Marcos Valle

Plantilla:Infotaula personaMarcos Valle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic de jazz, productor discogràfic, compositor, pianista, cantant, guitarrista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata -
GènereSamba i bossa nova Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, veu, teclat i piano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficOdeon Records
Far Out Recordings Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol
tennis Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPaulo Sérgio Valle Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


X: MarcosKValle Instagram: marcosvalle_oficial Bandcamp: marcosvalle Spotify: 5I0EPnV9gwrZYTbScjnaOk Apple Music: 138939 Last fm: Marcos Musicbrainz: 1ba347eb-58e8-45d6-b7e3-09873dc2506a Songkick: 5852 Discogs: 3756 Allmusic: mn0000954817 Modifica el valor a Wikidata

Marcos Valle (Rio de Janeiro, 14 de setembre de 1943) és un cantautor, teclista i productor musical brasiler.[1] Ha produït obres en molts estils musicals, com ara bossa nova, samba i fusions de rock, soul, jazz i música de ball amb estils brasilers. A Valle se li atribueix la popularització de la bossa nova a la dècada de 1960.[2]

El primer èxit del duet Marcos i Paulo Sérgio va ser Sonho de Maria, gravat per Tamba Trio el 1963. L'any 1964, la seva cançó Samba de Verão va assolir el segon lloc de les llistes de vendes nord-americanes i a finals de la dècada de 1960 era una inspiració per a pop crooners com Andy Williams i Tony Bennett.[3] Va escriure molts temes per a telenovel·les, entre ells Pigmalião 70 i Os Ossos do Barão. A la dècada del 1970, TV Globo va demanar als germans Marcos i Paulo Sérgio Valle i Nelson Motta que fessin una cançó de Nadal per a finals d'any, amb actors de telenovel·les i artistes de Rede Globo cantant, resultant en Um novo tempo va tenir un èxit tal que és una presència obligada per Nadal. També és autor de clàssics com Batucada i Os Grilos.[4]

Discografia

[modifica]
  • 1963: Samba Demais (Odeon Records)
  • 1965: O Compositor e o Cantor (Odeon)
  • 1967: Braziliance (Odeon)
  • 1968: Samba '68 (Verve)
  • 1968: Viola Enluarada (Odeon)
  • 1969: Mustang côr de Sangue (Odeon)
  • 1970: Marcos Valle (Odeon)
  • 1971: Garra (Odeon)
  • 1972: Vento Sul (Odeon)
  • 1973: Previsão do Tempo (Odeon)
  • 1974: Marcos Valle (Odeon)
  • 1981: Vontade de Rever Você (Som Livre)
  • 1983: Marcos Valle (Som Livre)
  • 1986: Tempo da Gente (Arca Som)
  • 1998: Nova Bossa Nova (Far Out Recordings)
  • 2001: Escape (Far Out)
  • 2002: Bossa Entre Amigos (amb Roberto Menescal i Wanda Sá) (Albatroz)
  • 2002: Live in Montreal (Rob)
  • 2003: Contrasts (Far Out)
  • 2005: Jet Samba (Dubas)
  • 2008: Conecta ao Vivo No Cinematheque (live)
  • 2008: Os Bossa Nova (Biscoito Fino) - amb João Donato, Roberto Menescal, Carlos Lyra
  • 2009: Página Central com Celso Fonseca (Biscoito Fino)
  • 2010: Estática (Far Out)
  • 2013: Marcos Valle & Stacey Kent - Ao Vivo 50 Anos (Sony)
  • 2016: Marcos Valle & Stacey Kent – Live at Birdland New York City (Sony)
  • 2018: Edu Dori e Marcos - amb Dori Caymmi i Edu Lobo (Biscoito Fino)
  • 2019: Sempre (Far Out Recordings)
  • 2020: Cinzento (Deck)

Referències

[modifica]
  1. «Marcos Valle» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2022-11-01. [Consulta: 22 maig 2023].
  2. Myers, Marc. «Marcos Valle's Bossa Nova Penthouse in Rio; Famed Brazilian composer Marcos Valle on his seaside perch near Rio's Recreio Beach» (en anglès). Wall Street Journal. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 26 octubre 2022].
  3. Kun, Josh. The Tide Was Always High The Music of Latin America in Los Angeles (en anglès). University of California Press, p. 231. ISBN 9780520294394.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  4. Galiano, Pedro. «Marcos Valle, o rey do balanço» (en castellà). El Ojo Crítico, 08-12-2003. Arxivat de l'original el 20 de maig 2023. [Consulta: 20 maig 2023].

Bibliografia complementària

[modifica]