Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 desembre 1988 ![]() Vlorë (Albània) ![]() |
Grup ètnic | Albanesos ![]() |
Formació | Thayer School of Engineering (en) ![]() Colby College Universitat Dartmouth United World Colleges ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Intel·ligència artificial ![]() |
Ocupació | executiva en cap (2025–), investigadora, enginyera mecànica, director de tecnologia, desenvolupadora de programari ![]() |
Ocupador | Thinking Machines Lab (en) ![]() OpenAI, director de tecnologia (2022–2024) OpenAI (2018–) Leap Motion (en) ![]() Tesla, Inc. (2013–) Zodiac Aerospace (United States) (en) ![]() Goldman Sachs ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
| |
![]() ![]() ![]() |
Mira Murati (albanès: Ermira Murati) (Vlorë, 16 de desembre de 1988) és una desenvolupadora de programari albanesa resident als Estats Units. Com a CTO (directora de tecnologia) d'OpenAI, va participar en el desenvolupament de ChatGPT i DALL-E. The Times la cita com «la creadora de ChatGPT».[1][2]
Mira Murati es va llicenciar en Enginyeria Mecànica en el Dartmouth College, i després va fer pràctiques d'estiu com a analista en Goldman Sachs.[3] El 2012 va treballar com a enginyera en l'empresa aeroespacial francesa Zodiac Aerospace.[4] Més tard va ser nomenada cap de producte en Tesla per al seu vehicle Model X. Després va treballar com a vicepresidenta de Producte i Enginyeria en Leap Motion, una empresa de programari i maquinari que fabrica controladors que permeten la manipulació d'objectes digitals amb els moviments de les mans quan s'està connectat a un PC o un Mac. A Leap Motion va llançar també un nou programari dissenyat per al seguiment de la mà en la realitat virtual.[5]
El 2023, com a directora de tecnologia d'OpenAI i el seu equip, va crear ChatGPT, una intel·ligència artificial (IA) que genera obres d'art a partir de pautes donades.[6][2] El 2022 es va prellançar ChatGPT, un robot de text entrenat per a mantenir converses i redactar textos.[6] Mira Murati creu que el ChatGPT és una oportunitat per a l'educació, encara que cal establir normes i límits en el seu ús quotidià.[7][8] Opina que han de ser els governs els qui regulin l'ús de la intel·ligència artificial i no les empreses i que els filòsofs, humanistes, artistes i científics socials han de participar en la reflexió col·lectiva sobre aquest tema.[9]
El 25 de setembre de 2024 va anunciar que abandonava el projecte, després que OpenAI anunciés que es convertiria en una organització amb ànim de lucre.[10]