El magnicidi és l'assassinat d'una figura pública amb poder o influència, com ara el governant d'un país, un alt càrrec religiós, un líder d'un moviment social. La víctima s'escull pel seu càrrec o ideologia i amb la intenció és canviar el curs dels esdeveniments històrics.
La figura del magnicidi ha estat històricament la més castigada pels diferents Estats. Es pot tractar com un agreujant d'assassinat o com un tipus propi de crim. En general, però, cal que es produeixi la mort d'una o més persones determinades en la seva funció de càrrec i que es reuneixin els tipus d'assassinat o d'homicidi al delicte.
La figura del magnicida ha rebut històricament les condemnes més greu arreu del món al llarg de la història criminal.
El magnicida no té un perfil únic. L'assassí de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo era un patriota serbi. L'assassí de Trotski era un agent stalinista. Els assassins de Yitshaq Rabbín i Ànwar el-Sadat eren fanàtics religiosos. «L'únic tret comú a tots ells és el fet que estan seturs de compir amb una missió els beneficis de la qual justifiquen el sacrifici.»[1]
Ghandi, que tenia una percepció realista del perill a morir violentament, va aportar una reflexió sobre la naturalesa de l'assassí:[2]
És fàcil disparar, llençar una bomba contra un home a la foscor, però és difícil posar-se al davant seu de dia i desafiar-lo. Un pot estar disposat a fer servir secretament la violència contra un home que té poder, però atemorir-se en la seva presència. La violència pot exigir cert valor físic, però no té valor moral. I pot implicar que un pot tèmer el seu adversari, però no la mort mateixa. Per a mi, en canvi, la no violència requereix molt més valor que l'ús de l'espasa.
Alguns dels magnicidis més coneguts són (per ordre cronològic):
S.XXI