Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff

En astrofísica, el límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, representa la massa teòrica màxima que pot assolir una estrella de neutrons; més enllà d'aquest valor, l'objecte s'esfondra llavors en forat negre. És un valor anàleg al límit de Chandrasekhar per a les nanes blanques.

El límit va ser calculat, l'any 1939, per J. R. Oppenheimer i G. M. Volkoff a partir del treball anterior de Richard C. Tolman. Oppenheimer i Volkoff suposaven que, en una estrella de neutrons, els neutrons formaven un gas de Fermi fred. Això porta a una massa restrictiva d'aproximadament 0.7 masses[1],.[2] Estimacions actuals situen la xifra entre 1,5 i 3 masses solars.[3] La incertesa en el valor reflecteix el fet que les equacions de l'estat de la matèria extremadament densa no són prou ben conegudes.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Richard C. Tolman (1939): "Static Solutions of Einstein's Field Equations for Spheres of Fluid" Arxivat 2011-12-08 a Wayback Machine., Physical Review 55, #374 (15 de Febrer de 1939), pp. 364–373.
  2. ↑ Oppenheimer, J. R.; Volkoff, G. M. (1939): On Massive Neutron Cores Arxivat 2011-11-20 a Wayback Machine., Physical Review 55, #374 (15 de Febrer de 1939), pp. 374–381.
  3. ↑ Bombaci, I. «The maximum mass of a neutron star». Astronomy and Astrophysics, 305, 1996, pàg. 871-877.