Biografia | |
---|---|
Naixement | (hu) Mihály Fekete ![]() 19 juliol 1886 ![]() Senta (Sèrbia) ![]() |
Mort | 13 maig 1957 ![]() Jerusalem ![]() |
Sepultura | Mont del Repòs 31° 47′ 53″ N, 35° 10′ 40″ E / 31.7981°N,35.1778°E ![]() |
Formació | Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1909) ![]() |
Director de tesi | Lipót Fejér ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques ![]() |
Lloc de treball | Universitat Hebrea de Jerusalem ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat Hebrea de Jerusalem (1928–1955) ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Aryeh Dvoretzky, Amnon Jakimovski, Michael Maschler, Zeev Nehari, Menahem Schiffer, Amnon Jakimovski i Elisha Netanyahu ![]() |
Família | |
Cònjuge | Dora Lenk (Ṫ1922) Erna Baruch ![]() |
Pares | Alexander i Emma Fekete |
Premis | |
| |
![]() ![]() |
Michael Fekete (hongarès: Fekete Mihály) (Senta, 19 de juliol de 1886 - Jerusalem, 13 de maig de 1957) va ser un matemàtic hongarès, d'ètnia jueva, que va viure a Israel.
Fekete va néixer a Senta (avui Sèrbia, però en aquella època Regne d'Hongria) on els seus pares regentaven una llibreria i editora del diari local. Mentre feia els estudis secundaris a la seva vila natal, col·laborava amb els seus pares en l'edició del diari i publicant-hi curtes històries.[1] En acabar els estudis secundaris va ingressar a la universitat de Budapest en la qual es va doctorar en matemàtiques el 1909 sota la direcció del seu principal mestre, Lipót Fejér.[2] Es dona la circumstància de que en hongarès fejér vol dir negre i fekete vol dir blanc; o sigui, que eren el blanc i el negre. El curs següent, 1909-1910, va estar fent estudis post-doctorals a la universitat de Göttingen amb Edmund Landau.
En retronar a Budapest va ser professor de secundària a diversos instituts de la ciutat, compaginant-ho amb algunes classes i direcció de seminaris a la universitat, però sense plaça fixa. I, a partir de 1920, ni tan sols això,[3] potser a causa del seu pensament avançat.
El 1928 va ser invitat a incorporarse a la universitat Hebrea de Jerusalem, quan Edmund Landau la va deixar per les seves dificultats d'adaptació i altres polémiques. Fekete va ser director del Institut de Matemàtiques de la universitat, degà de la facultat de ciències i rector de la universitat entre 1945 i 1948. El 1955 es va retirar de la docència.[4]
Fekete va publicar una vuitantena d'articles científics,[5] la gran majoria sobre temes d'anàlisi matemàtica. Els seus resultats més significatius i alhora més coneguts pertanyen a la teoria de la zona de frontera de conjunts de punts, àlgebra i teoria de funcions complexes. Tot i això, també va obtenir resultats molt valuosos en la teoria de les sèries de Fourier, en la suma de sèries divergents, en la teoria de la interpolació (punts i nodes de Fekete)[6] i, al començament de la seva carrera matemàtica, en teoria de nombres.[7]