Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Muridae |
Subfamília | Murinae |
Gènere | Mallomys Thomas, 1898 |
Espècies | |
Vegeu el text |
Mallomys és un gènere de rosegadors de la subfamília dels murins, format per quatre espècies.[1]
Són espècies endèmiques de Nova Guinea, que viuen principalment en boscos de muntanya en altituds entre 1.100 i 4.050 msnm.[2]
Es tracta d'espècies de rosegador de mida gran, que tenen una longitud corporal d'entre 29 i 47 centímetres, una cua llarga, lleugerament més curta que la resta del cos, que fa entre 28 i 44 centímetres, i un pes que varia entre 900 grams i 2 quilograms. El seu pelatge, format per pèls llargs, és de color marró fosc o gris a la part superior i blanc a la part inferior. De vegades també té ratlles horitzontals blanques al a l'esquena. La cua, poc peluda, és de color marró fins a la meitat del davant i blanca des de la meitat fins l'extrem. Les potes són negres i el musell és curt.[1]
Són animals principalment arboris, que construeixen els seus nius en forats als arbres, i que poques vegades baixen a terra. S'alimenten de brots de plantes i d'altres materials vegetals.[1]
L'anàlisi de les distàncies immunològiques, fet per Watts i Baverstock, va col·locar Mallomys dins la divisió Pogonomys juntament amb Anisomys, Chiruromys, Coccymys, Hyomys, Macruromys i Pogonomys.[3] Els estudis de Lecompte et al, el van col·locar dins la tribu dels hidrominis.[4]
Tot i que formalment inclou quatre espècies, recentment s'han trobat noves espècies que encara no han estat descrites. Una espècie anteriorment no descrita viu a les muntanyes d'Arfak de l'oest de Nova Guinea.[5] El 2007, es van descobrir altres espècies que abans no s'havien descrit a les muntanyes Foja de l'est de la part indonèsia de Nova Guinea.[6] El 2009, es va trobar una altra possible espècie al cràter del Mont Bosavi, un volcà extint.[7]
Les quatre espècies descrites del gènere són:
Segons la UICN, M. gunung està catalogada en perill a causa de la seva reduïda àrea de distribució i al declivi de la seva població, causat per la caça, la depredació i el lent ritme d'aparellament de l'espècie.[8] Cap de les altres tres espècies està en perill i han estat catalogades com a risc mínim.[9][10][11]