Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Mary Agnes Meara 29 abril 1869 comtat d'Iroquois (Illinois) |
Mort | 24 setembre 1963 (94 anys) Bethesda (Maryland) |
Sepultura | Rosehill Cemetery (en) |
Formació | Universitat de Chicago |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica i gespa |
Lloc de treball | Brasil (1929–1930) Brasil (1924–1925) Puerto Rico |
Ocupació | botànica, il·lustradora científica, il·lustradora botànica, sufragista, agrostòleg, col·leccionista de plantes, il·lustradora |
Ocupador | United States National Museum (en) , scientific aide (en) (1944–1946) Departament d'Agricultura dels Estats Units (1903–) Museu Field d'Història Natural (1901–) Institució Smithsonian |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Abrev. botànica | Chase |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | William Ingraham Chase |
Parents | Virginius Heber Chase, nebot |
Premis | |
Mary Agnes Merrill Chase, Agnes Chase, (Iroquois County, Illinois, 20 d'abril del 1869 - Washington, 24 de setembre del 1963) va ser una botànica estatunidenca i una experta d'anomenada en el camp de l'agrostologia (l'estudi de les gramínies).
Començà a dedicar-se a l'estudi i a la col·lecció de plantes ja als 20 anys. El 1901 s'incorporà al Museu Field de Chicago, i posteriorment exercí com a il·lustradora botànica per al Departament d'Agricultura dels Estats Units. Es formà autodidàcticament a l'"Herbari Nacional" i el 1906 publicà el seu primer treball científic, cosa que li valgué un lloc de treball amb Albert S. Hitchcock a l'USDA i el reconeixement i la protecció posterior del botànic en la carrera professional de Chase. Fites en la seva brillant carrera al Ministeri d'Agricultura: "Scientific Assistant in Systematic Agrostology", 1907; "Assistant Botanist", 1923; "Associate Botanist", 1925; "Principal Botanist in charge of Systematic Agrostology and Custodian of the Section of Grasses, Division of Plants, United States National Museum" el 1935, i va ser considerada la degana dels agrostòlegs americans (Marcia Bonta Women in the field College Station: Texas A & M University Press, ©1991). Efectuà dues expedicions al Brasil, els anys 1924 i 1929-1930. Tot i jubilar-se el 1939, continuà treballant cinc dies a la setmana classificant les seves col·leccions a la Smithsonian Institution i el 1940 investigà les gramínies de Veneçuela i assessorà el govern del país en temes botànics. Publicà gran nombre d'articles científics i diversos llibres, generalment amb col·laboració amb el seu mentor Hitchcock, sempre sobre gramínies; el seu llibre introductori Fist book of grasses fou editat diverses vegades i traduït al castellà.
A més de la seva carrera professional, i entrellaçada amb aquesta, tingué una vinculació molt activa amb el moviment sufragista. La seva militància en el radicalisme feminista la portà a la presó en diverses ocasions per haver participat en manifestacions, i a què l'amenacessin d'expulsar-la del seu lloc de feina. Al llarg dels anys es preocupà de les carreres de joves botàniques i propicià una xarxa de correspondència i intercanvi professional per al seu progrés.