Mercedes Pascual (Uruguai) és una ecologista teòricauruguaiana[1] i professora al Departament d'Ecologia i Evolució de la Universitat de Chicago, on dirigeix el laboratori de Modelització i Teoria en Ecologia i Epidemiologia (Modeling and Theory in Ecology and Epidemiology, MATE).[2][3] Ha estat anteriorment Collegiate Professor de Rosemary Grant a la Universitat de Michigan i investigadora de l'Institut Mèdic Howard Hughes.[4]
Ha descobert relacions entre els patrons climàtics d'El Niño i l'aparició de brots de còlera a Bangladesh.[1][9][10][11][12] Una de les pautes que relata és que els episodis d'El Niño s'estan convertint en un motor cada vegada més fort de brots de malaltia. El seu treball pot ser la primera evidència quantitativa que demostri que el canvi climàtic global pot afectar una malaltia infecciosa.[13] Altres malalties que estudia són la malària[14] i la grip.[15] Els seus models poden ser utilitzats de manera predictiva en suport de la salut pública.[16][17]
Paral·lelament a altres càrrecs, Mercedes va ocupar un professora adjunt a la Universitat de Maryland des de 1997 fins a 2000.[22] Ella es va incorporar a la Universitat de Michigan[13] com a professora ajudant al recentment creat departament d'Ecologia i Biologia Evolutiva el 2001.[23] Va ser professora associada entre 2004-2008 i Collegiate Professor de Rosemary Grant de 2008-2014. A més, Mercedes va ser investigadora de l'Institut Mèdic Howard Hughes del 2008 al 2015. A partir del 2015, Mercedes va esdevenir professora del Departament d'Ecologia i Evolució de la Universitat de Chicago.[2]
El 1996, Mercedes va rebre la beca postdoctoral distingida del Departament d'Energia dels Estats Units Alexander Hollaender per a estudiar a la Universitat de Princeton.[21] Va rebre una Centennial fellowship de la Fundació James S. McDonnell el 1999.[22] El 2002, la revista Discover va reconèixer Mercedes com una de les 50 dones més importants de la ciència.[24] Mercedes va rebre el premi Robert H. MacArthur 2014 de la Societat Ecològica Americana.[13]
Pascual, Mercedes; Dunne, Jennifer A. Ecological networks : linking structure to dynamics in food webs (en castellà). Oxford University Press, 2006. ISBN 9780195188165.
↑Pascual, Mercedes; Dunne, Jennifer A. Ecological networks : linking structure to dynamics in food webs (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-977505-7. OCLC727944896. LCCN2005047788.
↑Gale, P.; Drew, T.; Phipps, L.P.; David, G.; Wooldridge, M. «The effect of climate change on the occurrence and prevalence of livestock diseases in Great Britain: a review» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, 106(5), 5-2009, pàg. 1409–1423. DOI: 10.1111/j.1365-2672.2008.04036.x. PMID: 19191974.
↑Rodo, X.; Pascual, M.; Fuchs, G.; Faruque, A. S. G. «ENSO and cholera: A nonstationary link related to climate change?» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 99(20), 12-09-2002, pàg. 12901–12906. Bibcode: 2002PNAS...9912901R. DOI: 10.1073/pnas.182203999. PMC: 130557. PMID: 12228724.
↑Pascual, Mercedes «Climate and Population Immunity in Malaria Dynamics: Harnessing Information from Endemicity Gradients» (en anglès). Trends in Parasitology, 31(11), 11-2015, pàg. 532–534. DOI: 10.1016/j.pt.2015.08.009. PMID: 26422773.