Marícoles

Marícoles

Maricola
Sabussowia ronaldi
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Platyhelminthes
Ordre	Tricladida
Subordre	Maricola Paul Hallez, 1892
Superfamílies[1]
Cercyroidea Bdellouroidea Procerodoidea

Els marícoles (Maricola) constitueixen un subordre de triclàdides que habiten principalment l'aigua salada. Tanmateix, es coneixen casos de marícoles que habiten aigües dolces o salobres.^[2]

Taxonomia i Filogènia

Història

El grup dels Maricola fou proposat per primera vegada l'any 1892 per Hallez, que en va reconèixer tres famílies: Otoplanida, Procerodida i Bdellourida.^[3] Dos anys més tard, el 1984, Hallez va canviar de nom aquestes famílies a Otoplanidae, Procerodidae i Bdellouridae.^[4] L'any 1906 Böhmig va classificar els Maricola en dues famílies i cinc subfamílies: Procerodidae (Euprocerodinae, Cercyrinae, Micropharynginae) i Bdellouridae (Uteriporinae, Eubdellourinae). L'any 1909 Wilhelmi va redactar un monogràfic del grup en el que constaven cinc famílies: Procerodidae, Uteriporidae, Cercyridae, Bdellouridae, Micropharyngidae).^[5] Von Graff va fer servir la mateixa classificació l'any 1916.^[6] Finalment, l'any 1989 Ronald Sluys va reconèixer les sis famílies actuals basant-se en anàlisis filogenètiques de tot el grup.^[7]

Classificació

Classificació taxonòmica dels marícoles segons Sluys et al. 2009:

• Ordre Tricladida
  • Subordre Maricola
    • Superfamília Cercyroidea
      • Família Centrovarioplanidae
      • Família Cercyridae
      • Família Meixnerididae
    • Superfamília Bdellouroidea
      • Família Uteriporidae
      • Família Bdellouridae
    • Superfamília Procerodoidea
      • Família Procerodidae

Filogènia

Arbre filogenètic dels triclàdides segons Sluys i col·laboradors (2009):^[1]

Tricladida	Maricola Cavernicola Continenticola Planarioidea Planariidae Kenkiidae Dendrocoelidae Geoplanoidea Dugesiidae Geoplanidae

S'ha realitzat un únic estudi filogenètic de diversos gèneres de marícola basant-se en dades moleculars:^[8]

Maricola	Procerodes Uteriporus Bdelloura Ectoplana Pentacoelum Sabussowia Cercyra

Referències

1. Sluys, R.; Kawakatsu, M.; Riutort, M.; Baguñà, J. «A new higher classification of planarian flatworms (Platyhelminthes, Tricladida)» (en anglès). Journal of Natural History, 43, 29-30, 2009, pàg. 1763-1777. DOI: 10.1080/00222930902741669.
2. Ball, I. R. 1974. La Faune Terrestre de l'Ile de Saint Hélène: Turbellaria Tricladida. Ann. Mus. Roy. Afr. Centrale, in 8. Zool.
3. Hallez, P. 1892. Catalogue des Turbellariés (Rhabdocoelides, Triclades et Dendrocoelides) du Nord de la France & de la Cote Boulonnaise. Rev Biol Nord Fra. 4:301-326; 338-350; 425-456.
4. Hallez, P. 1894. Catalogue des Rhabdocoelides, Triclades & Polyclades du Nord de la France. 2nd ed. Lille (France): L. Daniel. 239 p. + 2 pls.
5. Wilhelmi J. 1909. Triclade. Fauna und Flora des Golfes von Neapal 32. Berlin (Germany): R. Friedländer und Sohn. I-XII+405 pp.
6. Von Graff L. 1912-17. Tricladida. In: Bronn HG, editor. Klassen und Ordnungen des Tier-Reichs, Bd. IV Vermes, Abt. IC: Turbellaria, II Abt.: Tricladida. Leipzig (Germany): C. F. Winter. p. 2601-3369 + 34 pls.
7. Sluys, R. A monograph of the marine triclads. Rotterdam and Brookfield: A.A. Balkema. XII + 463 p.
8. CHARBAGI-BARBIROU, K., ALVAREZ-PRESAS, M., VILA, M., GAMMOUDI, M., TEKAYA, S., & RIUTORT, M. (2011). Marine triclads (Platyhelminthes, Tricladida, Maricola), a preliminary molecular approach to their phylogeny. Cahiers de biologie marine, 52(3), 303–311. Ed. de la station biologique. Retrieved from http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=24303871 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.