Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 agost 1884 Mülhausen (França) |
Mort | 15 març 1977 (92 anys) Múnic (Alemanya) |
Sepultura | Friedhof Zehlendorf (en) |
Formació | Acadèmia Matisse |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura |
Lloc de treball | Düsseldorf |
Ocupació | escultora, pintora |
Família | |
Cònjuge | Oskar Moll (1906–1947) |
Fills | Brigitte Würtz |
Premis | |
Marg Moll (2 d'agost de 1884, Mulhouse, Imperi alemany – 15 de març de 1977, Múnic) va ser una escultora, pintora i autora alemanya, una de les artistes més importants i oblidades d'Alemanya. Partint de la representació realista, el seu estil va evolucionar cap a l'abstracció.[1][2]
Filla d'un oficial, Margarethe Haeffner va començar entre 1903 i 1905 la seva formació artística a l'Institut d'Art Städel de Frankfurt del Main, on es va interessar per l'escultura des de ben jove. A la dècada de 1890 va ser alumna de Hans Völcker a Wiesbaden.[3] El 1905 va estudiar pintura a Baviera amb el pintor Oskar Moll, professor i director a l'Acadèmia de Breslau, amb qui es casaria un any més tard i es traslladaria a Berlín. També va estudiar escultura amb Louise Schmidt a Frankfurt del Main. El 1905, va viatjar a Roma i més tard va treballar a l'estudi de Lovis Corinth, que en va fer una pintura a l'oli el 1907.[4] A més, Marg Moll va fer cursos d'anatomia a la Lewin Funcke School.[5] L'any 1907 la parella es va traslladar a París. Allà es van fer amics d'Henri Matisse i el van convèncer i ajudar a fundar la seva pròpia escola, l'anomenada Académie Matisse. En les seves Erinnerungen an Matisse [Memòries de Matisse] Marg Moll va descriure vívidament la situació laboral a l'Académie. A l'estudi de Matisse, Marg Moll va treballar principalment en obres escultòriques.[6]
Després de la Primera Guerra Mundial es va traslladar a Breslau amb el seu marit perquè Oskar Moll havia acceptat una plaça a l'Acadèmia Estatal d' Arts i Oficis de Breslau. L'apartament, inclòs l'ampli estudi, va ser equipat amb mobles moderns per August Endell.[3]
Marg Moll va crear «una obra escultòrica variada». Va conèixer el cubisme i va incorporar influències dels escultors Alexander Archipenko, Constantin Brâncuși i Ossip Zadkine, que es van donar a conèixer a París. El 1928 va tornar a treballar a París com a estudiant de Fernand Léger. Allà es va convertir en membre del Groupe 1940 i va exposar juntament amb Robert Delaunay i Albert Gleizes.
La seva obra escultòrica i pictòrica esdevingué cada cop més abstracta. El 1932 es va tancar l'Acadèmia de Breslau i la parella d'artistes Moll es va traslladar inicialment a Düsseldorf, on a Oskar Moll se li havia ofert una plaça de professor. Després que la situació política d'artistes com ells hagués empitjorat, Marg Moll va escriure al seu quadern el 1935: «Düsseldorf s'està tornant incòmoda. L'Oskar està considerant si hauria d'emigrar a Anglaterra, però ens hem decidit per Berlín».[3] A Berlín, la parella va fer construir una casa al llac Halen per al seu amic arquitecte Hans Scharoun. L'edifici, que incloïa una col·lecció «impressionant» d'obres pròpies i d'altres, va ser destruït en un atac amb bomba el 1943.[2]
L'estil modern de Moll va disgustar als dictadors culturals de l'època nazi, i el 1937 cinc de les seves obres van ser confiscades al Museu de Belles Arts de Silèsia a Breslau (avui Wroclaw, a Polònia) en la campanya nazi contra el que el nazisme anomenà «l'art degenerat».[7]
El 1940, Marg Moll va participar com a convidada a l'Exposició de l'Associació de Dones Artistes de Berlín. No hi ha registres de més exposicions durant l'època nacionalsocialista. L'any 1943 els Moll van abandonar Berlín pel creixent bombardeig i es van traslladar a Brieg, a Silèsia, on els pares d'Oskar tenien una casa.[3]
Després de la Segona Guerra Mundial i després de la mort del seu marit (1947), Marg Moll va continuar desenvolupar el seu estil. De 1947 a 1950 es va quedar a Gal·les i va conèixer Henry Moore a Londres. El 1952 va tornar a Düsseldorf i va fer gires pronunciant conferències al país i a l'estranger. La seva obra es caracteritza per bronzes reduïts i lineals i escultures de fusta tenyides i expressives.[2]
Marg Moll va ser enterrada amb el seu marit a Berlín al cementiri municipal de Zehlendorf. La tomba va ser designada sepultura honorífica de l'estat de Berlín de 1987 a 2011.
La filla de la parella, Brigitte Würtz, va néixer a Breslau l'any 1918 i es va fer pintora.[3] Va morir el 2018.[8]
L'escultura de Moll Tänzerin, elaborada entorn de 1930, es considera una de les obres més rellevants de la seva trajectòria artística.[2] Va ser confiscada per a l'exposició d'Art Degenerat el 1937. Es considerava perduda, però es trobà durant les excavacions arqueològiques que es van fer a Berlín des del 2009 a la Rathausstrasse, davant de la Rotes Rathaus, per les obres de construcció del metro,[9] i es va lliurar al Neues Museum de Berlín. És segur que va ser emmagatzemada amb altres obres l'agost de 1942 en un celler de Königstrasse, a prop de l'ajuntament. L'edifici va ser destruït al final de la Segona Guerra Mundial i el dipòsit va romandre sense descobrir durant les operacions posteriors de neteja de runes. Una cinta de metall que envoltava parcialment la figura es considera definitivament perduda.[3][10][11]
Aquesta escultura va ser utilitzada a la pel·lícula de propaganda Venus vor Gericht [Venus al jutjat] (1941), del realitzador Hans Zerlett, per exemplificar el suposat comerç d'art exercit per jueus amb les obres que el nazisme qualificava de «degenerades».[2]