Luisa Tetrazzini

Plantilla:Infotaula personaLuisa Tetrazzini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1871 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Luigi Cherubini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professora de música Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano i coloratura soprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficHis Master's Voice
Victor Talking Machine Company
HMV
Victor
EMI Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: c788480c-1e57-4f1b-9ac8-1f519c3401be Discogs: 1233639 Project Gutenberg: 9063 Modifica el valor a Wikidata

Luisa Tetrazzini (Florència, 29 de juny de 1871 - Milà, 28 d'abril de 1940) fou una soprano italiana, una de les més cèlebres de la seva generació.[1]

Biografia

[modifica]

Luisa Tetrazzini estudià en principi amb la seva germana Eva (1862-1938), igualment soprano, després amb Ettore Contrucci i Matelda Ceccherini. Debutà com a Ines a L'Africaine a Florència el 1890. Cantà llavors per Itàlia, i després feu una gira per Amèrica del Sud (1893-1895), Espanya (1896), Europa de l'Est (1899-1903), Mèxic (1903-1906), després debutà a San Francisco als Estats Units el 1906.

La glòria li arribà 1907 amb el debut a la Royal Opera House de Londres, a La Traviata, on apareix regularment fins al 1912 a Lucia di Lammermoor, Rigoletto, La sonnambula, Les Pêcheurs de perles, Les Huguenots. Des de llavors, fou considerada la successora de Nellie Melba en aquest teatre.

Debutà a Nova York al Manhattan Opera el 1908, i al Metropolitan Opera el 1911, on actuà a El barber de Sevilla, I puritani, Dinorah, Lakmé. Va actuar també a Boston (1911-1914) i a Chicago (1911-1913). Durant la Primera Guerra Mundial, cantà per a les tropes italianes, i a partir de llavors apareix principalment en concerts abans de retirar-se de l'escena el 1934.

Única cantant italiana del seu temps capaç d'abordar el repertori lleuger i líric amb igual èxit, la Tetrazzini testimoniava una virtuositat i un volum vocal poc comú per a aquest gènere de soprano. Va realitzar papers molt difícils per a l'època, però va morir en la pobresa.

Va deixar escrit alguns llibres, com ara els seus records en My life of song[2] (editorial Cassell and Company Ltd, Londres i altres ciutats, 1921), i consells tècnics en How to sing (George H. Doran Company, Nova York, 1923), quest últim reeditat el 1975 amb el títol de The Art of Singing, incorporant com a coautor a Enrico Caruso.[3]

Companys de professió amb els quals va coincidir foren: Domenico Viglione-Borghese,[4] Dora de Phillippe, Charles Dalmorès, Ferrara-Fontana i Leo Slezak, entre d'altres.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Latham, Alison. Diccionario enciclopédico de la música (en castellà). Fondo de Cultura Economica, 2017-10-04, p. 1506. ISBN 978-607-16-5246-1. 
  2. ↑ «My Life of Song». Open Library.
  3. ↑ Shaew-Taylor, Desmond. The Grove Book of Opera Singers, 2008, p. 494. ISBN 978-0-19-533765-5. 
  4. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 15235 (ISBN 84-7291-226-4)
  5. ↑ Badenes, Gonzalo. Voces (Ritmo, 1987-2000) (en castellà). Universitat de València, 2005. ISBN 978-84-370-6255-6. 

Fonts

[modifica]
  • David Hamilton The Metropolitan Opera Encyclopedia, Simon & Schuster, 1993. ISBN 0-671-61732-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luisa Tetrazzini