Louis Couturat

Plantilla:Infotaula personaLouis Couturat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1868 Modifica el valor a Wikidata
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1914 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Ris-Orangis (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Laroche-Saint-Cydroine 47° 58′ 10″ N, 3° 27′ 58″ E / 47.9694481°N,3.4660511°E / 47.9694481; 3.4660511 Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaFrança Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale Supérieure
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDe l'infini mathématique Modifica el valor a Wikidata (1896 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballInterlingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, idista, historiador de les matemàtiques, matemàtic, lingüista, esperantista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa
Collège de France Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlphonse Darlu Modifica el valor a Wikidata
Influències
Project Gutenberg: 3709


Louis Couturat (9è districte de París, 17 de gener de 1868 - Ris-Orangis, 3 d'agost de 1914) va ser un filòsof, lògic, lingüista i matemàtic francès.[1]

Va estudiar filosofia i matemàtica a l'Escola Normal Superior i va ser després professor a la Universitat de Tolosa i en el Col·legi de França. A l'Estat francès va ser un dels precursores de la lògica simbòlica, que havia començat a difondre's poc abans de la Primera Guerra Mundial gràcies a la labor de Charles Peirce, Giuseppe Peano i especialment de Principia Mathematica, d'Alfred North Whitehead i Bertrand Russell, aquest últim amic personal de Couturat. Va concebre la lògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant així el corrent anomenat logicisme. En aquest aspecte, es va oposar a Henri Poincaré, qui va anticipar al seu torn l'intuïcionisme de Brouwer. Couturat va contribuir al desenvolupament del llenguatge artificial ido, una variant de l'esperanto.

Irònicament, ell, que era un pacifista, va morir en un accident de trànsit, quan el furgó que repartia les ordres de mobilització per la Primera Guerra Mundial, es va estavellar contra el seu vehicle quan anava per la carretera de Fontainebleau cap a la seva residència d'estiu a Bois-le-Roi.[2]

Bibliografia

[modifica]
  • 1896 De Platonicis mythis Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.
  • 1896. De l'Infini mathématique, Georg Olms.
  • 1901. La Logique de Leibniz, Georg Olms. Donald Rutherford's English translation in progress. Arxivat 2006-02-07 a Wayback Machine. **1903. Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz, Georg Olms.
  • 1903. Histoire de la langue universelle. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
  • 1905. Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant. Rupublished 1965, Georg Olms.
  • 1905. L'Algèbre de la logique. Jourdain, P.E.B., trans., 1914. The Algebra of Logic. Open Court. Project Gutenberg.
  • 1907. Les nouvelles langues internationales. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
  • 1910. Étude sur la dérivation dans la langue internationales. Paris: Delagrave. 100 p.
  • 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London. **1915. Dictionnari Français-Ido. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.
  • 1983. L'oeuvre de Louis Couturat. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.
  • Ivor Grattan-Guinness, 2000. The Search for Mathematical Roots 1870-1940. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Louis Couturat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Lalande, André «L'oeuvre de Louis Couturat» (en francès). Revue de Métaphysique et de Morale, Vol. 22, Num. 5, 1914, pàg. 645. ISSN: 00351571.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Couturat
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Couturat» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Obres de Louis Couturat al Projecte Gutenberg.