Lledó d'Empordà

Lledó d'Empordà

Lledó (ca)
Església de Santa Maria de Lladó
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 14′ 58″ N, 2° 48′ 52″ E / 42.249444444444°N,2.8144444444444°E / 42.249444444444; 2.8144444444444
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Lledó
Població humana
Població	849 (2023) (62,89 hab./km²)
Llars	30 (1553)
Gentilici	lledonenc / lledonenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	13,5 km²
Banyat per	Manol
Altitud	197 m
Limita amb	Cistella Navata Cabanelles
Organització política
• Alcalde	Jordi Puig i Castellano (2024–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17745
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17088
Codi IDESCAT	170887
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	19827
Lloc web	llado.cat

Lledó d'Empordà^[1] (IPA: [ʎəˈðo ðəmpuˈɾða]) o Lledó (IPA: [ʎəˈðo]), oficialment anomenat Lladó en contra dels criteris filològics, és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a l'espai de transició conegut com Garrotxa d'Empordà.

La vila és emplaçada a l'alta vall del Manol, al peu de les estribacions de llevant de la Mare de Déu del Mont, sota la muntanya de Falgars.^[2]

El nucli és comunicat per una carretera que va a la carretera N-260 de Figueres a Besalú, i per una altra que la uneix al nucli de Cabanelles i la mateixa carretera esmentada.

Geografia

• Llista de topònims de Lladó (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

El terme municipal limita amb els municipis de Cistella, Navata i Cabanelles. Quant a termes d'antics ens locals històrics, limita al nord amb L'Estela, a l'est amb Navata, al sud amb Cabanelles i Vilademires, i a l'oest amb Sant Martí Sesserres.^[3]

Història

La primera documentació del lloc de Lledó es troba en l'acta de dotació, per part del comte-bisbe Miró, d'unes vinyes i terres del terme de Lucduno al monestir de Sant Pere de Rodes l'any 977.^[4] L'any 1089 es restaura el culte i la vida monàstica a Santa Maria de Lladó al voltant del que es crea la vida del poble.^[4]

El 1592 el papa Climent VIII va declarar secularitzada la canònica agustiniana, i el 1596 va ser transformada en col·legiata. Els anys 1795 i 1808 el poble va patir greus danys per les guerres amb França. L'Any 1835 el monestir va ser abandonat, i poc després el 1840 es va suprimir de forma definitiva la comunitat. El 1929 la parroquialitat de Sant Feliu de Lladó va ser traslladada a la basílica de Santa Maria de Lladó.^[2]

Nucli antic

El nucli antic de Lledó d'Empordà és un conjunt monumental inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els edificis més emblemàtics del nucli antic són el monestir de Santa Maria de Lladó, l'església de Sant Feliu i l'edifici de l'ajuntament, a més dels diferents casals d'època moderna.^[4]

Està situat al bell mig del nucli urbà de la població, al voltant de l'església de Santa Maria i de les restes conservades de l'antiga canònica. L'urbanisme d'aquesta zona presenta diverses places i carrers estrets, disposats en pendent. En origen aquestes vies eren empedrades i actualment han estat arranjades. També hi ha algunes travessies consistents en passadissos coberts per voltes de canó i rebaixades que comuniquen el nucli. Les cases que conformen el nucli, determinades per les restes de la canònica, són rectangulars, amb les cobertes de teula de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments bastits amb carreus de pedra, amb les llindes planes. Bona part d'aquests edificis presenten trams del parament d'origen medieval. Les construccions són bastides en pedra sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter de calç.^[4]

Demografia

Entitat de població	Habitants
Lledó	614
Llavanera	19
Manol	26
el Pujol	54

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 27 24 30 536 742 1.447 1.334 1.147 979 1.088

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.051 934 826 830 736 628 509 481 484 484

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 498 492 502 525 561 591 644 697 736 767

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 752 787 844 827 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Activitat d'interès

Des de 1995 s'organitza la Fira del Formatge Artesà de Lledó, que s'ha convertit en un dels referents més importants de Catalunya en aquesta temàtica. La fira s'ubica entorn de l'església de Santa Maria de Lladó i la seva canònica i hi participen entre 5000 i 10000 persones.^[5]

Lledonencs il·lustres

• Joaquim Tremoleda
• Marià Llavanera
• Montserrat Vayreda i Trullol, que jeu enterrada al cementiri del poble
• Moisès Sidrach

Referències

1. Documents de la Secció filològica. vol.1. Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, 1990. ISBN 8472831566. 
2. Tremoleda, Joaquim. Lladó (en català). Girona: DIputació de Girona, 2002 (Quaderns de la Revista de Girona). ISBN 84-95187-38-8. 
3. Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7. 
4. «Lladó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
5. «20a Fira del Formatge de Lladó». Ara Comarques Gironines, 17-09-2015, p. 2 [Consulta: 17 setembre 2015].

Enllaços externs

• Web de l'ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya