Los cronocrímenes

Infotaula de pel·lículaLos cronocrímenes
Fitxa
DireccióNacho Vigalondo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Nacho Vigalondo
Bárbara Goenaga Bilbao
Karra Elejalde Modifica el valor a Wikidata
Director artísticJosé Luis Arrizabalaga Aguirrebengoa i Biaffra Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJorge Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióNacho Vigalondo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEugenio Mira Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFlavio Martínez Labiano Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Luis Romeu Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 setembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.600.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació564.474 $ (mundial)
39.127 $ (Estats Units d'Amèrica)
389.919 $ (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temabucle temporal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació16 de setembre del 2006 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lloc webtimecrimesmovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0480669 FilmAffinity: 927469 Allocine: 133384 Rottentomatoes: m/time_crimes Letterboxd: timecrimes Mojo: timecrimes Allmovie: v422981 TCM: 684711 Metacritic: movie/timecrimes TV.com: movies/timecrimes TMDB.org: 14139 Modifica el valor a Wikidata

Los cronocrímenes és una pel·lícula dirigida per Nacho Vigalondo, director, actor i guionista càntabre. El film es va estrenar internacionalment en 2007, aconseguint un gran èxit de crítica i diversos guardons en importants festivals de tot el món.[1] No obstant això, la pel·lícula no hauria d'estrenar-se a Espanya fins al 27 de juny de 2008. Per promocionar-la, Vigalondo va encarregar la creació d'un videojoc i la 'premiere' se celebrà en un avió destí Santa Cruz de Tenerife.[2][3] S'ha doblat al català.[4]

Argument

[modifica]

Al començament de la pel·lícula, Héctor (Karra Elejalde) està assegut al seu jardí mirant el bosc amb uns prismàtics. Veu una dona (Bárbara Goenaga) que s'està despullant entre els arbres i decideix anar a investigar al lloc. Sense adonar-se, és atacat i apunyalat al braç amb un parell de tisores per una imatge sinistra: un home que té la cara coberta amb benes roses. Fugint de retorn cap a la seva casa, entra en un centre de recerca on es comunica amb un científic (Nacho Vigalondo) mitjançant un walkie-talkie. Aquest li diu que l'altre personatge l'està perseguint i que sap on és. L'aconsella que pugi per un camí fins a un laboratori situat al mateix bosc. L'Héctor arriba al laboratori i es fica a una màquina. En sortir-ne, s'adona que la màquina l'ha transportat en el temps al mateix dia, però una hora abans.[5]

L'Héctor, des del laboratori, divisa casa seva amb els prismàtics i s'adona que es veu a ell mateix, és a dir, el seu doble, l'Héctor 1. L'Héctor es converteix ara amb Héctor 2 i està gelós del seu doble perquè és a casa seva amb la seva muller. Per a solucionar la situació, el científic li explica que és molt important que l'Héctor 1 segueixi el mateix camí que ha seguit ell i es fiqui a la mateixa màquina del temps perquè ja no hi hagi dos Héctors.

L'Héctor 2 manlleva el cotxe de color blanc del científic i marxa. A la carretera es troba amb una dona i s'adona que és la mateixa dona que va veure abans, la mateixa que s'estava desvestint al bosc. De sobte, l'Héctor 2 xoca contra un arbre i comença a sagnar pel front. S'embena el cap i la cara amb la bena que tenia al braç i en veure's al mirall s'adona que ell és l'assassí, és a dir, que és el mateix que va apunyalar l'Héctor 1 al principi. Com és l'assassí, es comporta com a tal i la dona, que el ve a socórrer, cau al seu pla malèvol. L'obliga a desvestir-se al bosc mentre veu que l'Héctor 1 ha vingut a investigar què està passant (com al principi de la pel·lícula) i l'Héctor 2, ara l'assassí, l'apunyala al braç.[6]

L'Héctor 2 torna a casa seva i accidentalment mata a qui creu que és la seva dona per equivocació. L'única cosa que fa falta perquè només existeixi un Héctor és que l'Héctor 1 entri a la màquina del temps, no obstant això, l'Héctor 2 desitja tornar a viatjar en el temps per a evitar la mort de la seva muller, però el científic s'oposa als seus plans. El científic li confessa que un altre Héctor, anomenat Héctor 3, va sortir de la màquina del temps just abans i li diu que ell, Héctor 2, està a punt de convertir-se amb Héctor 3. El científic li diu que s'ha comunicat amb l'Héctor 3 i que aquest li ha dit que tot ha fallat i que ha d'impedir que l'Héctor 2 viatgi en el temps.

L'Héctor 2, ja convertit amb Héctor 3, decideix anar a la recerca de l'Héctor 2, puja a una camioneta vermella per empaitar-lo, i xoca contra ell que està al cotxe blanc del científic. L'Héctor 3 li diu al científic que tot està perdut. De sobte, es troba amb la mateixa noia que va ser obligada a desvestir-se al bosc per l'assassí i li diu a la noia que els està empaitant el mateix assassí. L'Héctor 3 la calma i tots dos, a instàncies de la jove, van a casa de l'Héctor, on es troba l'esposa, la qual li diu que hi ha desconeguts dins de casa i que ha trucat a la policia.

L'Héctor 3 s'adona que pot impedir que l'Héctor 2 mati la seva muller, però necessita que aquest cregui que sí perquè decideixi entrar a la màquina del temps novament (recrear els fets tal com van succeir per a no crear una paradoxa). L'Héctor 3 tanca amb clau a la seva esposa a un rafal al qual es dipositen eines de jardí després de col·locar l'escala a la teulada, li dona a l'altra dona roba de la seva dona i li talla el cabell com ella perquè s'hi assembli (amb l'excusa que, disfressada, l'estrany no la reconeixerà), ell s'amaga i la jove continua fugint de l'Héctor 2. Una vegada que l'Héctor 3 sap amb absoluta certesa que la seva dona està segura i l'Héctor 2 tornarà al centre on hi ha la màquina del temps amb la finalitat d'impedir la suposada mort de la seva esposa, procedeix a alliberar-la de la caseta on la va tancar i, sense esclarir cap detall, l'asseu a les mateixes cadires del jardí des d'on va albirar per primera vegada la jove amb els prismàtics, i atorgant-li a l'heroi un merescut descans, deixant el final força obert, malgrat que resolent el misteri principal molt elegantment.

Repartiment

[modifica]

El viatge en el temps segons Los cronocrímenes

[modifica]

A Los cronocrímenes, el viatge en el temps és tractat segons el principi de autoconsistència de Nóvikov; això és, es considera que és impossible dur a terme una acció durant el viatge en el temps que comporti a una paradoxa del viatge en el temps (és a dir, un canvi en el curs temporal).

No obstant això, el nou en el plantejament de la pel·lícula és que aconsegueix restablir el lliure albir en unes condicions en les quals el protagonista havia perdut de manera aparent qualsevol capacitat d'elecció (igual que en l'exemple plantejat per Henry James). S'arriba a la conclusió que la llibertat en els viatges temporals està estretament lligada al coneixement que el viatger ha obtingut per mitjà d'aquests. El fet que Héctor 3 desconegui si a qui havia matat accidentalment Héctor 2 era la seva esposa o la noia de la bicicleta, és el que li permet a Héctor 3 decidir qui d'aquestes dues ha de morir.[7]

Premis

[modifica]
Premi Lloc Resultat
Millor pel·lícula (Asteroide d'or) Trieste, Friuli-Venècia Julia (Itàlia) Guanyador
Millor pel·lícula en el Fantastic Fest[8] Austin, Texas (Estats Units) Guanyador
Medalla d'or del Jurat en el Fantastic Fest Austin, Texas (Estats Units) Guanyador
Medalla de plata del Público en el Fantastic Fest Austin, Texas (Estats Units) Guanyador
Premi Revelació del CEC[9] Madrid (Espanya) Guanyador
Goya al millor director novell[10] Madrid (Espanya) Nominat

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Los Cronocrímenes (2008) – Financial Information». The Numbers. [Consulta: 20 abril 2018].
  2. ↑ Vigalondo promociona 'Los cronocrímenes' con un videojuego y un estreno en un avión, El Mundo, 28 de maig de 2008
  3. ↑ Nacho Vigalondo provoca el delirio con 'Los cronocrímenes', El Periódico, 13 d'octubre de 2007
  4. ↑ «Els cronocrims». Goita què fan, ara!. [Consulta: 11 agost 2023].
  5. ↑ Los cronocrímenes a Fotogramas
  6. ↑ Los cronocrímenes a Auñamendi Eusko Entziklopedia
  7. ↑ Morris, Wesley «Time is of the essence in metaphysical thriller». The Boston Globe, 23-01-2009 [Consulta: 3 juny 2011].
  8. ↑ Tim Basham. «Fantastic Fest 2007 in Austin, Texas: Day One», 21-09-2007. Arxivat de l'original el 11 de gener 2020. [Consulta: 18 maig 2017].
  9. ↑ "Casual Day" triunfa en los premios de los escritores cinematográficos, Público, 26 de gener de 2009
  10. ↑ Los cronocrímenes al web dels Premis Goya

Enllaços externs

[modifica]