Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Maria Mercè Roca ![]() 19 juliol 1958 ![]() Portbou (Alt Empordà) ![]() |
8a Degana de la Institució de les Lletres Catalanes | |
maig 2022 – ← Margarida Aritzeta i Abad | |
![]() | |
13 juny 2015 – 15 juny 2019 | |
Consellera comarcal del Gironès | |
2015 – 11 juliol 2019 | |
Vicepresidenta Associació d'Escriptors en Llengua Catalana | |
2011 – 2015 | |
![]() | |
2003 – 2010 ![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona ![]() |
Ocupació | guionista, política, escriptora, professora ![]() |
Partit | Esquerra Republicana de Catalunya (–2019) ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
Lloc web | mariamerceroca.cat ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Maria Mercè Roca i Perich (Portbou, Alt Empordà, 19 de juliol de 1958) és una escriptora i política catalana. Fou diputada al Parlament de Catalunya i regidora a l'Ajuntament de Girona per Esquerra Republicana de Catalunya. Des de maig de 2022 és la Degana de la Institució de les Lletres Catalanes.[1]
Als setze anys se'n va anar a estudiar a Girona, on acabaria fixant la residència. Tot i que no va completar els estudis de filologia catalana, va exercir molts anys la docència del català per a adults. A mitjans dels anys 80 es va incorporar al panorama literari català guanyant el Premi Víctor Català. Continuaria l'activitat literària amb una abundant producció de contes, novel·les i, fins i tot, el guió del serial televisiu Secrets de família, emès per TV3. La seva carrera no ha estat exempta de reconeixement, en forma d'altres premis literaris i de traduccions al castellà, al basc, al francès, a l'alemany i al neerlandès. Algunes de les seves obres més reconegudes són Delictes d’amor, Premi Ramon Llull el 2000, Cames de seda, Els arbres vençuts, Nosaltres les dones. També en l’àmbit de la LIJ destaquen obres com Pioneres o Mil revolts, que va rebre el Premi Barcanova el 2012. Col·labora regularment en diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió.[1]
Fou vicepresidenta pel Principat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de 2011 a 2015.[2]
Va ser una de les impulsores de la plataforma Sobirania i Progrés. Activa en política, ha estat diputada al Parlament de Catalunya -on ha estat presidenta de la Comissió de Cultura (2007-2010) - per Esquerra Republicana entre el 2003 i el 2010, els tres primers anys com a membre de l'associació Catalunya 2003.
Va ser candidata a l'alcaldia de Girona per ERC a les eleccions municipals del 2015, on aconseguí quatre regidors, una dels quals fou Maria Mercè. A l'abril de 2018 anuncià que no seria candidata municipal a les eleccions municipals de 2019.[3] El 23 de maig de 2019, a tres dies de les eleccions municipals, va anunciar que abandonava la militància a Esquerra Republicana per, segons ella, «el tracte deslleial que el partit ha tingut amb el grup municipal d'ERC-MES a la ciutat de Girona».[4][5]