Liudmila Turíxtxeva

Liudmila Turíxtxeva

Nom original	(ru) Людмила Ивановна Турищева
Biografia
Naixement	7 octubre 1952 (72 anys) Grozni (Rússia)
Formació	Universitat Pedagògica Estatal de Rostov
Alçada	160 cm
Pes	52 kg
Activitat
Ocupació	gimnasta artística
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica
Esport	gimnàstica artística
Participà en
1976	gymnastics at the 1976 Summer Olympics – women's vault ^(en)  (medalla d'argent olímpica)
1976	Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 1976 - concurs complet individual femení  (medalla de bronze olímpica)
1976	Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 1976 - exercici de terra femení  (medalla d'argent olímpica)
1972	gymnastics at the 1972 Summer Olympics – women's vault ^(en)  (medalla de bronze olímpica)
1972	gymnastics at the 1972 Summer Olympics – women's floor ^(en)  (medalla d'argent olímpica)
1972	gymnastics at the 1972 Summer Olympics – women's artistic individual all-around ^(en)  (medalla d'or olímpica)
1968	Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
Família
Cònjuge	Valeri Borzov (1977–)
Premis
Orde de Lenin  Orde de la Bandera Roja del Treball  Mestre emèrit d'esports de l'URSS
Signatura

Medaller
Gimnàstica artística
Representa: Unió Soviètica
Jocs Olímpics
	Ciutat de Mèxic 1968	equips
	Múnic 1972	individual
	Múnic 1972	equips
	Múnic 1972	exercici de terra
	Múnic 1972	salt sobre cavall
	Mont-real 1976	equips
	Mont-real 1976	exercici de terra
	Mont-real 1976	salt sobre cavall
	Mont-real 1976	individual
Campionat del Món
	Ljubljana 1970	individual
	Ljubljana 1970	equips
	Ljubljana 1970	exercici de terra
	Ljubljana 1970	barres asimètriques
	Ljubljana 1970	salt sobre cavall
	Varna 1974	individual
	Varna 1974	equips
	Varna 1974	exercici de terra
	Varna 1974	barra d'equilibris
	Varna 1974	salt sobre cavall
	VArna 1974	barres asimètriques
Campionat d'Europa
	Skien 1975	exercici de terra
	Landskrona 1969	individual
	Landskrona 1969	exercici de terra
	Landskrona 1969	barres asimètriques
	Minsk 1971	individual
	Minsk 1971	exercici de terra
	Minsk 1971	salt sobre cavall
	Minsk 1971	barres asimètriques
	Minsk 1971	barra d'equilibris
	Londres 1973	individual
	Londres 1973	exercici de terra
	Londres 1973	salt sobre cavall
	Londres 1973	barra d'equilibris
	Londres 1973	barres asimètriques

Liudmila Ivànovna Turíxtxeva (en rus Людми́ла Ива́новна Тури́щева) (Grozni, Unió Soviètica, 1952) és una gimnasta artística soviètica, ja retirada, guanyadora de nou medalles olímpiques i considerada una de les millors de la història.^[1][2]

Biografia

Va néixer el 7 d'octubre de 1952 a la ciutat de Grozni, capital de la República de Txetxènia, que en aquells moments formava part de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia (Unió Soviètica) i que avui dia forma part de la Federació Russa.

Vida privada

Està casada, des de 1977, amb l'atleta i campió olímpic Valeri Borzov, dos cops campió olímpic el 1972.^[3]

Carrera esportiva

Inicià la pràctica de la gimnàstica artística l'any 1965 i dos anys després ja formà part de l'equip soviètic, participant als 16 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova per equips, si bé en la prova individual únicament pogué ser vint-i-quatrena.

Líder de l'equip soviètic en el Campionat del Món de gimnàstica artística de 1970, on aconseguí guanyar cinc medalles, es convertí en la millor gimnasta de l'inici de la dècada del 1970, sent destronada posteriorment per Nadia Comăneci. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) aconseguí guanyar la medalla d'or en les proves individual i per equips, si bé en les proves per aparells guanyà únicament la medalla de plata en la prova d'exercici de terra i la medalla de bronze en la prova de salt sobre cavall, a més de finalitzar quarta en la prova de barres asimètriques i cinquena en la barra d'equilibris (guanyant sengles diplomes olímpics), però veient-se superada per la seva companya Olga Kórbut.^[4][5]

En els anys següents destacà en els Campionat d'Europa de 1973, on guanyà cinc medalles, i en el Campionat del Món de 1974, on guanyà sis medalles.

Als Campionats d'Europa de 1975, Turíxtxeva va ocupar la quarta posició en la classificació general per darrere de la romanesa Nadia Comăneci, de 13 anys (que també va guanyar la final de volta, barres desiguals i aparells d'equilibri), la seva pròpia companya d'equip Nel·li Kim (que va quedar segona i va guanyar la final de l’exercici de terra) i Annelore Zinke. Aquesta va ser la primera vegada en 5 anys que Ludmilla perdia una competició All-around.

Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà) Turíxtxeva aconseguí guanyar una nova medalla d'or en la final per equips, a més de guanyar la medalla de plata en les proves d'exercici de terra i salt sobre cavall, en ambdues ocasions per darrere de la seva compatriota Nel·li Kim, i la medalla de bronze en la prova individual, per darrere de Nadia Comăneci i Nel·li Kim.^[6] Així mateix, finalitzà quarta en la prova de barra d'equilibris.

En acabar aquests Jocs es retirà de la competició activa. Posteriorment va esdevenir entrenadora, destacant entre les seves alumnes la ucraïnesa Lília Podkopàieva.^[7]

Turíxtxeva era coneguda pel seu comportament tranquil a la competició. El 1980, el periodista britànic David Hunn va escriure que «mai va ser descarada com alguns dels seus rivals, però per serenor era suprema».^[8] Això es va il·lustrar durant la Copa del Món de 1975 a l'estadi de Wembley de Londres, quan un ganxo trencat que subjectava els cables de suport de les barres desiguals va fer que l'aparell caigués a trossos i s'estavellava a terra just quan Turíxtxeva baixava. Saludant els jutges, va sortir del podi sense ni tan sols girar-se per mirar les restes de l'aparell. Va guanyar la final i les quatre finals de l'esdeveniment. Anys després, va dir de l'incident que, en aquell moment, només havia pensat en una cosa: havia de completar la seva rutina.^[9] Rastorotsky, el seu entrenador, va dir: «La Liudmila lluitaria fins a la mort en qualsevol situació».^[10]

També era coneguda per la seva manera amable. Als Jocs Olímpics de 1976, va caminar pel podi per felicitar personalment la campiona Comăneci i donar-li la mà abans d'acceptar la seva pròpia medalla.^[11]

Turíxtxeva és una de les dues úniques dones, l'altra és Ielena Xuixunova, que ha guanyat el grand slam de títols complets: Jocs Olímpics, Campionats del Món, Copa del Món i Campionats d'Europa. També és una de les dues úniques dones que ha guanyat quatre medalles d'or en un sol Campionat del Món (el 1974). L'altra és Simone Biles, dels Estats Units, que en va guanyar quatre els anys 2014, 2015 i 2018; Biles va batre el rècord i va guanyar cinc medalles d'or el Campionat del Món de gimnàstica artística de 2019.

Vida post-gimnàstica

El 1977, Turíxtxeva es va casar amb el velocista Valeri Borzov, dos cops campió olímpic el 1972. Va ser elegida membre del Comitè Tècnic de Gimnàstica Artística Femenina de la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG) el 1981,^[12] i ha continuat involucrada en la gimnàstica com a entrenadora, jutge internacional i oficial de la federació de gimnàstica d'Ucraïna. Una de les seves protegides va ser Lília Podkopàieva d'Ucraïna, la medallista d'or als Jocs Olímpics de 1996.

Turíxtxeva ha rebut diversos honors per la seva carrera gimnàstica, inclòs el trofeu Women in Sport del Comitè Olímpic Internacional. El 1998, va ser incorporada al Saló de la Fama de la Gimnàstica Internacional.^[13]

Habilitat homònima

Turíxtxeva té una habilitat homònima enumerada al Codi de Punts.^[14]

Aparell	Nom	Descripció	Dificultat [a]
Volta	Turíxtxeva	Tsukahara enganxat	3,2

Medalles (no olímpiques)

Curs	Esdeveniment	AA	Equip	VT	UB	BB	FX
1967	Copa de la URSS	1r
1968	Copa de la URSS	3r
1969	Campionats d'Europa	3r			3r		3r
	Campionats de l'URSS	3r		2n		2n	2n
	Copa de la URSS	1r
1970	Campionats del Món	1r	1r	3r	2n		1r
	Campionats de l'URSS				1r		1r
	Copa de la URSS	3r
1971	Campionats d'Europa	1r		1r	2n	2n	1r
	Campionats de l'URSS			2n	3r		2n
	Copa de la URSS	1r
1972	Campionats de l'URSS	1r		1r	1r
	Copa de la URSS	2n
1973	Campionats d'Europa	1r		1r	1r	1r	1r
	Campionats de l'URSS			1r	1r
	Copa de la URSS	1r
1974	Campionats del Món	1r	1r	2n	3r	1r	1r
	Campionats de l'URSS	1r
	Copa de la URSS	1r
1975	Copa del Món	1r		1r	1r	1r	1r
	Campionats d'Europa						3r
	Campionats de l'URSS	3r		1r
1976	Copa de la URSS	2n

Notes

1. Vàlid per al Codi de Punts 2022-2024

Referències

1. «Ludmilla Tourischeva | Olympic Champion, World Champion & All-Around Champion | Britannica» (en anglès). Arxivat de l'original el 2023-07-25. [Consulta: 25 juliol 2023].
2. «Ludmilla Tourischeva | The International Gymnastics Hall of Fame». Arxivat de l'original el 2021-08-12. [Consulta: 29 juliol 2023].
3. «La historia de Valeri Borzov, el ucraniano que le dio a la URSS un oro muy festejado: 'El humano más veloz es comunista'» (en castellà). Diario Clarín, 20-04-2022. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 juliol 2023].
4. «Ludmilla Tourischeva - infinitely more elegant than that tumbling gnome Olga Korbut» (en anglès). Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 juliol 2023].
5. «La gimnasta Olga Korbut ha de vendre les seves medalles olímpiques perquè està arruïnada». esport3. CCMA, 28-02-2017. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 juliol 2023].
6. «Nellie Kim - una llegenda de la Unió Soviètica». Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 juliol 2023].
7. «Els polítics ucraïnesos famosos, escriptors, esportistes, herois de guerra». Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 juliol 2023].
8. Hunn, David. The Complete Book of Gymnastics (en anglès). Londres: Ward Lock Ltd, 1980. ISBN 99903-963-2-9. 
9. Olympic Panorama, 3, 7-1990, pàg. 33–34.
10. «National Property». Novaya sportivnaya gazeta, 26-03-2003.
11. Comăneci, Nadia. Letters to a young gymnast. New York: Basic Books, 2003. ISBN 0-465-01276-0. 
12. «Còpia arxivada». Olympic Review, 162, 4-1981, pàg. 253. Arxivat de l'original el 2010-12-07 [Consulta: 11 abril 2006].
13. «LUDMILLA TURÍXTXEVA». International Gymnastics Hall of Fame. Arxivat de l'original el de maig 4, 2007. [Consulta: 12 maig 2007].
14. «2022-2024 Code of Points Women's Artistic Gymnastics». International Gymnastics Federation. Arxivat de l'original el 12 de maig 2021. [Consulta: 22 gener 2022].

Bibliografia

• Tmh General Knowledge Manual (en anglès). Tata McGraw-Hill Education, 2007. ISBN 978-0-07-061999-9. 
• Golubev V.L.. Cultura física i esports. Lyudmila Turishcheva, 1977. 
• Malov V. I.. Cent grans campions olímpics. M.: Veche, 2006. ISBN 5-9533-1078-1. 
• Samin DK. Els esportistes més famosos de Rússia. Veche, 2001. ISBN 5-7838-0833-4. 
• Turishcheva L. I.. Rússia soviètica. La meva vida és gimnàstica, 1986. 
• SA. M. Aslakhanov, Kh. Kh. Khizriev. "Ploma". Cultura física i esport a Txetxènia: orígens i modernitat, 2015. ISBN 978-500086-997-0. 

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)