Marie Balmary
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1939  (85/86 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Llengua i Bíblia |
| Ocupació | psicoanalista, assagista, escriptora |
| Premis | |
| |
 | |
Marie Balmary és una psicoanalista francesa, nascuda a la Bretanya i instal·lada a París,[1] dedicada tant a la pràctica professional de la psiquiatria com a la recerca.[2]
Deixebla de Jacques Lacan, va donar-se conèixer a la dècada de 1970 per la seva relectura del complex d'Èdip descrit per Sigmund Freud.[3] En el seu treball, Balmary intentà recuperar la història del pare d'Èdip, Lai,[4] segons el relat mitològic i l'etimologia del llenguatge, a més de relacionar el complex i la seva descripció freudiana amb la història de la pròpia família de Freud.[5] Les seves conclusions, publicades a L'homme aux statues. Freud et la faute cachée du père (1979),[2] van ser rebutjades per molts dels seus col·legues, fet que va provocar la seva sortida de la Universitat de La Sorbona.[6]
Va prosseguir el seu treball publicant estudis interdisciplinaris en els quals busca els punts de trobada entre la psicoanàlisi, les religions, la Bíblia, la mitologia (especialment la grega)[7] i altres relats fonamentals de la civilització occidental.[8] Defensora de la necessitat de la dimensió transcendent de la persona, ha expressat les seves conviccions en llibres com Freud fins a Déu (2010)[9] i en una de les seves obres més conegudes, El monjo i la psicoanalista (2005), fruit de les seves converses amb Marc-François Lacan,[10] germà petit de Jacques Lacan i monjo benedictí.[11]
L'obra de Marie Balmary ha estat donada a conèixer en català i en castellà per Fragmenta Editorial. Andreu Trilla ha traduït diversos llibres de Marie Balmary del francès al català.[12]
Obres
[modifica]- 1979 : L'homme aux statues. Freud et la faute cachée du père
- 1986 : El sacrifici prohibit. Freud i La Bíblia (Le sacrifice interdit. Freud et la Bible), edició catalana per Fragmenta Editorial, 2018. ISBN 978-84-15518-81-5
- 1993 : La divine origine. Dieu n'a pas créé l'homme, edició catalana per Fragmenta Editorial, 2008, L'origen diví, ISBN 978-84-92416-12-7
- 1999 : Abel ou la traversée de l'Eden
- 2001 : Je serai qui je serai
- 2005 : El monjo i la psicoanalista (Le moine et la psychanalyste), edició catalana per Fragmenta Editorial, 2007. ISBN 978-84-92416-76-9
- 2010 : Freud hasta Dios (Freud jusqu'à Dieu), edició catalana per Fragmenta Editorial, 2011. ISBN 978-84-92416-44-8
- 2012 : (amb Daniel Marguerat) Anirem tots al paradís. El judici final en qüestió, edició catalana per (Nous irons tous au paradis) Fragmenta Editorial, 2013. ISBN 978-84-92416-78-3
Referències
[modifica]- ↑ «Marie Balmary, psicoanalista». Arxivat de l'original el 2015-06-29. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Marie Balmary, pàgina a Fragmenta Editorial
- ↑ Robinson, Paul A. Freud and his critics. University of California Press, 1993. ISBN 9780520080294.
- ↑ Braude, Marjorie; American Orthopsychiatric Association. Women, power, and therapy: issues for women. Routledge, 1987. ISBN 9780866566537.
- ↑ 'Freud hasta Dios', el último ensayo de Marie Balmary, una psicoanalista y lectora de la Biblia que «va por libre»
- ↑ «"La persona más útil es la que te salva de la vergüenza".». Arxivat de l'original el 2011-09-01. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ La Antigua Biblos: Freud hasta Dios
- ↑ «Comentarios: Freud hasta Dios». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ Freud hasta Dios: reseña
- ↑ «"El monje y la psicoanalista"». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ El monjo i la psicoanalista: ressenya
- ↑ Trilla, Andreu. «Marie Balmary, una lectura oxigenant». Foc Nou, 01-02-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 4 març 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Vídeo "Presentació de 'Freud fins a Déu' i 'El monjo i la psicoanalista', de Marie Balmary", amb Ramon M. Nogués i Antoni Vicens, al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, 16-03-2012.
- Vídeo "Espiritualitat i més enllà", diàleg amb Marie Balmary i Daniel Marguerat, moderats per Francesc Torralba, als Diàlegs de Pedralbes, 19-09-2013