Matthias Mann

Plantilla:Infotaula personaMatthias Mann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Thuine (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale - enginyeria química (–1988)
Universitat de Göttingen - física (–1984)
Universitat de Göttingen - matemàtiques (–1982) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòleg, físic, bioquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Dinamarca del Sud Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Matthias Mann (nascut 10 octubre 1959) és un científic del camp de l'espectrometria de masses i la proteòmica.

Nascut a Alemanya va estudiar matemàtiques i física a la Universitat de Göttingen. Va rebre el seu doctorat el 1988 a la Universitat Yale on va treballar en el grup de John Fenn, qui anys més tard va ser guardonat amb el premi Nobel de Química. Després d'una estada postdoctoral a la Universitat del sud de Dinamarca (University of Southern Denmark) a Odense va obtenir una plaça d'investigador principal al European Molecular Biology Laboratory a Heidelberg. Més tard va tornar a Odense com a professor de bioinformàtica i des de 2005 ha estat el director a l'Institut Max Planck de Bioquímica a Múnic i investigador l'institut de recerca Novo Nordisk Foundation Center for Protein Research a Copenhagen.

El seu treball ha tingut impacte en diversos camps de la proteòmica basada en espectrometria de masses:

  •  L'aproximació per marcador de seqüència peptídica (o peptide sequence tag, en anglès) desenvolupada a l'EMBL va ser un dels primers mètodes per la identificació de pèptids mitjançant espectres de masses i dades de genòmica.
  • Nano-electroesprai (una tècnica d'electroesprai a fluxos molt baixos) va ser el primer mètode que va permetre la seqüenciació de proteïnes a nivells femtomolars a partir de gels de poliacrilamida.
  • Una tècnica de marcatge metabòlic desenvolupada recentment i anomenada SILAC (marcatge per isòtops estables amb aminoàcids en cultius cel·lulars) ha estat àmpliament utilitzada en estidus quantitatius de proteòmica.

Premis i honors

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Ernst Schering Prize». Ernst Schering Foundation. [Consulta: 16 gener 2015].

Enllaços externs

[modifica]