Mariner 2

Infotaula vol espacialMariner 2
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i satèl·lit artificial del Sol Modifica el valor a Wikidata
Operador   Jet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Designació Harvard1962 Alpha Rho 1 Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1962-041A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT00374 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió127 dies Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantJet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Massa
202,8 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència220 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data27 agost 1962
LlocComplex de llançament 12, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas-Agena B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte3 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata

La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA. El seu objectiu fou un sobrevol del planeta Venus.[1]

La sonda consistia en un mòdul hexagonal de 100 cm, al qual s'unien els panells solars, les perxes d'instruments i les antenes.[1] Els instruments científics de la Mariner 2 eren dos radiòmetres (d'infraroigs i de microones) muntats en una plataforma basculant, un sensor de micrometeorits, un sensor de plasma solar, un detector de partícules carregades i un magnetòmetre.[1] L'objectiu era mesurar la distribució de temperatures de la superfície de Venus i realitzar algunes mesures bàsiques de l'atmosfera. A causa de la densa capa de núvols no s'inclogué cap càmera.[2][3]

Missió i resultats científics

[modifica]

La Mariner 2 fou llençada el 27 d'agost de 1962 amb un coet llançador Atlas-Agena i trigà 3 mesos i mig en arribar a Venus.[4][5] Durant el camí mesurà per primera vegada el vent solar, un flux de partícules carregades procedent del Sol.[6] També detectà pols interplanetària, més escassa del que es pensava, i raigs còsmics procedents de l'exterior del sistema solar. La sonda sobrevolà Venus el 14 de desembre de 1962 i determinà que el planeta té capes de núvols freds i una superfície extremadament calenta sotmesa a una gran pressió atmosfèrica.[6] La darrera transmissió des de la sonda es produí el 3 de gener de 1963; posteriorment la Mariner 2 es quedà en una òrbita heliocèntrica, on actualment es troba, ja sense energia.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Mariner 2». US National Space Science Data Center. Arxivat de l'original el April 15, 2019. [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. Jet Propulsion Laboratory (under contract for NASA) (June 15, 1962). Tracking Information Memorandum No. 332-15: Mariner R 1 and 2. California Institute of Technology. Arxivat de l'original el June 26, 2008. 
  3. Renzetti, N.A. (July 1, 1965). Technical Memorandum No. 33-212: Tracking and Data Acquisition Support for the Mariner Venus 1962 Mission. NASA. Arxivat de l'original el June 26, 2008. 
  4. «Mariner 2». US National Space Science Data Center. Arxivat de l'original el April 15, 2019. [Consulta: 8 setembre 2013].
  5. Jet Propulsion Laboratory (various). Mariner-Venus 1962: Final Project Report. Washington, D.C.: NASA, 1965. OCLC 2552152. 
  6. 6,0 6,1 Administrator, NASA Content. «Mariner 2». NASA, 06-03-2015. Arxivat de l'original el December 17, 2019. [Consulta: 9 setembre 2021].
  7. Sparks, D.B. (March 1963). The Mariner 2 Data Processing System (fee required). California Institute of Technology. Arxivat de l'original el June 16, 2011. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Guia de la Marine 2 de la NASA i el JPL Arxivat 2007-02-13 a Wayback Machine.. (anglès)
  • Informe final del projecte Mariner-Venus 1962. (anglès)  PDF
  • Prototip de la Mariner 2 al Smithsonian Air and Space Museum, Washington, D.C. Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine. (anglès)

v