Louis Puissant
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1769  Le Châtelet-en-Brie (França) | ||
| Mort | 10 gener 1843 (73 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, enginyer, geògraf | ||
| Ocupador | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Louis Puissant (Le Châtelet-en-Brie, 22 de setembre de 1769 - París, 10 de gener de 1843) va ser un matemàtic i geògraf francès que fou director de l'Ecole impériale des ingénieurs-géographes.
Biografia
[modifica]Nascut en una família d'agricultors que van morir quan ell era menut, va ser educat per un enginyer anomenat Lomet. El 1790 comença a treballar al Dépôt Général de la Guerre (intendència de l'exèrcit) a París,[1] on aprofita per assistir a classes de l'École Normale Supérieure i l'École polytechnique. Després d'uns anys (1797-1802) fent de professor a Agen, retorna al Dépôt con enginyer geògraf, abans de ser nomenat, el 1803, professor de l'escola militar de Fontainebleau. Finalment, des de 1809 fins a la seva jubilació el 1833, va dirigir l'École Imperiale de Géographes,[2] en la que va tenir una influència determinant en els mètodes d'ensenyament.[3]
El 1828 va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.[4]
Puissant va publicar les següents obres:
- Recueil de diverses propositions de géométrie résolues ou démontrées par l'analyse algébrique (Agen, 1801).[5]
- Traité de Géodésie (1805), del que es va fer una segona edició molt augmentada, en dos volums, el 1819[6][7] i encara una altra el 1842, just un any abans de la seva mort.[8]
- Traité de Topographie, d'arpentage et de nivellement (1807),[9] amb segona edició el 1820.[10]
- Cours de mathématiques rédigé pour l'usage des écoles militaires (1809), juntament amb altres professors de Fontainebleau.[11]
També va publicar un gran nombre de comunicacions a l'Acadèmia de Ciències,[12] entre les quals destaquen les del 2 de maig de 1836 i del 4 de juny de 1838, en les que senyalava un error de mesura en la distància meridiana entre Montjuïc i Formentera que havien fet anys abans Méchain i Arago i que va encetar una fructífera polèmica sobre la forma de la Terra.[13]
François Arago en el seu discurs fúnebre va dir:
| « | Ningú es sorprendrà que el mot Geodèsia faci venir al cap dels qui el pronuncien el nom del nostre col·lega. No és pas una minúcia, senyors, haver-se convertit en la personificació d'una bonica ciència. | » |
| — François Arago, Discurs fúnebre a la mort de Louis Puissant | ||
Referències
[modifica]- ↑ de Beaumont, pàgina V.
- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 352.
- ↑ Bret, pàgina 135.
- ↑ de Beaumont, pàgina XLI.
- ↑ de Beaumont, pàgina IX.
- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 353.
- ↑ de Beaumont, pàgina XXIII.
- ↑ de Beaumont, pàgina XXIV.
- ↑ de Beaumont, pàgina XXI.
- ↑ de Beaumont, pàgina XXXV.
- ↑ de Beaumont, pàgina XIX.
- ↑ de Beaumont, pàgina XLII.
- ↑ de Beaumont, pàgines XLIV i segöents.
Bibliografia
[modifica]- de Beaumont, Élie. Éloge Historique de Louis Puissant (en (francès)). Institut Impériale de France, 1869.
- Bret, Patrice «Le Dépôt général de la Guerre et la formation scientifique des ingénieurs-géographes militaires en France (1789-1830)» (en (francès)). . HAL, 1989, p. 114-157.
- Grattan-Guinness, Ivo. Convolutions in French Mathematics (en (anglès)). Birkhäuser, 1990. ISBN 3-7643-2240-3.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Puissant» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)