Maurice Chaper
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1834  Dijon (França) | ||
| Mort | 5 juliol 1896 (62 anys) Viena (Àustria) | ||
| President Societat Zoològica de França | |||
| 1884 – 1885 | |||
 Adjunt a alcalde 5è districte de París | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | França | ||
| Formació | École Polytechnique Escola Nacional Superior de Mines de París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | enginyer de mines, geòleg, paleontòleg | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | guerra franco-prussiana | ||
| Família | |||
| Pare | Achille Chaper | ||
| Germans | Eugène Chaper | ||
| Premis | |||
.jpg)
Maurice Armand Chaper (Dijon, 13 de febrer de 1834 - Viena, 5 de juliol de 1896) va ser un paleontòleg i geòleg francès.
Biografia
[modifica]Era fill del polític Achille Chaper (1795-1874) i d’Antoinette Marie Henriette, nascuda Teisseire.[1] Va ingressar a l'École Polytechnique el 1854 i després a l'École des mines de París l'any següent, però no va obtenir cap diploma. Durant els seus estudis, es va interessar per la paleontologia i va treballar especialment a les capes de la porta de França de Grenoble.[1]
Guàrdia nacional durant la guerra de 1870-1871, va servir als llocs avançats d'Arcueil i Créteil com a capità, comandant de batalló i tinent coronel. Va dimitir quan va esclatar la Comuna de París i se li va ordenar la detenció. Des del 1872, va ser tinent d'alcalde del V districte de París.[2] Va ser el cap de nombroses expedicions d'exploració botànica i zoològica a Veneçuela, Califòrnia a les muntanyes Rocoses, Borneo,[2] Sud-àfrica i els Urals. Les seves donacions al Museu d’Història Natural i a l’Escola de Mines van enriquir considerablement les col·leccions d’aquestes institucions. Després va treballar també de geòleg i paleontòleg com a membre de la Comissió d’Estudi del Canal de Panamà.
El 1882-1883 va fer el seu viatge a l'Índia amb l'explorador Jacques de Morgan. El 1889 es va dirigir a Armènia, on va rebre instruccions dels accionistes, amb Couttelenc i Izviekoff, per acomiadar Jacques de Morgan, que llavors dirigia una explotació minera de coure a Akthala.[1]
Va presidir la Societat Zoològica de França. Va participar amb Joseph Henri Ferdinand Douvillé (1846-1937) en un projecte de codi de nomenclatura zoològica.
El 1895 va anar a estudiar el ferrocarril de Saint-Louis a Dakar per posar fi a la disputa entre l'Estat i la Companyia. L’any següent va viatjar a Transsilvània per explorar el jaciment d’or de Muhlbach. En aquest viatge va caure malalt; fou retornat a Viena, on morí el 5 de juliol de 1896.
Obra
[modifica]- Notes sur quelques faits observés dans le massif de l'Oural... (1879)
- Note sur la région diamantifère de l'Afrique australe (1880)
- Découverte en Toscane de la dawsonite (1881)
- Rapport sur une mission dans l'intérieur de l'Hindoustan (1884)
- Découverte du diamant dans une pegmatite de l'Hindoustan (1884)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Maurice Armand CHAPER (1834-1896)» (en francès). Annales des Mines. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Chaper, Maurice Armand (1834-1896)» (en anglès). JSTOR. [Consulta: 21 juny 2021].