Ludwik Hirszfeld

Plantilla:Infotaula personaLudwik Hirszfeld

Hirszfeld el 1954 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1884 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Breslau (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri St. Laurentius Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perdescobriment de l'heretabilitat del grup sanguini ABO
Activitat
Camp de treballImmunologia, hematologia i microbiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, metge, microbiòleg, professor d'universitat, immunòleg, bacteriòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Breslau
Universitat de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeHanna Hirszfeldowa Modifica el valor a Wikidata
ParentsAleksander Rajchman, cosí germà
Ludwik Rajchman, cosí germà
Helena Radlińska, cosí germà
Stefan Herman, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
La seva tomba al cementiri St. Laurent de Wrocław

Ludwik Hirszfeld (Varsòvia, 5 d'agost de 1884 - Breslau, 7 de març de 1954) va ser un microbiòleg i seròleg polonès. És considerat el co-descobridor de l'herabilitat del grup sanguini ABO. Era cosí del matemàtic Aleksander Rajchman, i del bacteriòleg Ludwik Rajchman.

La seva família era d'origen jueu i ell es va convertir al catolicisme. Va estudiar medicina a Alemanya, el 1902 entrà a la Universitat de Würzburg i el 1904 passà a Berlín. Va fer la seva tesi doctoral amb el títol, "Über Blutagglutination," el 1907, A l'Institut del càncer de Heidelberg treballà amb E. von Dungern.

El 1914 Hirszfeld va ser fet acadèmic i va llegir una dissertacó sobre anafilaxi i anafilatoxina i la seva relació amb la coagulació. A l'hospital de Tessalònica descobrí el bacil "Salmonella paratyphi" C, actualment anomenat "Salmonella hirszfeldi."

El 20 de febrer de 1941 Hirszfeld va ser obligat a desplaçar-se al Ghetto de Varsòvia junt amb la seva esposa i filla. Allà organitzà campanyes de vacunació contra el tifus. El 1943 ell i la seva família aconseguiren escapar del ghetto, però la seva filla morí de tuberculosi el mateix any.

Hirszfeld i von Dungern van ser els responsables de donar nom als tipus de sang A, B, AB, i O; anteriroment es coneixien com a grups I, II, III, i IV. Ell va proposar l' A i la B dper les aglutinines. Segons la seva "Teoria de les Plèiades" dels grups sanguinis, els altres grups provenien d'un arcaic grup O en el curs de l'evolució.[1]

Hirszfeld va ser el primer a preveure el conflicte serològic entre la mare i el fill confirmat pel factor Rhesus.

Referències

[modifica]
  1. LILLE-SZYSZKOWICZ I «[Development of studies on pleiades of blood groups.]». Postępy higieny i medycyny doświadczalnej, 11, 3, 1957, pàg. 229–33. PMID: 13505351.