Barbatula quignardi ![]() | |
---|---|
![]() | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 135541 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Cypriniformes |
Família | Balitoridae |
Gènere | Barbatula |
Espècie | Barbatula quignardi ![]() (Bacescu-Mester, 1967)[1][2][3] |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
![]() ![]() |
El llop (Barbatula quignardi) és una espècie de peix de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes.
Té lloc entre l'abril i el juny i la posta (d'entre 700 i 5.000 ous) es realitza en el fons o entre la vegetació submergida. La maduresa sexual arriba als 2-3 anys (quan assoleix 40 mm de llargària).[8][6][7]
Menja preferentment invertebrats (larves i nimfes de quironòmids, efemeròpters o ostracodes) i detritus.[6]
És un peix d'aigua dolça, demersal, d'hàbits crepuscular-nocturns i de clima temperat, el qual viu als trams mitjans dels rius d'aigües clares i amb substrat de grava, pedregosos o sorrencs d'Andorra, França (conques dels rius Ador i Garona a l'Atlàntic i des de la conca del riu Lez fins a la del Tec a la Mediterrània) i l'Estat espanyol (conca del riu Ebre[9] i des del riu Bidasoa fins al Nerbion). Ha estat introduït a les conques dels rius Duero, Ter i d'altres de Catalunya.[5][10][8][11][6]
La introducció d'espècies exòtiques a la península Ibèrica (com ara, el peix sol -Lepomis gibbosus-, el peix gat negre -Ameiurus melas-, el silur -Silurus glanis-, la perca americana -Micropterus salmoides-, el lluç de riu -Esox lucius-, la lucioperca -Sander lucioperca- i diverses espècies de ciprínids) és una de les principals causes del declivi d'aquesta espècie. A més, el seu hàbitat es deteriora per les infraestructures hidràuliques projectades en la seua àrea de distribució (la qual ocupa menys de 200 km², tot i que les diferents poblacions no es troben severament fragmentades). Està catalogada d'"interès especial" en el registre de la Fauna Silvestre de Vertebrats de Navarra (Ordre Foral 0209/1995, del 13 de febrer) i en l'annex del Catàleg d'Espècies Amenaçades d'Aragó (Decret 49/1995 del 28 de març).[12]
És inofensiu per als humans[5] i la seva longevitat és de 7 anys.[7]