, pàg. 115–140. Arxivat de l'original el 2018-04-25. ISSN: 1572-3763 [Consulta: 20 juny 2020].