![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | metro ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1979 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gestor/operador | Metrorex (en) ![]() ![]() | ||||
Format per | Bucharest Metro Line M1 (en) ![]() Bucharest Metro Line M4 (en) ![]() Bucharest Metro Line M5 (en) ![]() Bucharest Metro Line M3 (en) ![]() Bucharest Metro Line M2 (en) ![]() Bucharest Metro Line M6 (en) ![]() ![]() | ||||
Lloc web | metrorex.ro ![]() | ||||
El Metro de Bucarest és un servei de metro que s'estén per tot el terme municipal de Bucarest, la capital de Romania. La xarxa està administrada per la companyia Metrorex, que és un ens administratiu participat per la iniciativa privada i per institucions públiques com l'estat romanès i l'ajuntament de Bucarest.
La xarxa està integrada per quatre línies: M1, M2, M3 i M4. En la seva totalitat el sistema té uns 63 km de vies i 45 estacions, amb una distància mitjana entre les mateixes d'1,5 km.
Les quatre línies comencen i finalitzen els seus recorreguts a les següents estacions:
El metro de Bucarest va ser construït per ordres de Nicolae Ceauşescu a partir de la segona meitat de la dècada dels anys setanta, ja que volia ampliar i millorar la comunicació entre els diferents barris de la capital romanesa que s'anaven construint, ja que la capital romanesa va experimentar un espectacular creixement en el temps del dictador, que va manar destruir part de la capital i ordenà construir barris sencers de blocs que havien d'estar ocupats per la població portada a Bucarest des del medi rural per treballar a les fàbriques de la perifèria de la ciutat. Curiosament per molts bucarestencs l'única herència positiva que va deixar Ceauşescu va ser el metro de Bucarest.
El procés de construcció de la xarxa va ser progressiu, ampliant-se contínuament, però amb la caiguda del comunisme (1989) només s'acabaren els projectes en marxa, i s'aturaren aquells projecte que no estaven encetats però si ja projectats (1990). S'hagué d'esperar l'any 2000 perquè s'ampliés el metro de Bucarest de nou i tot les noves estacions projectades, ençà d'aquell any no s'ha ampliat la xarxa. Actualment està prevista l'ampliació de la xarxa de metro amb cinc noves estacions.
La cronologia d'inauguració de la xarxa del metro de Bucarest ha estat la següent:
Des de l'estació de Nicolae Grigorescu (M1 i M3) s'està construint la línia secundària anomenada Línia de Centură, que constarà de les següents estacions:
L'ampliació de la línia M4 en direcció nord, a partir de l'estació 1 Mai, serà ampliada amb les següents estacions de Pajura i Laromet.
L'accés al sistema de metro a Bucarest es fa mitjançant la utilització d'una targeta magnètica, que dona dret a l'usuari a un nombre fix de viatges, per un període fix de temps, o per un nombre virtual de desplaçaments sense límits però amb un període limitat
Els bitllets de metro no es poden utilitzar al sistema de transport RATB, que compren autobús, troleibús o tramvia de Bucarest, per utilitzar aquest sistema s'ha d'adquirir un altre bitllet (un bitllet RATB costa 1,10 lei).
M1 | M2 | M3 | M4 | |||||
dilluns-divendres | dissabte, diumenge | dilluns-divendres | dissabte, diumenge | dilluns-divendres | dissabte, diumenge | dilluns-divendres | dissabte, diumenge | |
5:00-6:30 | 10 min. | 12 min. | 10 min. | 10 min. | 10 min. | 10 min. | 10 min. | 10 min. |
6:30-9:00 | 8 min. | 10 min. | 9 min. | 9 min. | 8 min. | 10 min. | 8 min. | 8 min. |
9:00-14:00 | 10 min. | 10 min. | 9 min. | 9 min. | 10 min. | 10 min. | 8 min. | 8 min. |
14:00-19:00 | 8 min. | 10 min. | 9 min. | 9 min. | 8 min. | 10 min. | 8 min. | 8 min. |
19:00-21:30 | 12 min. | 10 min. | 9 min. | 9 min. | 12 min. | 10 min. | 8 min. | 8 min. |
21:30-23:30 | 12 min. | 12 min. | 15 min. | 15 min. | 12 min. | 12 min. | 12 min. | 12 min. |