Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Comarca | Pla d'Urgell | ||||
Capital | Linyola | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.744 (2023) (95,61 hab./km²) | ||||
Llars | 105 (1553) | ||||
Gentilici | Linyolenc, linyolenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 28,7 km² | ||||
Banyat per | riu Corb i canal auxiliar d'Urgell | ||||
Altitud | 248 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25240 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25122 | ||||
Codi IDESCAT | 251229 | ||||
Lloc web | ajuntamentdelinyola.cat |
Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Linyola és la població més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. Limita amb els termes de Bellvís i Vallfogona de Balaguer (per l'est), el Poal i el Palau d'Anglesola (al sud), Ivars d'Urgell i Penelles (per l'oest) i Bellcaire d'Urgell (al nord). La població està situada en un turó a 248 m sobre el nivell del mar i té un terme de 28,76 quilòmetres quadrats regat pel Canal d'Urgell (séquia Segona principal) i el Canal Auxiliar d'Urgell.
La via principal de comunicació de la vila és la carretera LP-3322 que prové de Mollerussa, travessa l'autovia A-2, passa per Linyola (pel centre o per la variant) i acaba a Bellcaire d'Urgell (comarca de la Noguera) on enllaça amb la C-53 que va des de Balaguer fins a Tàrrega. El municipi de Linyola és el segon nucli de població amb més habitants a la comarca del Pla d'Urgell, aproximadament uns 3000.
El nom de la població sembla que podria provenir de la flor de lli, cultiu propi de la zona en èpoques passades. En documents antics apareixen els noms de Lliniola, Llinyola... Al Llibre del Fets apareix com a Linesola i a l'època sarraïna com a Lineola. Podem veure un feix o una garba de lli a l'escut del portal de l'església i, a l'escut actual, un ram de lli sobre l'escacat (tauler d'escacs) d'or i sable propi dels comtes d'Urgell, que van conquerir la zona a les darreries del segle xi (Ermengol IV, el de Gerb, 1076-1092). La baronia de Linyola continua existint en el llinatge dels Casanova.
Alcover i Moll, al seu diccionari, afirmen que el topònim podria venir del llatí līnĕola ('ratlleta'), explicant-se per dissimilació la no palatalització de la ela inicial, ja que en documents antics el poble apareix esmentat com a Lineola. Manuel de Montoliu afirmà que el nom ve del llatí ĭlla *amnola (derivat d'amnis, 'riu'), que es tradueix com 'el riuet'.[1]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | 383 | 4 | |||
Agrupació Electoral de Linyola | 375 | 3 | |||
Convergència i Unió | 328 | 3 | |||
Independents per Linyola - Progrés Municipal | 158 | 1 | |||
Partit Popular | 81 | 0 | |||
Total | 1.425 | 11 |
El nucli antic de la vila (zona d'interès històrico - artístic) on hi ha la plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola,[2] obra del mestre Bartomeu Roig entre els anys 1586 i 1600. Molt a prop hi ha la Casa de la Vila, un edifici de l'any 1556 obra del mestre Bernat Langor.
També es pot visitar el Museu Pedrós (al carrer de Salmerón)[3] i l'Alzinera de Linyola (una carrasca amb un gran simbolisme per a la gent de la vila).
Les festes majors se celebren al maig, en honor de Santa Quitèria (dia 22 de maig) i a l'agost, en honor de l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost).
Altres festes i tradicions són les de Sant Antoni, Carnestoltes, processó Divendres Sant amb els armats, la festa de la Cassola -que inicia la festa major de maig- i el pessebre vivent, en diades nadalenques.