Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 maig 1443 (Gregorià) Bedfordshire (Anglaterra) |
Mort | 29 juny 1509 (66 anys) Westminster (Anglaterra) |
Sepultura | Abadia de Westminster |
Regent | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | filantropa, educadora |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra dels Cent Anys |
Altres | |
Títol | Princesa Countess of Derby (en) |
Família | Casa de Beaufort |
Cònjuge | Thomas Stanley, 1st Earl of Derby (1472–) Sir Henry Stafford (1458–) Edmond Tudor (1455 (Gregorià)–1456 (Gregorià)) John de la Pole, 2nd Duke of Suffolk (1444–) |
Fills | Enric VII d'Anglaterra () Edmond TudorMargaret Beaufort |
Pares | Jean Beaufort i Margaret Beauchamp of Bletso |
Germans | John Welles, 1st Viscount Welles |
Margaret Beaufort, també coneguda com a Lady Margaret (31 de maig de 1443 - 29 de juny de 1509), Comtessa de Richmond i Derby, fou la mare d'Enric VII d'Anglaterra i fundadora de dos dels colleges de la Universitat de Cambridge [1]
Margaret fou l'única filla de John Beaufort, primer Duc de Somerset, i besneta de Joan de Gant, Duc de Lancaster (fill d'Eduard III d'Anglaterra).[2]
Amb només sis anys la van casar amb John de la Pole, però el matrimoni va ser anul·lat. El 1455, quan tenia dotze anys, es va casar amb Edmund Tudor, comte de Richmond, que va morir el novembre de 1456 en el context de la Guerra de les Dues Roses. Uns mesos després, el gener de 1457, i amb només tretze anys, Margaret va donar a llum el seu fill, el futur Enric VII. Margaret va deixar el seu fill amb el seu oncle, Jasper Tudor, i es va tornar a casar amb Henry Stafford, el germà menor del duc de Buckingham (del 1464 al 1471). Després de la mort de Stafford, Margaret es va casar amb Thomas, Lord Stanley. Va convèncer el seu marit per donar suport a la causa del seu fill a la batalla de Bosworth Field, que va posar fi a la Guerra de les Dues Roses i que va convertir en rei d'Anglaterra al seu fill, Enric Tudor.[3][4]
Durant el regnat del seu fill va tenir un paper molt important a la Cort, on va rebre privilegis i el tracte de My Lady the King's Mother. Va fundar el Christ's College i el St. John's College de Cambridge. Va sobreviure al seu fill i, com a regent, va preparar la coronació del seu net, Enric VIII d'Anglaterra. Pocs dies després de la coronació, el 29 de juny de 1509, va morir i va ser enterrada a l'Abadia de Westminster.[5]