Tipus | avió de fuselatge ample trireactor, aeronau amb base a terra i avió de fuselatge ample |
---|---|
Fabricant | McDonnell Douglas i Boeing |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Basat en | McDonnell Douglas DC-10 |
Primer vol | 10 gener 1990 |
Dimensions | 17,6 () × 61,21 () m |
Sostre de vol | 13.000 metres |
En servei | 20 desembre 1990 – |
Ús | aviació comercial |
Operador/s | |
Construïts | 200 |
El McDonnell Douglas MD-11 és un avió comercial trimotor de fuselatge ample i de mitjà-llarg abast, amb dos motors muntats en suports situats a sota de les ales i el tercer a la base de l'estabilitzador vertical. Fou fabricat en un primer moment per McDonnell Douglas i, des de la fusió de les dues empreses, per Boeing.
El MD-11 era un derivat del McDonnell Douglas DC-10-60, però amb el fuselatge més allargat i una millora substancial en els motors, utilitzant el CF6-80C2 o el Pratt & Whitney PW4000, amb els que es buscava minimitzar la despesa de combustible[1] i també amb diverses millores en l'aviònica.[2]
Oficialment es va llençar el 30 de desembre de 1986, amb diversos compromisos que, finalment no es van arribar a firmar i a finals de 1987 tan sols tenia 30 comandes.[1]Tenia capacitat per a 410 passatgers i es van construir unes 200 unitats abans que Boeing retallés el programa en adquirir McDonnell Douglas.[2]
El 20 de desembre de 1990 va entrar en servei a Finnair però l'MD-11 no mostrava un bon rendiment i les xifres de vendes no van pujar. Els últims que es van construir van ser 2 unitats MD-11F de càrrega que es van entregar a Lufthansa Cargo el gener de 2001.[1]
Malgrat que des del 2014 no hi ha cap aerolínia que el faci servir per al transport de passatgers, diverses empreses de logística encara l'utilitzen per al transport de mercaderies.