Michel del Castillo

Michel del Castillo

Biografia
Naixement	(es) Miguel Janicot del Castillo 2 agost 1933 Madrid
Mort	17 desembre 2024 (91 anys) Sens (França)
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise (2024–)
Formació	Escuelas Profesionales de la Sagrada Familia Facultat d'Art de París
Activitat
Camp de treball	Literatura i escriptura creativa i professional
Ocupació	escriptor, biògraf
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1997–)
Obra
Obres destacables (1957) Tanguy (1958) La Guitare ^(en) (1972) Le Vent de la nuit ^(en) (1981) La nuit du décret ^(en) (1993) Le Crime des pères ^(en)
Família
Mare	Cándida Isabel del Castillo
Premis
(2016)  Grand Prix de Littérature Henri Gal ^(en) (2008)  Premi dels escriptors creients (2006)  premi Méditerranée (2004)  Premi Victor Noury (1999)  Prix Femina essai ^(en) , per l'obra Colette, une certaine France ^(fr) (1995)  Prix de l'écrit intime ^(en) (1994)  Prix Maurice Genevoix ^(en) (1993)  Grand prix RTL-Lire ^(en) , per l'obra Le Crime des pères ^(en) (17 juny 1991)  Comanador de les Arts i les Lletres (1981)  Premi Renaudot, per l'obra La nuit du décret ^(en) (1975)  Prix Chateaubriand (1973)  Premi dels Llibreters, per l'obra Le Vent de la nuit ^(en) (1973)  Prix des Deux Magots, per l'obra Le Vent de la nuit ^(en)

Michel del Castillo (Madrid, 2 d'agost de 1933 - Sens, 17 de desembre de 2024) va ser un escriptor francès.^[1]

Biografia

Va néixer a Madrid el 1933 com fill d'un ric terratinent francès, Michel Janicot i d'una noble espanyola Cándida Isabel del Castillo simpatitzava amb el Front Popular i el moviment republicà. El 1935 son pare va abandonar la família i tornar a França. Tot i la seva militància republicana, Isabel del Castillo va ser empresonada pels republicans entre 1936-1937, per haver qüestionat la sort dels presoners polítics. Va ser locutora de la ràdio de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i condemnada a mort pels franquistes.^[2]

Mare i fill van reeixir a fugir cap a França abans l'arribada de les tropes rebels de l'Exèrcit Nacional. A l'inici, el pare va ajudar-les financerament però en començar la Segona Guerra Mundial van denunciar-los i van ser internats al camp de Riucròs, prop de la ciutat de Mende.^[3] Després d'un intent de fugida, Michel va ser enviat al camp de Mauthausen-Gusen a Alemanya al qual va sobreviure.

Alliberat el 1945 per les tropes russes, la Creu Roja el va conduir fins a la frontera espanyola a San Sebastià, des d'on va intentar trobar els seus parents a Barcelona.^[4] Com a suposat orfe, fill de «roja» va ser internat a l'Asil Duran, un reformatori del qual va fugir el 1949. Va passar un temps a un col·legi de Jesuïtes a Úbeda on va aprendre llatí i grec i descobrir la lliteratura gràcies al pare Mariano Prados (que apareix com a Pardo a la seva novel·la Tanguy). Després va sobreviure amb feines malpagades a les fàbriques de ciment de Catalunya, va escriure diverses vegades a son pare, sense mai rebre qualsevol resposta. Va ensenyar francès a Osca, començar a Saragossa un estudi no acabat per causa de malaltia i tornar cap a França el 1953, però el seu pare va repudiar-lo. Per sort, va ser acollit pel seu oncle Stéphane del Castillo i la seva esposa, d'origen alemany, Rita. Des del 1955 va estudiar ciències polítiques i psicologia a La Sorbona.^[3] Va graduar-se el 1957 i al mateix any va sortir Tanguy, el seu debut literari, una obra força autobiogràfica. En comparar les seves experiències als camps de concentració alemanys amb l'Asil Duran a Barcelona, va condemnar severament l'hipocrisia ignominiosa dels germans de Sant Pere ad vincula:

«	[…Els alemanys] es mantenien fidels a un sistema matant presoners. Eren monstres fets d'una peça. Mentre que els germans combregaven cada matí.	»
— Michel del Castillo, Tanguy[4]

Era membre honorari de la junta de l'equivalent francès de l'associació Dret a Morir Dignament. El 12 d'abril del 1997 va ser elegit membre de la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, com a successor de Georges Duby (1919-1996).^[5]

Obres destacades

• Tanguy, història d'un nen d'avui, (1957, 1994 per a la traducció en català) amb pròleg de Manuel Vázquez Montalbán.^[6]
• La nuit du décret (1981), Premi Renaudot de 1981
• Colette, une certaine France (1999), Premi Femina de 1999
• Le temps de Franco (2008), biografia de Francisco Franco

Bibliografia

• del Castillo, Isabel. El Incendio. Ideas y Recuerdos (pdf) (en castellà). Volum 14 de Biblioteca de cultura social. Buenos Aires: Ed. Americalee, 1954, p. 159.  Memòries de la seva estada al camp de concentració francès de Riucròs (1939-1942), prop de la ciutat de Mende.
• del Carmen Molino Romero, María. «Michel del Castillo: un bilinguisme conceptuel». A: Ignacio Iñarrea Las Heras & María Jesús Salinero Cascante. El texto como encrucijada : estudios franceses y francófonos (pdf) (en francès). vol.1, p. 559-570. ISBN 84-95301-85-7. 

Referències

1. «Murió El Escritor Franco-español Michel Del Castillo A Los 91 Años» (en espanyol europeu). [Consulta: 18 desembre 2024].
2. «L'emigraciô republicana i antifranquista respons a la crida dels guerillers de Llevant i Aragô» (pdf). Lluita, Organ del Parti Socialista Unificat de Catalunya, pàg. 2.
3. Mertens, Pierre. Réception de Michel del Castillo (pdf) (en francès). Brussel·les: Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, 24 de gener del 1998, p. 18. 
4. Sánchez-Valverde, Carlos «L'Asil Duran: l'exemple del que no ha de ser» (pdf). Full informatiu. Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, 2-2006, pàg. 35-37. Arxivat de l'original el 2015-01-02 [Consulta: 2 gener 2015].
5. «Michel del Castillo». Fitxa biogràfica al web de la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, 2014 [Consulta: de gener 2015].
6. traduït per Ramon Lladó, Andorra, Ed. Límits, 1997, 255 pàgines, ISBN 9789992056004