Marie Jaëll
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Trautmann  17 agost 1846 Steinseltz (França) | ||
| Mort | 4 febrer 1925 (78 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Passy | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositora, professora, musicòloga, pianista, professora de música | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Professors | Henri Herz | ||
| Instrument | Piano | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Alfred Jaëll (1866–) | ||
Signatura  | |||
   
| |||
Marie Jaëll, nascuda Marie Trautmann (Steinseltz, Alsàcia, 17 d'agost de 1846-París, 4 de febrer de 1925), va ser una compositora, pianista i pedagoga germanofrancesa.
Biografia
[modifica]Nena prodigi, fou enviada a Stuttgart, on estudià amb Ignaz Moscheles. El 1856, es fa l'alumna d'Henri Herz a París, esperant l'edat de poder inscriure's al Conservatori, on obté el primer premi de piano el 1862. Paral·lelament, fa nombroses gires de concerts, principalment a Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Alsàcia i a París. Es casa el 1866 amb Alfred Jaëll (1832-1882), pianista virtuós.
Com a compositora, la publicació de les seves primeres obres compostes cap a 1871 és fomentada per Liszt. Alumna de Saint-Saëns i Fauré, és una de les primeres dones admeses a la Societat dels Compositors de París, el 1887. Deixa un corpus d'unes 70 obres, de diversos gèneres.
Després de la mort del seu marit el 1882, la pedagogia del piano, preocupació constant de la virtuosa, mobilitzarà progressivament tota la seva energia: experimenta en laboratori una manera d'ensenyar «científica». Estudia a la Sorbona fisiologia, neurologia...
Escrits
[modifica]Entre 1896 i 1912, publica diverses obres, fruit de les seves investigacions perseverants: La música i la psicofisiologia (1896), traduïda al castellà per Josefa Lloret e Iracheta de Ballenillas.[1] La Intel·ligència i el ritme en els moviments artístics (1904)...
Mor a París el 1925, cada vegada més aïllada, envoltada d'alumnes que continuaran propagant la seva pedagogia encara ensenyada avui.
Els Valsos, op. 8, composició de joventut, reflecteixen el pianisme de l'època, amb el virtuosisme tècnic d'escales, octaves, notes dobles i arpegis, i amb moments de gran romanticisme i intimitat melòdica.
Notes
[modifica]- ↑ * Enciclopèdia Espasa v. 31, pàg. 1067, (ISBN 84-239-4531-6)
Enllaços externs
[modifica]- (francès) [1] Association Marie Jaëll-Alsace
- (francès) Marie Jaëll sur Musica et memoria