Madama Butterfly

Madama Butterfly

Litografia d'Adolf Hohenstein (1904)
Forma musical	òpera
Compositor	Giacomo Puccini
Llibretista	Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Llengua original	italià
Basat en	drama Madame Butterfly de David Belasco (David Belasco )
Creació	Estiu de 1901 - desembre de 1903
Data de publicació	15 febrer 1904
Gènere	òpera i tragèdia
Parts	Tres (originalment dos)
Dedicat a	Helena de Montenegro
Format per	Un bel dì, vedremo
Lloc de la narració	Nagasaki
Època d'ambientació	segle XX i Era Meiji
Versió	28 de maig de 1904 al Gran Teatre de Brescia
Personatges	Madama Butterfly / Cio-Cio-San (soprano) Pinkerton, tinent de la marina dels Estats Units d'Amèrica (tenor) Suzuki, serventa de Cio-Cio-San (mezzosoprano) Sharpless, cònsol dels Estats Units a Nagasaki (baríton) Goro, nakodo (tenor) L'oncle Bonzo (baix) El Príncep Yamadori (tenor) Kate Pinkerton (mezzosoprano) L'oncle Yakusidé (baríton) La tia (soprano) La cosina' (soprano) Dolore (infant, paper mut)
Estrena
Estrena	17 de febrer de 1904
Escenari	Teatro alla Scala de Milà,
Director musical	Cleofonte Campanini
Intèrpret	Orquestra del Teatro alla Scala de Milà i Cor del Teatro alla Scala de Milà
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	2 d'agost de 1907, Teatre del Bosc (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	10 de desembre de 1909

Madama Butterfly és una òpera en tres actes (inicialment en dos) escrita per Giacomo Puccini amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica. L'argument està extret de l'obra teatral Madame Butterfly de David Belasco qui, al seu torn, s'havia basat en dues narracions dels autors John Luther Long i Pierre Loti. Va ser estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 17 de febrer de 1904 recollint males crítiques que van portar a dividir-la en els tres actes actuals i diversos canvis que després de la seva estrena a París uns mesos més tard la van convertir en un èxit en la versió que encara avui es representa arreu.^[1]

L'argument gira a l'entorn d'una jove japonesa (Cio-Cio-San) que confia cegament en l'amor d'un oficial de la Marina americana, Pinkerton. El militar, que anomena Butterfly a la noia, s'ha casat amb ella aprofitant una llei japonesa que li permet el repudi en qualsevol moment i poc després torna al seu país, on hi passarà uns anys mentre Cio-Cio-San l'espera fidelment fins que descobreix que s'ha casat amb una dona americana, fet que la portarà al suïcidi malgrat haver tingut un fill fruit de la relació amb l'oficial.^[2]

Versions

Puccini va escriure cinc versions de l'òpera. La versió original en dos actes,^[3] que es va presentar a l'estrena mundial a La Scala el 17 de febrer de 1904, va ser retirada perquè no va agradar al públic. Puccini la va reescriure substancialment, aquesta vegada en tres actes. Aquesta segona versió^[4] es va representar el 28 de maig de 1904 a Brescia, on va tenir un gran èxit, amb Solomiya Krushelnytska com a Cio-Cio-san. Va ser aquesta segona versió que es va estrenar als Estats Units el 1906, primer a Washington, DC, a l'octubre, i després a Nova York al novembre, interpretada per la New English Opera Company d'⁣Henry Savage.

El 1906, Puccini va escriure una tercera versió,^[5] que es va representar al Metropolitan Opera de Nova York l'11 de febrer de 1907. Més tard aquell any, Puccini va fer diversos canvis en les partitures orquestrals i vocals, i aquesta es va convertir en la quarta versió,^[6] que es va interpretar a París.

De nou l'any 1907, Puccini va fer les seves darreres revisions a l'òpera en una cinquena versió,^[7][8] que s'ha conegut com la "Versió estàndard" i és la que es representa amb més freqüència arreu del món. Tanmateix, ocasionalment es representa la versió original de 1904, com per exemple per a l'obertura de la temporada de La Scala el 7 de desembre de 2016, amb la direcció de Riccardo Chailly.^[9]

Història

Puccini va assistir l'any 1900, poc després de l'estrena de Tosca, a una representació teatral a Londres de l'obra Madame Butterfly de David Belasco que explicava la història d'una innocent jove japonesa víctima del seu excés de confiança en el món occidental. L'obra estava molt ben plantejada i permetia grans efectes dramàtics, fet que va causar molt bona impressió en el compositor italià.^[1]

La forta càrrega dramàtica i l'aire verista de l'argument, així com l'ambientació de la història a l'extrem orient que li permetia utilitzar l'escala pentatònica, van empènyer Puccini a treballar en aquesta òpera. El seu interès en que la música sonés oriental fins i tot el va portar a contactar amb l'ambaixada japonesa a Roma per aconseguir enregistraments (una rara novetat en el moment) de música japonesa real.^[1]

Madama Butterfly és considerada la primera incursió de Puccini en l'orientalisme, que recuperaria després amb Turandot.^[10] Tant el text com la música centren l'atenció de l'espectador en l'experiència emocional de la víctima, una de les grans habilitats de Puccini, les òperes del qual sempre aconsegueixen destacar els aspectes més emotius de la història gràcies en part al seu gran sentit melòdic.^[11][12]

Rols

Rol	Registre vocal	Estrena repartiment, 17 de febrer de 1904 Director: Cleofonte Campanini[13]	Repartiment de Brescia, 28 de maig de 1904 Director: Cleofonte Campanini[14]
Cio-Cio-San (Madama Butterfly)	soprano	Rosina Storchio	Solomia Kruixelnitska
Suzuki, la seva criada	mezzosoprano	Giuseppina Giaconia	Giovanna Lucaszewska (o Giannina Lucacevska)
B.F. Pinkerton[15] Tinent de la marina dels Estats Units	tenor	Giovanni Zenatello	Giovanni Zenatello
Sharpless, cònsol dels Estats Units a Nagasaki	baríton	Giuseppe De Luca	Virgilio Bellatti
Goro, casamantera	tenor	Gaetano Pini-Corsi	Gaetano Pini-Corsi
Príncep Yamadori	tenor[16]	Emilio Venturini	Fernando Gianoli Galletti
Bonze, oncle de Cio-Cio-san	baix	Paolo Wulman o Wullmann[17]	Giuseppe Tisci-Rubini
Yakusidé, oncle de Cio-Cio-san	baix	Antonio Volponi[17]	Fernando Gianoli Galletti
Comissari imperial	baix	Aurelio Viale	Luigi Bolpagni
Registre oficial	baix	Ettore Gennari	Anselmo Ferrari
Mare de Cio-Cio-san	mezzosoprano	Tina Alasia	Serena Pattini
La tia	soprano	?	Adele Bergamasco
El cosí	soprano	Palmira Maggi	Carla Grementieri
Kate Pinkerton	mezzosoprano	Margherita Manfredi	Emma Decima
Dolore, fill de Cio-Cio-san	silent	Ersilia Ghissoni	Ersilia Ghissoni
Familiars, amics i servidors de Cio-Cio-san

Síntesi argumental^[1][2][18]

Acte I

L'acció comença en una casa japonesa situada al mig dels jardins d'un turó on coneixem l'oficial de la marina nord-americana F.B. Pinkerton, que ha adquirit la casa. El militar rep el cònsol del seu país i li explica que, a més de la casa, ha adquirit una jove esposa japonesa acollint-se a una llei nipona que li permet renunciar tant a la casa com a la dona quan vulgui.

Després d'això, entra la jove núvia, Cio-Cio-San, a qui Pinkerton anomenarà Butterfly. Pinkerton queda impressionat per la bellesa i la senzillesa de la noia que fins i tot, per amor cap a ell, s'ha convertit al cristianisme.

Acte II

Han transcorregut tres anys. Després de viure un temps amb Butterfly, Pinkerton l'ha abandonada i ha marxat al seu país. Ella viu sola a la casa del turó amb la seva servent Suzuki i el fill nascut després de la partida del seu pare, que no sap res de l'existència de l'infant. Abans d'anar-se'n, Pinkerton li va deixar a la noia una substanciosa suma de diners que li ha permès de viure sense problemes, però ara els diners estan ja gairebé esgotats i Butterfly segueix sense tenir notícies del parador del seu marit. Tanmateix, ella es manté sempre fidel i espera la tornada amb esperança, malgrat rebre ofertes de matrimoni d'altres homes.

Al final de l'acte, s'assabenta de l'arribada de la fragata de Pinkerton al port.

Acte III

Pinkerton apareix amb la seva nova esposa, una nord-americana anomenada Kate. L'oficial, que s'ha assabentat de l'existència del fill de Butterfly, mira d'aconseguir que la jove li entregui el nen a ell i la seva esposa real. Ella accepta però després d'això, es lleva la vida amb el punyal que havia heretat del seu pare.

Números musicals destacats^[1]

• Acte I
  • Arribada de Butterfly Ecco. son giunte...
  • Duet amorós Bimba dagli occhi pieni di malía
• Acte II
  • Ària Un bel dì vedremo
  • Escena de la carta
  • Duet de les flors Scuote quella fronda di ciliegio
  • Cor de pescadors a bocca chiusa
• Acte III
  • Ària Addio, fiorito asil
  • Finale

Instrumentació

Madama Butterfly està escrita per a tres flautes (la tercera doblant amb flautí); dos oboès, un corn anglès; dos clarinets en si bemoll; un clarinet baix en si bemoll, dos fagots; quatre trompes franceses en fa; tres trompetes en fa; tres trombons tenors; un trombó baix; una secció de percussió amb timbales, plats, un triangle, una caixa, un bombo, campanes, un tam-tam, un gong japonès i un conjunt de 4 "Campanes japoneses"; un glockenspiel de teclat; una arpa; i secció de corda. A l'escenari una "campaneta"; campanes tubulars; una viola d'amor; xiulets d'ocells; un tam-tam; un baix tam-tam.^[19]

Recepció

En la seva forma inicial, l'òpera no va ser ben rebuda. L'estrena a Milà va ser un fiasco, com la germana de Puccini, Ramelde, va escriure en una carta al seu marit.^[20]

És molt difícil jutjar per què la versió estrenada a Milà va deixar tan decebut el públic, ja que no és tan diferent de la versió que va triomfar a Brescia només uns mesos després.^[21]

Madama Butterfly ha estat criticada per alguns intel·lectuals nord-americans^[22] pel seu orientalisme. Malgrat aquestes opinions, Madama Butterfly ha estat interpretada amb èxit al Japó en diverses adaptacions a partir de 1914,^[23] la música de Puccini va passar relativament desapercebuda pel que fa al llibret atrevit.

Avui Madama Butterfly és la sisena òpera més interpretada del món^[24] i és considerada una obra mestra, amb l'orquestració de Puccini elogiada com a límpida, fluida i refinada.^[25][26] "Un bel dì, vedremo" és l'ària més famosa de Madama Butterfly i una de les àries de soprano més reconegudes del món de l'òpera.

Referències

1. Alier, Roger. Guia Universal de la ópera (en castellà). Teià: Robinbook, 2007, p. 611-615. ISBN 978-84-96924-03-1. 
2. «Llibret de Madama Butterfly» (en italià i castellà). Kareol.es. [Consulta: 30 agost 2023].
3. Richard S Bogart and Mark D Lew, (eds.) Version 1: Cast of characters and libretto (in Italian), 1904 G. Ricordi & C. and Boosey & Co. and Breyer Hermanos
4. Richard S Bogart and Mark D Lew, (eds.) Version 2 (Brescia, 1904): Cast of characters and libretto (in Italian), 1904 G. Ricordi & C. and Boosey & Co.
5. Richard S Bogart and Mark D Lew, (eds.), Version 3: (American, 1906). Cast of characters and libretto in Italian and English, 1906 Milano: G. Ricordi & C.
6. Richard S Bogart and Mark D Lew, (eds.), Version 4 (Paris, 1907): Cast of characters and libretto in Italian and English, with editors' notes, 1907 Milano: G. Ricordi & C.
7. Mark D Lew, Version 5: (The "Standard Version") Arxivat 30 March 2010 a Wayback Machine., 1907 G. Ricordi & C.: New York – Milan – Rome – Naples – Palermo – London – Paris – Leipsig – Buenos Ayres – S. Paulo. 266 pp
8. «Madama Butterfly: Libretto». opera.stanford.edu.
9. «Madama Butterfly – Teatro alla Scala». www.teatroallascala.org. Arxivat de l'original el 5 December 2016. [Consulta: 14 desembre 2016].
10. Larrinoa, Rafael Fernández de. «Orientalismo y verismo en Madama Butterfly» (en castellà), 02-02-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
11. «Audición comentada - Ópera Madama Butterfly, de Puccini» (en castellà). [Consulta: 31 agost 2023].
12. «Madama Butterfly - iOpera» (en castellà), 11-12-2016. [Consulta: 31 agost 2023].
13. «Gherardo Casaglia - Almanacco». [Consulta: 16 setembre 2023].
14. «Gherardo Casaglia - Almanacco». [Consulta: 16 setembre 2023].
15. En el llibret de les dues primeres versions de l'òpera, Sharpless dona el nom de "Sir Francis Blummy Pinkerton", i algunes llistes de repartiment donen el nom del personatge com a F.B. Pinkerton. A la tercera i posteriors versions, el llibret torna a mostrar "Benjamin Franklin Pinkerton", el nom que s'utilitza en la història breu. Mark D Lew, Peu de pàgina del llibret.
16. El creador del paper, Emilio Venturini, era tenor. La puntuació nord-americana del segon acte de Ricordi del 1905, accessible a la Universitat d'Indiana, enumera el paper de baríton, però la música està en una altra nota. La tessitura i la dificultat del paper del Príncep Yamodori són tals que diversos barítons també han exercit aquest paper.
17. «Puccini Role Creators». opera.stanford.edu.
18. «Madama Butterfly. Sinopsis de Ópera». [Consulta: 31 agost 2023].
19. «Madama Butterfly». [Consulta: 27 febrer 2021].
20. «Scala, le 11 cose da sapere sul 'Teatro dei milanesi'» (en italià). Corriere della Sera, 07-12-2015. [Consulta: 14 gener 2022].
21. «Il secondo fallimento di Madama Butterfly». Fucine Mute webmagazine, 05-03-2015. [Consulta: 14 gener 2022].
22. Hu, Katherine «Classical Opera Has a Racism Problem» (en anglès). The New York Times, 19-12-2019.
23. Groos, Arthur (en anglès) Cambridge Opera Journal, 1, 2, 7-1989, pàg. 167–194. DOI: 10.1017/S0954586700002950. ISSN: 1474-0621.
24. «Madama Butterfly». The Opera 101. [Consulta: 14 gener 2022].
25. «Giacomo Puccini». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 
26. «Studi pucciniani. Rassegna sulla musica e sul teatro musicale nell'epoca di Giacomo Puccini. Vol. 5: Dalla genesi delle opere alla ricezione nel film. – Centro studi Giacomo Puccini – Libro – Olschki – Centro studi Giacomo Puccini. Atti» (en italià). IBS. [Consulta: 14 gener 2022].

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants

Enllaços externs

• Llibret de l'òpera