Matthew Carter

Matthew Carter

(2014)
Biografia
Naixement	1r octubre 1937 (87 anys) Londres
Residència	Cambridge
Nacionalitat	Regne Unit
Formació	Pembroke School ^(en)
Activitat
Camp de treball	Disseny tipogràfic
Ocupació	Tipògraf
Ocupador	Universitat Yale
Obra
Obres destacables Big Caslon ^(en) (1993) Georgia (1994) Tahoma (1996) Verdana
Família
Pare	Harry Carter
Premis
(2005)  SOTA Typography Award ^(en) (1981)  Royal Designer for Industry  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  Medalla AIGA  Beques MacArthur
Lloc web	carterandcone.com

Exemples de lletres tipogràfiques dissenyades per Matthew Carter.

Matthew Carter (1 d'octubre de 1937, Londres) és un tipògraf anglès que viu actualment a Cambridge, Massachusetts (Estats Units).^[1] Durant la seva carrera com a tipògraf Carter ha viscut la transició des del tipus de metall físic fins al tipus digital i és l'autor d'algunes de les famílies tipogràfiques més significatives que actualment s'utilitzen.

Formació

Als 19 anys, Carter va passar un any estudiant als Països Baixos on va ser alumne de P. H. Raedisch, l'ajudant de Jan van Krimpen. Raedisch ensenyà a Carter l'art del cisellats de contrapunxons (a partir dels quals crear els tipus) tal com es feia a la foneria tipogràfica Joh. Enschedé. L'any 1961 Carter ja era capaç d'utilitzar les habilitats adquirides per tallar la seva pròpia versió de la font semi-negreta de la família tipogràfica Dante.

Carrera professional

Carter retornà a Londres on s'establiria com a tipògraf independent alhora que assessor tipogràfic de la Crosfield Electronics, els distribuïdors de la màquina de fotocomposició Photon. També dissenyà moltes fonts tipogràfiques per Mergenthaler Linotype, entre les quals algunes molt conegudes com la família Bell Centennial creada pel centenari de la companyia Bell Telephone.

El 1981, Carter i el seu col·lega Mike Parker crearen la Bitstream Inc.^[2] Aquesta foneria de tipus digital és actualment un dels proveïdors més grans de tipus. El 1991 deixaria Bitstream per formar la foneria tipogràfica Carter & Cone amb el també fundador de Bitstream^[3] Cherie Cone. A partir d'aquest moment Matthew Carter se centra a millorar l'amenitat de moltes famílies tipogràfiques. Dissenya fonts per encàrrec específic d'Apple i Microsoft. La Georgia i la Verdana són dues famílies tipogràfiques que ja va crear específicament per a ser vistes en monitors informàtics. Ha dissenyat tipus per publicacions com Time, The Washington Post, The New York Times, el Boston Globe, Wired i Newsweek. És membre de l'Alliance Graphique Internationale (AGI), és crític senior del programa de disseny de Yale's Graphic, ha estat president d'ATypI, i és un membre ex officio de la junta directiva de la Society of Typographic Aficionados(SOTA).

Ha guanyat nombrosos premis per a les seves significatives contribucions a la tipografia i al disseny, incloent-hi un doctorat honoris causa en Lletres i Humanitats de l'Institut d'Art de Boston, una medalla AIGA el 1995, i el Premi SOTA 2005 de tipografia. Una retrospectiva del seu treball, "Typographically Speaking, The Art of Matthew Carter," (Parlant tipogràficament. L'art de Matthew Carter), es va exposar a la Universitat de Maryland, Comtat de Baltimore, el desembre de 2002.

El 2007 dissenyà una variant nova de la tipografia Georgia per l'ús en la interfície gràfica d'usuari del Terminal Bloomberg per a professionals de les finances.

Al setembre de 2010 va ser guardonat amb un dels premis MacArthur Fellows que dona la fundació americana John D. and Catherine T. MacArthur per reconèixer i fomentar la creativitat.^[4][5]

Tipografies

Entre les famílies tipogràfiques creades per Matthew Carter s'hi inclouen:

Bell Centennial[2] Big Caslon[6] Bitstream Charter Big Figgins Carter Sans Cascade Script Elephant Fenway

ITC Galliard Gando Georgia[7] Mantinia[8] Meiryo (Latin range) Miller[9] Monticello

Nina Olympian Rocky Shelley Script Snell Roundhand[2] Skia Sophia

Tahoma Verdana[7][10] Vincent Walker[11] Wilson Greek Wrigley Yale

Set de les seves famílies són a la col·lecció permanent del MoMA. El museu novaiorquès les va adquirir l'any 2011. Les fonts van ser mostrades a l'exposició Standard Deviations durant 2011 i 2012. Les set famílies adquirides són la Bell Centennial, la Big Caslon, la ITC Galliard, la Mantinia, la Miller, la Verdana i la Walker.

Referències

1. «Matthew Carter a Lynotype» (en anglès). www.linotype.com. [Consulta: 10 desembre 2010].^{[Enllaç no actiu]}
2. A Man of Letters, U.S. News & World Report, 1 setembre 2003.
3. Dan Zedek (28 setembre 2010) Type designer Matthew Carter receives MacArthur ‘genius' fellowship SND Socitey for News Design http://www.snd.org/2010/09/matthew-carter-fellowship/ Arxivat 2010-12-01 a Wayback Machine.
4. «Matthew Carter a MacArthur Fellows» (en anglès). www.macfound.com. [Consulta: 10 desembre 2010].
5. ^{[enllaç sense format]} http://www.wickedlocal.com/cambridge/news/x2084591041/Cambridge-font-man-wins-MacArthur-grant Arxivat 2012-04-15 a Wayback Machine.
6. «MoMA - The Collection - Matthew Carter. Big Caslon. 1993». The Museum of Modern Art.
7. Fineman, Mia. «The Helvetica Hegemony: How an unassuming font took over the world». Slate, 25-05-2007.
8. «MoMA - The Collection - Matthew Carter. Mantinia. 1993». The Museum of Modern Art.
9. «MoMA - The Collection - Matthew Carter. Miller. 1997». The Museum of Modern Art.
10. «MoMA - The Collection - Matthew Carter. Verdana. 1996». The Museum of Modern Art.
11. «MoMA - The Collection - Matthew Carter. Walker. 1995». The Museum of Modern Art.

• Revista Eye, No. 11, Vol. 3 editat Rick Poynor, Wordsearch Ltd, 1993.