Лисичанськ (uk) | ||||
Tipus | ciutat d'Ucraïna | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Ucraïna | |||
Óblast | província de Luhansk | |||
Raion | Sievierodonetsk | |||
Comuna | comuna municipal de Lissitxansk | |||
Capital de | comuna municipal de Lissitxansk (2020–) | |||
Població humana | ||||
Població | 96.161 (2020) (1.005,45 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 95,64 km² | |||
Banyat per | Belen'kaya (en) i Síverski Donets | |||
Altitud | 217 m | |||
Dades històriques | ||||
Creació | 1710 | |||
Esdeveniment clau | ||||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 93100–93199 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 6451 | |||
Lloc web | lis.gov.ua |
Lissitxansk (en ucraïnès: Лисичанськ, en rus: Лисичанск) és una vila industrial de l'est d'Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Lissitxansk. La seva població era de 104.314 habitants el 2013.
Lissitxansk està situada a la riba dreta del Síverski Donets, a 8 km al sud-oest de Severodonetsk i a 74 km al nord-oest de Luhansk.
Lissitxansk va ser fundada el 1795 a l'indret on hi havia la primera explotació carbonera del Donbàs,[1] oberta el 1786. Accedeix a la situació de districte urbà el 1925, i al de ciutat el 1938. Es va convertir en un centre important de la indústria química d'Ucraïna. La ciutat, que és de parla russa com tota la regió, va prometre lleialtat a la República Popular de Luhansk a la primavera del 2014; és escenari d'enfrontaments armats, especialment els dies 22 i 23 de juliol de 2014 entre l'exèrcit ucraïnès i les forces prorusses de la república separatista.[2] El 24 de juliol de 2014 la ciutat fou encerclada per l'exèrcit ucraïnès i el 25 de juliol totalment alliberada.[3]
Censos (*) o estimacions de població:[4]
1923 | 1926 | 1939 | 1959 | 1970 | 1979 | 1989 | 2001 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
4122 | 6624 | 26181 | 37878 | 117752 | 119487 | 126503 | 115229 | 106557 | 105689 | 105119 | 104314 |
L'economia de Lissitxansk està dominada per la indústria pesant: la mineria del carbó, productes químics i petroquímics, indústries del vidre i el cautxú. Les principals empreses són: