Michiko Kanba

Plantilla:Infotaula personaMichiko Kanba
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, traumatisme físic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, activista política Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 6617406 Modifica el valor a Wikidata

Michiko Kanba (樺 美智子, Kanba Michiko) (Tòquio, 8 de novembre de 1937 - Tòquio, 15 de juny de 1960) va ser una escriptora i activista política comunista japonesa, militant de l'organització estudiantil Zengakuren. Va morir en els enfrontaments entre manifestants i policia, a la Porta Sud de l'Edifici de la Dieta de Tòquio, durant el clímax de les protestes contra l'Anpo de 1960 relacionades amb el Tractat de Cooperació Mútua i de Seguretat entre el Japó i els Estats Units d'Amèrica.[1] Està enterrada al cementiri de Tama, a Tòquio.[2]

Activisme i escriptura

[modifica]

El seu pare va ser Toshio Kanba, sociòleg i professor de la Universitat de Chuo.[3] Kanba es va criar en una llar cristiana de classe mitjana i va ingressar a la Universitat de Tòquio el 1957 i es va unir al Partit Comunista Japonès el novembre d'aquell any. Després d'això, es va convertir en líder de l'organització de nova esquerra Lliga Comunista (també coneguda com a «The Bund») i va participar en les massives protestes contra l'Anpo i fer front, així, a la reforma del Tractat de Cooperació Mútua i de Seguretat entre el Japó i els Estats Units d'Amèrica.[4]

El 26 de gener de 1960 va ser un dels 76 estudiants arrestats en una asseguda a l'aeroport Internacional de Tòquio, més conegut com a aeroport de Haneda.[5] També va participar en protestes al voltant de l'edifici de la Dieta, el parlament nacional japonès. Va ser assassinada just a l'interior de la porta sud de l'edifici de la Dieta, després que un grup d'estudiants entrés per la porta i s'enfrontés amb la policia antiavalots. L'autòpsia va determinar, posteriorment, que va morir per una compressió toràcica i un sagnat intracranial. La policia afirma que va ser atropellada i trepitjada fins a la mort, mentre que els estudiants van culpar els agents de policia de les agressions físiques mortals.

Després de la seva mort, els seus escrits personals i assaigs polítics van ser recopilats i publicats amb el títol 人しれず微笑もん («El somriure que ningú coneix»).[6] En els seus escrits, parla de l'activisme i la seva trajectòria vital.

Llegat

[modifica]

La mort de Kanba va ser àmpliament coberta en aquell moment, i es va veure com un símbol de les protestes massives de 1960 contra el Tractat de Cooperació Mútua i de Seguretat entre el Japó i els Estats Units d'Amèrica. Una caricatura política, que va aparèixer a la revista Sekai un mes després de la mort, representava a un gàngster de la yakuza encenent una cigarreta a un policia mentre tots dos es troben sobre el seu cadàver davant de l'edifici de la Dieta.[7]

L'historiador Nick Kapur argumenta que l'impacte nacional d'aquesta mort va ajudar a forçar la dimissió del primer ministre Nobusuke Kishi i la cancel·lació d'una visita prevista al Japó del president estatunidenc Dwight D. Eisenhower.[8] Kapur diu que la mort de Kanba va ser vista com una «triple tragèdia», primer perquè era jove, segon perquè era estudiant a la universitat més elitista del Japó i, tercer, perquè era una dona, en un moment en què encara era una novetat que les dones participessin a les primeres línies de protesta al carrer.[9] Eiji Oguma va afirmar que la mort de Kanba va evocar records recents dels molts joves que van perdre la vida a la Segona Guerra Mundial.[10] Hiroko Hirakawa va emmarcar l'estatus pòstum de Kanba com a «donzella màrtir» i com a reflex de les expectatives contemporànies sobre la feminitat i la maternitat de la classe mitjana.[11] Chelsea Szendi Schieder argumenta que els anys 1960 van començar al Japó amb la mort de Kanba.[12]

El fotògraf Hiroshi Hamaya va captar els esdeveniments de la nit de l'assassinat.[13] El 2010, Akiko Esashi va escriure una biografia en japonès sobre ella, amb el títol Michiko Kanba: Legend of a Sacred Girl (japonès: 樺美智子ー聖少女伝説).[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kapur, Nick. Japan at the Crossroads: Conflict and Compromise after Anpo (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 2018, p. 30. ISBN 9780674988484. 
  2. ↑ «Michiko Kanba» (en anglès). Findagrave.com. [Consulta: 8 març 2018].
  3. ↑ «樺俊雄の墓» (en japonès). Plala.or.jp. [Consulta: 9 juny 2022].
  4. ↑ Fukuma, Yoshiaki. "Sensô taiken" no sengoshi sedai, kyôyô, ideorogii「戦争体験」の戦後史 世代・教養・イデオロギー (en japonès). Chûkô shinsho, 1990, p. 117. 
  5. ↑ Gôda, Ichidô. Gekidô Showashi genba kenshô: sengo jiken fairu 22 「激動昭和史現場検証 戦後事件ファイル22」 (en japonès). Shinpûsha, 2005, p. 238. 
  6. ↑ Kanba, Michiko. Hito shirezu hohoemon 「人しれず微笑もん」 (en japonès). Tòquio: San'ichi shinsho, 1960. 
  7. ↑ Siniawer, Eiko Maruko. «4. Befitting Bedfellows: Yakuza and the State in Modern Japan». A: Renate Bridenthal (ed.). The Hidden History of Crime, Corruption, and States (en anglès). Berghahn Books, 2013, p. 112. 
  8. ↑ Kapur, Nick. Japan at the Crossroads: Conflict and Compromise after Anpo (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 2018, p. 32–33. ISBN 9780674988484. 
  9. ↑ «Program on U.S.-Japan Relations, Harvard University» (en anglès). Podcast de la Universitat de Harvard. Soundcloud.com, 25-09-2018 [Consulta: 10 juny 2021].
  10. ↑ Oguma, Eiji. Minshu to aikoku: sengo Nihon no nashonarizumu to kōkyōsei ("Democràcia i patriotisme: Nacionalisme i comunitat al Japó de postguerra") (en japonès). Tòquio: Shinyōsha, 2002, p. 530–539. 
  11. ↑ Hirakawa, Hiroko «Maiden Martyr for "New Japan": The 1960 Ampo and the Rhetoric of the Other Michiko». U.S.-Japan Women's Journal, núm. 51, 2017, pàg. 12–27. DOI: 10.1353/jwj.2017.0003.
  12. ↑ Schieder, Chelsea Szendi. «Two, Three, Many 1960s» (en anglès). Monthly Review Online, 2010.
  13. ↑ Jesty, Justin. «Tokyo 1960: Days of Rage and Grief» (en anglès). MIT Visualizing Cultures. [Consulta: 8 març 2018].
  14. ↑ Hirano, Keiji. «Legacy of 1960 protest movement lives on» (en anglès). JapanTimes.co.jp, 11-06-2010. [Consulta: 9 juny 2022].[Enllaç no actiu]