Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 juny 1918 ![]() |
Mort | 31 juliol 2005 ![]() |
Formació | Universitat de Califòrnia a Los Angeles ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Musicologia i etnomusicologia ![]() |
Ocupació | compositor, etnomusicòleg, musicòleg, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
![]() ![]() |
Mantle Hood o Ki Mantle Hood (Springfield, Illinois, 24 de juny de 1918 - Ellicott City, Maryland, 31 de juliol de 2005) és un etnomusicòleg, compositor i realitzador estatunidenc.[1][2]
Hood va néixer a Springfield, Illinois, però, cap als anys trenta, després de morir el seu pare, es va traslladar a Los Angeles amb la seva mare. Allà va aprendre a tocar piano primer, i després el saxofon, però en aquell moment no aspirava a una carrera musical. Després d'acabar l'escola secundària, va treballar en diverses feines, com a delineant a McDonnell Douglas. També va tocar el saxo en bandes de jazz. Després de servir a l'exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, el 1945 va tornar a Los Angeles. Després d'un fals començament com a estudiant en agricultura a la UCLA, va trobar la seva veritable vocació.[2]
Va estudiar música a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), i es graduà el 1951. Posteriorment, es doctorà a la Universitat d'Amsterdam el 1954, sota la direcció de Jaap Kunst, amb un treball sobre la música javanesa. Fou l'introductor dels estudis d'etnomusicologia a l'UCLA el 1954, i el 1961 fundà, a la mateixa universitat, l'Institute for Ethnomusicology, de gran renom. Molts dels seus estudiants de la UCLA van passar, al seu torn, a ensenyar etnomusicologia, i molts d'ells van fundar programes a universitats, inclosa la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El mateix Hood va fundar un programa a la Universitat de Washington, a Seattle, abans de traslladar-se a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Hood es va convertir en un dels principals especialistes en música javanesa i balinesa i fou autor de nombrosos articles i llibres, entre els quals The Ethnomusicologist (1971), que ha tingut una gran influència en la disciplina etnomusicològica. Hood ha donat molta importància a l'equilibri entre els estudis etnològics i musicals, com també a la pràctica musical de l'etnomusicòleg en relació amb la cultura estudiada. Durant els anys 1965 i 1967 fou president de la Society for Ethnomusicology. També és conegut com a compositor i com a realitzador de nombrosos enregistraments i films documentals.[1] El 1973 Hood es va traslladar de Los Angeles a Hawaii i va començar a escriure novel·les autoeditades. El 1980, es va traslladar a Maryland on va establir un programa d'etnomusicologia a la Universitat de Maryland, al comtat de Baltimore. Va escriure diversos llibres sobre etnomusicologia i va continuar la docència fins al 1996.[2]
Una de les seves principals aportacions teòriques al seu camp va ser la “bi-musicalitat”, una idea que considera, com a aspecte fonamental del mètode de recerca dels etnomusicòlegs de la tradició occidental, que aquests haurien d'aprendre a tocar la música de les cultures que estudien. Considerada controvertida quan es va publicar el 1960, la teoria s'ha convertit en quelcom establert dins de la disciplina.[3][4][5]
Hood es va casar dues vegades. Després que el seu primer matrimoni va acabar en divorci, es tornà a casar amb la seva segona dona, Hazel, que li va sobreviure, juntament amb els seus quatre fills.[2] Precisament els seus fills, el 2011, van fer donació de molts dels primers treballs i correspondència de Hood a l'arxiu d'etnomusicologia de la UCLA.[6]
Hood va morir el juliol del 2005 a casa seva a Ellicott City, a causa va ser complicacions de la malaltia d'Alzheimer.[2]