Biografia | |
---|---|
Naixement | 1897 ![]() Madrid ![]() |
Mort | 1970 ![]() Berlín (Alemanya) ![]() |
Formació | Universitat Politècnica de Madrid Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid ![]() |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte ![]() |
Membre de |
Manuel Sánchez Arcas (Madrid, 1897 - Berlín, 1970) va ser un arquitecte i urbanista espanyol. Va obtenir el títol en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid el 1921. Va ampliar estudis a Londres i va treballar amb Secundino Zuazo.
Va guanyar el concurs per a erigir l'Hospital Provincial de Toledo (1926-1931), i el concurs per a construir l'Institut Nacional de Física i Química de la Fundació Rockefeller (l'anomenat «Edifici Rockefeller», 1927-1932), ambdós al costat de Luis Lacasa.[1]
Entre 1932 i 1936 va projectar i va realitzar el Pavelló de Govern, la Central Tèrmica i l'Hospital Clínic de la Ciutat Universitària de Madrid, aquestes en col·laboració amb l'enginyer Eduard Torroja i Miret, amb qui també va col·laborar en el Mercat d'Abastaments d'Algesires (1933-35).[2] Entre els dos, van fundar l'Institut Tècnic de la Construcció i Edificació (actualment Institut Eduard Torroja).
Ambdós van rebre el Premi Nacional d'Arquitectura de 1932 pel projecte de la Central Tèrmica de la Ciutat Universitària.[3][4] Després de la guerra civil espanyola, en una ona de depuració el 1939 va ser sancionat pel Col·legi oficial dels arquitectes de Madrid, amb la «inhabilitació perpètua de l'exercici públic i privat de la professió». Va haver de marxar a l'exili a Rússia i Polònia on va treballar en els projectes de reconstrucció de Varsòvia. Posteriorment es va traslladar a Berlín Oriental, a la República Democràtica Alemanya, on va morir el 1970. Va ser rehabilitat pòstumament el 2003.[5]