Aquest article tracta sobre l'espècie Calocybe gambosa, la representativa dels bolets coneguts com a Moixernons. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Moixernó (desambiguació). |
Calocybe gambosa | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Estat de conservació | |||||||||
Risc mínim | |||||||||
UICN | 122090261 | ||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Agaricales | ||||||||
Família | Lyophyllaceae | ||||||||
Gènere | Calocybe | ||||||||
Espècie | Calocybe gambosa Donk, 1962 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Agaricus gambosus | ||||||||
Sinònims |
El moixernó (Calocybe gambosa)[1][2][3][4] o moixernó ver[3] és un bolet de la família de les liofilàcies. Rep el seu nom científic del grec kybe, 'cap', i kalós, 'bonic', en al·lusió al barret d'aquest bolet; en llatí, gambosa significa, referint-se a un animal, 'que té la sofraja inflada', ja que aquest bolet té el peu inflat, a mig aire. També es coneix com a moixeró, moixernó de primavera o bolet de Sant Jordi[1][5][4]
Presenta un barret molsut, de 3 a 10 cm, convex, aplanat en els exemplars vells, d'un blanc brut, o fins cremós, amb làmines primes, lliures, blanques o lleugerament grogues.
El peu, gruixut, pot atènyer de 3 a 7 cm d'altura i és compacte, corbat, ple, de color blanc.
La seua carn no és fibrosa, sinó que es trenca i s'engruna entre els dits, té un sabor agradable i una olor de farina fresca.
Viu en els prats, entre l'herba, i en els matolls no gaire espessos. Sovint forma erols.
Surt a la primavera pels volts de Sant Jordi, d'ací prové el seu nom.
És un bolet comestible excel·lent.[6]