Ma Mingxin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1719  Wudu District (RP Xina) (en)  |
| Mort | 1781 (61/62 anys) Lanzhou (RP Xina) |
| Causa de mort | decapitació |
| Religió | Islam |
Ma Mingxin (en xinès tradicional: 馬明新; en (xinès) simplificat: 马明新; en pinyin: Mǎ Míngxīn; en Wade-Giles: Ma Ming-Hsin) (1719–1781) conegut com a Muhammad Amin, fou un cap musulmà sufita xinès de la meitat del segle xviii fundador de la confraria nakshbandiyya jahriyya i de l'anomenat “nou ensenyament”, moviment reformista neoortodox de l'islam xinès.[1][2]
Noms
[modifica]Ma Mingxin tenia el nom àrab d'Ibrāhīm. Al retornar a la Xina d'Aràbia es va començar a fer dir 'Azīz.[3]
Vida
[modifica]Era un hui musulmà parlant el xinès de Gansu.[3]
Ma Mingxin va estar 16 anys[4] estudiant a La Meca[3] i el Iemen. Era un deixeble d'un professor del sufisme nakshbandita anomenat Abd al-Khāliq,[5] que era un fill de az-Zayn ibn Muhammad Abd al-Baqī al-Mizjaji (1643/44-1725), originalment de Mizjaja prop de Zabid, al Iemen. Az-Zayn, al seu torn, havia estudiat a Medina sota el famós místic kurd Ibrahīm ibn Hasan al-Kūrānī (1616-1690), que era conegut per defensar la vocal dhikr (invocació del nom de Déu) en comptes del silenci.[1][3]
Després de retornar a la Xina el 1761,[6] Ma Mingxin va fundar la Jahriyya menhuan (ordre) (马明心, Zhéhérĕnyē) - el segon ordre dels nakshbandites a la Xina després del khufiyya de Ma Laichi. En oposició al Khufiyya Sufis "silenciós", i després de l'ensenyament d'al-Kurani, els partidaris Jahriyya defensaven la vocal dhikr, com que es reflecteix en el nom de la seva escola (de l'àrab jahr, "en veu alta").[1][3] Ma Mingxin també s'oposava a l'èmfasi que els membres de la Khufiyya posaven de la veneració dels sants,[1] construcció de mesquites grandioses i decorades elaboradament, i l'enriquiment de líders religiosos a compte dels seus partidaris.[3]
Als primers anys de la dècada de 1780, la Jahriyya de Ma Mingxin s'havia estès sobre molta part de la llavors província de Gansu (que a l'època també incloïa el Qinghai i Ningxia) d'avui, com abans havia fet la Khufiyya menhuan de Ma Laichi. Arguments teològics entre els membres del dos menhuans, així com la petició de les ordres a contribucions dels membres, en un fons de mala gestió governamental dels impostos provincials, sovint ocasionava conflictes violents i litigis.[7][8]
El conflicte creixent entre els partidaris dels dos moviments finalment va atreure l'atenció del govern imperial manxú el 1781. El centre aparent del conflicte a l'època era en la comunitat ètnica dels salars al comtat de Xunhua (a la moderna província de Qinghai, just cap a l'oest de la prefectura de Linxi (al modern Gansu). Considerant la Jahriyya (anomenada pel govern L'Ensenyament Nou, en oposició a l'"Ensenyament Vell", és a dir el Khufiyya, i el no-Sufi (gedimu musulmans) subversiu, les autoritats van fer arrestar a Ma Mingxin tot i que no estava personalment en cap lloc a la regió de Xunhua en aquell moment.[7]
Mentre que Ma Mingxin fou retingut a Lanzhou, una expedició governamental enviada a Xunhua per tenir cura dels negocis de la Jahriyya era destruïda pel salars Jahriyya, que llavors van passar a l'altre costat del que avui és la prefectura de Linxia i fins als murs de Lanzhou. Quan els oficials assetjats portaren a Ma Mingxin, que estava encadenat, a la muralla de la ciutat, per mostrar-lo als rebels, el salars immediatament mostraren respecte i dedicació al seu líder empresonat. Els oficials espantats van retirar a Ma dels murs i el van decapitar de seguida.[7]
La vídua de Ma Mingxin, el cognom de la qual era Zhang, i les seves filles, es van exiliar a Xinjiang.[9]
Llegat
[modifica]La mort de Ma Mingxin no va aturar els conflictes de la comunitat musulmana de la Xina amb els xinesos, o aquells entre els musulmans i el govern. Tres anys després de la mort de Ma Mingxin, el seu seguidor Tian Wu començava una rebel·lió contra el govern imperial; després de la seva derrota, les autoritats romanien expectants contra l'extensió dels ensenyaments Jahriyya "subversius".[1]
El cinquè descendent de generació de Ma Mingxin i el llavors líder de Jahriyya, Ma Hualong, fou un dels líders principals de la gran rebel·lió musulmana hui a Ningxia, Shaanxi, i Gansu durant els anys 1860.[10]
L'ordre Jahriyya continua fins al dia d'avui, fins i tot si és de manera encoberta.[1] En el record de Ma Mingxin, la barba del qual era cisallada per soldats governamentals abans de la seva execució, molts membres Jahriyya s'afaiten els costats de les seves barbes.[11]
El 1985, més de 20.000 hui o musulmans xinesos es reuniren al lloc de la tomba original (destruït) de Ma Mingxin prop de Lanzhou per a una cerimònia de commemoració. La tomba s'ha reconstruït de llavors ençà.[11]
Ma Shaowu fou la quarta generació de descendents de Ma Mingxin i el seu oncle Ma Yuanzhang era també un descendent, com ho era un altre oncle de Ma Shaowu de nom Ma Shenglin. El fill de Ma Shaowu, de nom Ma Cho-ya, fou el descendent en cinquena generació i actualment viu a Ürümchi o Ürümchi.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Dru C. Gladney. Muslim Chinese: ethnic nationalism in the People's Republic. Volum 149 de les Harvard East Asian monographs, 1996 Harvard Univ Asia Center, p. 48–50. ISBN 0674594975.[Enllaç no actiu]
- ↑ Dru C. Gladney, "Muslim Tombs and Ethnic Folklore: Charters for Hui Identity"[Enllaç no actiu] Journal of Asian Studies, Agost 1987, Vol. 46 (3): 495-532; pàgs 48-49 arxiu PDF .
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Lipman, Jonathan Neaman. Familiar strangers: a history of Muslims in Northwest China. Hong Kong University Press, 1998, p. 86–88. ISBN 9622094686.[Enllaç no actiu]
- ↑ Gladney (1996), pàg. 50. Gladney diu que Ma Mingxin "retornà després de 16 anys d'estudi al Iemen i península Aràbiga el 1744". Donats les seves cites de vida (1719-1781), implicaria que hauria de començar el seu estudi a Aràbia als 9 anys, ja que possiblement hi ha una errata a algun lloc a aquella font.
- ↑ Lipman (1998), p.202 dona 'La data de la mort d'Abd al-Khāliq com 1740, sense comentar com lligaria això amb les cites de la biografia de Ma Mingxin.
- ↑ Lipman (1998), pàg. 90
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Lipman, pàg. 107-111
- ↑ . Lipman, pàg. 96 (sobre maldirecció fiscal)
- ↑ Lipman, pàg. 112
- ↑ Gladney (1996), pàg. 50. Unes altres fonts, tanmateix, no esmenten la descendència de Ma Hualong de Ma Mingxin, i possiblement Gladney vol dir "successor espiritual" quan descriu Ma Hualong com a "descendent" de Ma Mingxin.
- ↑ 11,0 11,1 Gladney (1996), pàg. 52-53
- ↑ Garnaut, Anthony. From Yunnan to Xinjiang:Governor Yang Zengxin and his Dungan Generals. Pacific and Asian History, Australian National University). Arxivat 2012-03-09 a Wayback Machine.