Viala-du-Pas-de-Jaux (fr) | |||||
Tipus | comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Occitània | ||||
Departament | Avairon | ||||
Districte | districte de Millau | ||||
Cantó | Cantó de Cornús | ||||
Població humana | |||||
Població | 93 (2021) (4,91 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Sant Africa | ||||
Superfície | 18,95 km² | ||||
Altitud | 720 m-879 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12250 | ||||
Fus horari | |||||
Lo Vialar del Pas de Jòus (en francès Viala-du-Pas-de-Jaux[1]) és un municipi francès situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
Lo Vialar del Pas de Jòus antigament Vialar, ja existia a l'època dels Templers. No obstant això, són els Hospitalaris els que desenvoluparan el poble instal·lant construccions d'explotació agrícola dirigides per un germà de l'Ordre i creant una església el 1315. Totes les masies que es trobaven en aquest territori desapareixeran a poc a poc, a excepció de la Masia Baldit i la de La Vialettes, en benefici de Viala, anomenat Lo Vialar del Pas de Jòus a partir de llavors, probablement per diferenciar-la de l'altre Viala situat damunt de Cornus.[2]
És l'arxiver de l'Ordre de Malta a Arles, al segle XVIII, que ens dona les raons de la construcció de l'enorme torre que domina el paisatge.[2]
Cap el 1430, a causa de la gran inseguretat regnant a Larzac en aquestes dates, i la distància relativament llarga que hi ha per arribar de Viala a Sainte Eulalie, els habitants van construir, al costat de la casa, una torre imponent en la qual refugiar-se en cas de perill.
Amb una alçada de 27 m. està dividida en 5 nivells sostinguts pels pisos, amb xemeneies, latrines i petites finestres (per raons de seguretat, la planta baixa està voltada i la porta es troba al primer pis).[2]
La volta construïda al segle XVII es va enfonsar fa uns seixanta anys. I es va restaurar a principis d'aquest segle XXI i avui dia es pot accedir a la terrassa panoràmica instal·lada per damunt. Des d'aquí es descobreix, recolzada a la torre, la casa del segle XIV molt arruïnada però que recuperarà la seva esplendor d'abans.[2]
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 |
---|---|---|---|---|---|---|
97 | 100 | 80 | 87 | 85 | 74 | 96 |
Des de 1962: població sense dobles comptes |
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
1983-2001 | René Gauffre | |
2001- | Nicole Chaudesaygues |