Messier 37

Infotaula objecte astronòmicMessier 37
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGiovanni Battista Odierna[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1654[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCotxer Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.383 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi22,5 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,6 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−6,4 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,08 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,7 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 52m 18s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)32° 33' 11.88''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,02[7] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC2099 Modifica el valor a Wikidata
M 37 (Catàleg Messier)
NGC 2099 (New General Catalogue)
OCL 451 (Catalogue of Star Clusters and Associations)
Collinder 75 (Catàleg Collinder)
Melotte 38 (Catàleg Melotte)
C 0549+325 (Catàleg Caldwell)
[KPS2012] MWSC 0689 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) Modifica el valor a Wikidata

Messier 37 (M37 o NGC 2099) és un cúmul obert situat a la constel·lació de l'Auriga (el cotxer). Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna el 1654 i posteriorment redescobert i catalogat per Charles Messier el 1764. M37 conté 150 estrelles repartides en una zona d'uns 20 anys llum. La distància del cúmul varia segons les estimacions al voltant de 4.000 anys llum. Té una edat d'uns 300 milions d'anys, conté una dotzena d'estrelles gegants vermelles, les més brillants són de magnitud 9.

Observació

[modifica]

El cúmul té una magnitud aparent de 5,4 i és observable a ull nu en excel·lents condicions. Amb binoculars es pot observar una nebulositat sense massa interès. En canvi, amb un telescopi de 114 mm es poden resoldre algunes estrelles, i la visió esdevé magnífica amb un instrument de 150 mm.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Messier 37». [Consulta: 4 octubre 2017].
  2. ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  3. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  4. ↑ 4,0 4,1 Marcelo Assafin «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  5. ↑ Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  6. ↑ 6,0 6,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  7. ↑ Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 37
  • SEDS (anglès)
  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)