Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Estat | Veneçuela i Colòmbia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
Codis | |
Glottolog | sali1297 |
Les llengües salibanes o llengües saliba-piaroa és una família lingüística proposada de llengües ameríndies situades a la conca mitjana de l'Orinoco, que forma una illa independent dins d'una zona de Veneçuela i Colòmbia (Llanos septentrionals) dominada per ètnies carib i arawak.
Els piaroa es localitzen en la seva majoria a Veneçuela (12 mil persones) al marge dret del riu Orinoco, prop de Puerto Ayacucho en terres que són part de la selva muntanyenca, on hi ha rius, llacunes i petites extensions de sabanes. Les comunitats es troben prop de rierols i rius, per la qual cosa tenen peixos en abundància segons l'època de l'any. A Colòmbia, a la regió de Manaveni, Vichada viuen uns 700 piaroa i a Veneçuela uns altres 12 mil. Denominen la seva llengua de'aruwa.
El sàliba per la seva part compta amb uns 1.300 parlants a Arauca i Casanare, a Colòmbia.
La pertinença d'aquestes dues llengües a una família lingüística va ser establerta per primera vegada pel jesuïta Filippo Salvatore Gilii en 1782 i va ser confirmada per altres jesuïtes i els agustins que els van succeir en les missions.
Paul Rivet el 1920 va publicar un detingut estudio comparatiu i gramatical que va demostrar l'afinitat de les dues llengües, que la tradició oral sáliba recalca i considera com a part de l'origen comú de tots dos pobles.
Totes les classificacions posteriors han mantingut l'existència d'aquesta família, però diferents autors han proposat agregar altres llengües: Mako del Ventuari i Cunucunuma; Tinigua del riu Guayabero; pamigua del Meta i hoti de Veneçuela. El mako és en realitat un dialecte Piaroa i per tant part de la família. Castellví (1940, 1941) i diversos experts opinen que el tinigua, el pamigua i el majigua formen una família independent sense relació pròxima amb la Sáliba–Piaroa; i possiblement és més pròxima a la llengua andaquí. Una classificació recent vincula Sáliba–Piaroa amb el hoti com la família jodi–sàliba.[1] Les semblances de la família sáliba-piaroa amb la llengua hoti han estat considerades com préstecs de paraules per veïnatge i s'ha proposat classificar el hoti dins de les llengües makú (Henley et al. 1996); no obstant això, Jolkesky (2009) proposa un tronc lingüístic Macro-Daha en el qual inclou la família sàliba i les llengües hoti, andoque i ticuna, registrant un relativament alt percentatge de cognats de 39 i 42% entre la llengua ticuna i les llengües sáliba-piaroa, respectivament.
Classificació de les llengües (nombre de parlants):
La llengua sáliba és parlada a la vora del riu Meta i en el marge dret del riu Casanare, en els departaments Casanare i Vichada, Colòmbia, i a la vall de l'Orinoco a Veneçuela per unes dues mil persones. Benaissa (1979) ha proposat aquesta fonologia per al sáliba:
Les seves vocals són a, i, i, o, o, orals i nasals.
orals | nasals | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
anterior | central | posterior | anterior | central | posterior | |
tancades | i | u | ĩ | ũ | ||
mitjanes | e | o | ẽ | õ | ||
obertes | a | ã |
Consonants
labial | alveolar | palatal | velar | labiovelar | glotal | |
---|---|---|---|---|---|---|
oclusives sordes | p | t | ç | k | kʷ | ʔ |
oclusives sonores | b | d | J | g | gʷ | |
nasals | m | n | ñ | |||
fricatives sordes | f | s | x | h | ||
fricatives sonores | v | |||||
laterale | l | |||||
vibrants | ɾ | |||||
múltiples | r | |||||
aproximant | w |
Les seves consonants p, b, t, d, ch, dy, k, g, kʷ (oclusiva labiovelar sorda), gʷ (oclusiva labiovelar sonora), ' (tancament glotal), m, n, ñ, f (fricativa bilabial sorda), v (fricativa bilabial sonora), s, x (fricativa vetllar), h (fricativa glotal sorda), l, r, rr i la semivocal w. Els verbs es conjuguen de manera que la persona s'indica en quatre tipus diferents de conjugació: dos amb infixos, una amb prefixos i una altra amb sufixos. Amb sufixos o infixos es determinen el temps i mode.
Aquestes llengües tenen distincions de gènere (masculí animat, femení aminat i inanimat). A més els inanimats s'agrupen en classes semàntiques associades a determinat classificador. Quan s'usen per exemple numerals per a comptar coses inanimades aquests incorporen un classificador segons la casi semàntica dels objectes comptats.
Els numerals en diferents llengües salibanes són:[7]
GLOSSA | Sáliba | Piaroa | wirö (macu) | PROTO- SALIBANO |
---|---|---|---|---|
'1' | hoto- (anim) hi-/ɟo-/ɟe- (inan) |
-tetæ (anim) hi-/yo- (inan) |
bakʷ-CL | *-te (anim) *hi-/ɟo-/ɟe-CL-te (inan) |
'2' | tuxu- (anim) to-/tõ- (inan) |
tɑ̃hũ (anim) to-/ta- (inan) |
d-CL-latahi ? |
*toxu- (anim) *to-CL- (inan) |
'3' | xedoba- (anim) xe-CL-badi (inan) |
wæme-tukʷæ (anim) wæba-CL-tukʷæ (inan) |
wap-CL-kʷa | *wam-CL-kʷæ |
'4' | bahĩɡo- (anim) bahĩɡV (inan) |
pahakʷænɨñætɨ (anim) pahakʷænɨa-CL (inan) |
ɨˀwehemu hawa-CL | *pahakʷV- |
'5' | (sĩko-) | himɨte | bãkʷamu hawa-CL | *himɨte (hawa) |
'6' | kʰoromɨtʰɨnɨ yomɨte | |||
'7' | (siete-) | |||
'8' | (oço-) | |||
'9' | ||||
'10' |
A la taula anterior només s'han inclòs les arrels del numeral no les marques de gènere i els clítics que aquests solen requerir quan s'usen inserits en una oració. Els termes entre parèntesis són préstecs de l'espanyol. Les abreviatures "anim" i "inam" es refereixen a entitats animades i inanimades.