Micena
Mycena  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mycena polygramma | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Mycenaceae | ||||||||
| Gènere | Mycena Roussel, 1806 | ||||||||
| Tipus taxonòmic | Mycena galericulata | ||||||||
.svg){kind=icon}
Les micenes o cama-secs micenoides són bolets de mida mitjana a petita, fràgils, la majoria amb barret de cònic a campanulat i la cama prima, esvelta i llarga. Poden créixer solitàries, gregàries o en petites flotes. Se’n coneixen unes 150 espècies. Son fongs descomponedors (humícoles, foliícoles, lignícoles o corticícoles); en algunes espècies s’ha indicat una certa relació micorrízica.[1][2][3]
Etimologia
[modifica]El mot Mycena deriva del grec mykos (fong).[4]
Descripció
[modifica]- Són de petits a molt petits (rarament depassen els pocs cm de diàmetre), fràgils i membranosos.
- Barret cònic o acampanat.
- Cama prima i gens resistent.
- Coloració somorta: unes poques espècies (com ara, Mycena leaiana) són de colors brillants, però la majoria són de color gris o marró.
- L'esporada és blanca, amiloide i, de vegades, no amiloide. Les espores són el·lipsoïdals o en forma de gota, llises i sense porus germinatiu.
- Algunes espècies traspuen una espècie de làtex quan es trenca la cama, i d'altres fan olor de lleixiu.
- Trenta-tres espècies són bioluminescents i capaces de crear una resplendor coneguda com a foc follet.
- Algunes espècies destaquen pel color de les arestes de les làmines, que prové de la coloració del contingut dels cistidis.
- Una característica microscòpica important és la forma dels queilocistidis, els quals poden ésser "en brotxa", o "ramificats en forma de banya" o "fusiformes".[5][6][7][8]
Hàbitat
[modifica]Són saprotròfics, els quals viuen al sòl o sobre fusta morta.[8]
Grups de micenes
[modifica]- Micenes de llet: Micenes que en trencar la cama, exsuden líquid (transparent, lletós, ataronjat, sanguinolent)
- Micenes llenegoses: Micenes de barret i cama llenegoses
- Micenes de vora acolorida: Micenes de làmines amb l’aresta o vora acolorida
- Micenes amb disc basal: Micenes de cama fixada al substrat mitjançant un disc
- Micenes de colors vius: Micenes de colors vius (blau, verd, vermell, groc)
- Micenes lignícoles: Micenes que creixen sobre troncs, escorces o rels, amb o sense molsa
- Micenes humícoles: Micenes que creixen preferentment sobre fulles, pinyes o virosta.
Observacions
[modifica]Algunes espècies són comestibles i d'altres contenen toxines (com ara, Mycena cyanorrhiza que conté l'al·lucinogen psilocibina, i Mycena pura que conté muscarina).[7]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Trial Key to the Mycenoid Species in the Pacific Northwest Arxivat 2007-03-17 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ «Micena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 «Mycena (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2013. [Consulta: 5 setembre 2010].
- ↑ 8,0 8,1 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 508. ISBN 84-282-1121-3
Bibliografia
[modifica]- Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 959 pp.
- Desjardin, D. E. & Bessette, A. E., (1997). A new Mycena from New York. Mycotaxon 62: 299-303.
- Giovanni Robich, 2003: Mycena d'Europa. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici.
- R. A. Maas Geesteranus, 1992: Mycenas of the Northern Hemisphere. 2 Bände, Sciences, els Països Baixos. ISBN 0444857575.
- Redhead, S.A., R. Singer, 1981. Resinomycena gen. Nov. (Agaricales), an Ally of Hydropus, Mycena and Baeospora. Mycotaxon 13 (1): 150-170.
- Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.
- Smith, Alexander Hancett, 1947. North American Species of Mycena. Ann Arbor: Univ. of Michigan Press «Enllaç»..
- Smith, A. H., Smith, H. V. & Weber, N. S., (1979). How to know the gilled mushrooms. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown. 334 pp.
Enllaços externs
[modifica]
- CalPhotos (anglès)
- New Glowing Mushrooms Found in Brazil (anglès)